Dia de Mercat
El mercat, a fons
Reportatges
Viure a Palamós, a la Costa Brava, és un dels pocs privilegis de què puc gaudir cada dia. Un indret mariner amb un encant únic i molt bona fama gastronòmica, adquirida sobretot pel seu producte estrella: les gambes.
Jornada intensa de mercat al llarg del Carrer Major, el 1910
El 1987 va tornar a canviar-se de lloc a causa de les obres que s’havien de fer al carrer Major, i durant dos anys va moure’s a l’Arbreda.
Reportatges
Comerç històric: L'avellana i el Baix Camp
La comarca del Baix Camp, situada entre les muntanyes de Prades i la Mar Mediterrània compleix les condicions climatològiques necessàries per al conreu d'arbres de fruita seca, concretament avellaners, aquests tipus d'agricultura de secà, d'arbres feréstecs, de regatge gota a gota i de parcel·les minifundistes on el pagès controla tot el procés de collita i després ven a les grans fàbriques amb seu a la capital de la comarca.
Parlem doncs, de l'evolució d'aquest comerç que en els orígens movia a tots els pagesos del Baix Camp cap a Reus per fer mercat i vendre el producte i que actualment viu d'una indústria que es veu obligada a exportar per culpa de la primacia una avellana turca més barata que fa la competència a l'avellana local. A les darreries del segles XIX amb la desaparició de l'exportació d'aiguardents va ser l'avellana el que va sostenir a Reus en un lloc capdavanter en comerç internacional.
La importància de Reus en el comerç del Camp ja era remarcada per R.Violant i Simorra entès de la Cambra de Comerç: “Reus és la capitalitat econòmica de les Comarques del Baix Camp de Tarragona, Conca de Barberà, Muntanyes de Prades, Conca de Siurana (Priorat), la Ribera, Terra Alta i les Garrigues. Totes aquestes contrades acudeixen al mercat de Reus, i hi duen els productes de llurs camps i hi adquireixen tots aquells altres que els manquen”.
L'any 1309 el Jaume II va concedir el privilegi reial de celebrar el mercat de Reus els dilluns de cada setmana. Aquesta autorització va suposar l'obertura del caràcter emprenedor dels reusencs que van engegar organitzacions mercantils per poder atendre les necessitats de la ciutadania. Aquest flux comercial va acabar traspassant els límits de la comarca ja que, a Reus es fixaven els valors del vi i l'aiguardent i dels fruits secs de tota la Península. Al voltant del 1800 els dilluns, a Reus es congregaven gairebé 8000 persones en busca, a més d'aquests productes estrella de la comarca, aviram que va acabar col·locant el Baix Camp com un del màxims productors de pollastre de Catalunya.
Amb els segles i l'embranzida d'aquest comerç, el mercat dels dilluns a Reus va quedar petit davant de les necessitats que reclamava el sector de la fruita seca. Va ser amb la creació l'any 1957 del grup familiar d'empreses Borges-Pont quan l'avellana del Camp des dóna a conèixer als mercats europeus. Abans però, en època de Guerra Civil, la fruita seca va servir de bescanvi per altres aliments que mancaven a la comarca de la mà del Comitè Central Antifeixista i el Consell Municipal de Reus. I és que, des de la desaparició de les vinyes al Baix Camp, el conreu de l'avellana ha estat la font d'ingressos que sostenia les economies rurals, ja que es tracta d'un fruit de llarga conservació i sempre transformable a l'acte en diner efectiu.
Reportatges
EL MERCAT CENTRAL DE SABADELL,
Un dels impulsors econòmics de
Els seu origen i la seva progressió són els condicionants de tot el seu desenvolupament urbanístic. El Mercat Central de Sabadell ha estat objecte d’interessos molt diversos i reflex de la evolució social i econòmica.
Els inicis
Molts historiadors encara no han arribat a una conclusió sobre si primer va existir la capella de Sant Salvador, predecessora de l’Església de Sant Fèlix, o el mercat de Sabadell.
Es tenen dates d’un primer mercat cap a l’any 1064 on ja s’esmenta el Mercato de Sancto Salvatore. Un mercat que es celebrava davant les cases que estaven enfront de Sant Salvador. Cada cop el mercat era més extens i s’anava celebrant pels seus voltants.
El mercat ja gaudia d’una certa importància al s.XII i es va constituir com un espai cívic per excel·lència on l’activitat més important era el comerç, aleshores ja el sector més cabdal de la vida econòmica de Sabadell.
Hi acudien pagesos de tota la comarca i més enllà. Aquesta gran concurrència va fer que molts sabadellencs practiquessin el crèdit amb préstecs de diners o animals de conreu.
El mercat del Sabadell va convertir-se a més d’un centre de comerç agrícola, un centre de crèdit.
Al s.XIII, aquest context mercantil va evolucionar ja s’hi podia trobar despatx de gèneres, taules en barraques per poder atendre als particulars perquè ja existia una gran activitat comercial que generava el mercat.
El gran abast tan físic com econòmic que va aconseguir va portar a diferenciar diferents espais segons la categoria dels venedors i pagesos en diferents dies del mercat: la plaça del blat, la plaça dels alls i les cebes o la plaça de l’oli.
El mercat a l’època ModernaUn dels primers passos importants en l’època moderna va ser la norma de realitzar del dia de mercat el dissabte.
El desig del consell d’embellir la ciutat va portar a enderrocar les taules per eixamplar la plaça i fer-la més bonica. Aquestes taules, que van passar a ser de propietat municipal van sobreviure uns anys sense cap utilitat mentre es construïa el porxo a la plaça.
Tot i aquesta nova construcció sembla que el mercat de Sabadell havia decaigut durant la primera meitat del s.XVI. Per aquest motiu el Consell de la Vila va ordenar al 1554 que els caps de família que assistissin al mercat de la plaça els dissabtes per vendre les mercaderies sobrants i tota mena de comestibles. Això va esdevenir en un mercat immens dins d’una ciutat petita, de mil habitants, habitada per pagesos i paraires, emmurallada i autosuficient.
El porxo on s’ubicaria el nou mercat es va començar a construir al 1554 i al 1556 ja s’usava. Al 1587 el Consell de la Vila va cedir les voltes, mitjançant el pagament d’una taxa anual, als propietaris de les cases enfrontants. Això va provocar que desapareguessin les voltes tapiades pels nous propietaris i integrades en edificis per ampliar les vivendes o establiments comercials. El porxo, però, continuava existint i realitzant les seves funcions mercantils.
Durant el s.XVII-XVIII les activitats de la ciutat continuaven sent l’agricultura, la manufactura tèxtil, la terrissera i els molins.
S.XIX- El segon porxo
L’antic porxo va quedar molt malmès a causa de la permanència de tropes constitucionals a Sabadell. Després del seu enderrocament, la ciutat es quedà sense mercat. Per això va caldre demanar a l’exèrcit permís per fer una nova construcció. Al mateix 1825 ja s’havia acabat el nou porxo. Però errors en la construcció el van fer enderrocar de nou 30 anys més tard.
Al s.XIX Sabadell era una ciutat clarament industrial, al 1860 es va convertir en la novena ciutat de Catalunya amb més de 14.000 habitants i va rebre el títol de ciutat al 1877.
Aquesta potència industrial requeria de serveis urbans, aigua, enllumenat de gas, bombers, millorar l’amplada dels carrers i un dens projecte de reformes a causa del creixement urbà. Amb les últimes obres la Plaça Major intentà mostrar un caire més contemporani, però la celebració del mercat completament a l’aire lliure mostrava un impropi aspecte vilatà de Plaça Major, que era l’espai cívic per excel·lència de la ciutat.
Al 1869 s’acorda posar taules i tendals per a la venda pública de carn i peix. Però no va ser fins al 1880 que es va aprovar un pla per posar a cobert la plaça del mercat amb l’objectiu de col·locar-hi còmodament totes les taules. Un cop acabades les obres al 1882, aquest edifici es va convertir en un mercat modern amb una gran millora higiènica en totes les seves instal·lacions.
S.XX. Projecte de l’Horta d’en Fontanet
En un projecte d’eixample i reforma de la ciutat de Sabadell al 1886, l’arquitecte Pascual i Tintorer sostenia que pel nivell de població de la ciutat, les condicions del mercat eren insuficients i que feia falta el doble de superfície de mercat. Per tant es va posar en dubte la idoneïtat del seu emplaçament a la Plaça Major de Sabadell. Els arquitectes van proposar un nou emplaçament en un gran hort, l’Horta d’en Fontanet.
Però precisament quan es van començar les obres d’aquest projecte es va suspendre.
Aquesta necessitat d’un nou, millor i més gran emplaçament pel mercat segueix molt present a la casa consistorial davant el creixement de la població.
Al 1908 s’aprova la proposta de construir una nova plaça del mercat coberta a l’Horta d’en Duran. El projecte va seguir endavant tot i alguns recursos per interessos econòmics en contra que es van desestimar.
Després de prendre com a referència mercats de Barcelona, com el de Sant Josep, van encarregar un nou projecte a l’arquitecte, també municipal, Josep Renom, que va validar l’emplaçament de l’Horta d’en Duran. El fet que els paradistes demanessin una coberta per la distribució de les parades i el fet que hi hagués una mala distribució de les parades va fer encarregar un projecte d’urbanització a Josep Renom que finalitzà al 1917.
Però al 1923 la construcció dels FGC es va convertir en una prioritat amb consens ciutadà. Això va ser un argument clau per aturar les obres del nou mercat a l’Horta d’en Duran.
El Mercat Central
Al Camp de la Sang hi havia bon accés, a prop del centre, bones vies de comunicació, per construir el mercat no es va haver d’enderrocar cap edifici, una baixa alçada de les edificacions circumdants, el cabal d’aigua abundant i clavegueram suficient.
El projecte de construcció d’aquest nou mercat va ser tornat a encarregar a l’arquitecte municipal Josep Renom; un projecte que tenia un pressupost de 900.000 pessetes al 1927.
El dos de maig d’aquell mateix any ja es va col·locar la primera pedra. Finalment el nou mercat que es construeix havia de contenir un edifici de planta irregular quadrilàtera aixamfrada per quatre vèrtexs, per on s’hi accediria a través de quatre grans portes amb escales de diferent alçada i un disseny diferent que s’adaptaria al desnivell natural del terreny.
La diferència total de desnivell entre una punta i altre del mercat s’aprofità per construir-hi els magatzems en una planta semisubterrània d’una sola superfície. La planta destinada a la venda, el mercat en si, va ocupar un espai de
També es van tenir en compte les pageses que vendrien a l’exterior del recinte i es va construir una marquesina, que a més ressaltava les gegantines portes d’entrada.
Una de les portes, la del carrer Colom i Coromines, destaca per la seva gran cúpula superior.
A l’interior hi havia lloc per 348 parades i
La construcció va tenir diversos endarreriments a causa de
Les parades es dividien en tres tipus: 88 tancades, on s’hi venia la carn, 222 obertes pera la venda de verdures i 38 parades tancades però sense cobrir que eren les peixateries.
El mercat gaudia d’un horari d’obertura i tancament molt ampli, matí i tarda, i tancava els dissabtes a les
Una de les novetats més importants d’aquest nou mercat va ser la fàbrica de gel. Era una inversió molt novedosa i moderna en tots el àmbits. Situada a als baixos de l’edifici, els dipòsits tenien una capacitat per a cent tones de gel. Però aquesta fàbrica va tenir un efecte negatiu, molts pagesos van deixar d’acudir-hi perquè els paradistes amb el gel tenien molta més facilitat per proveir fora de la comarca i conservar més el gènere en cas de males collites.
Amb el pas dels anys, el Mercat Central, l’edifici més emblemàtic del comerç de la ciutat, va quedar obsolet. Nous tipus d’establiments, nous hàbits de consum i noves formes socials van fer que aquest mercat no estigués a l’altura de les demandes socials, ja que per exemple les parades eren massa petites, els accessos difícils i amb una gran manca d’aparcament.
El projecte de revitalització i rehabilitació del mercat, com a centre neuràlgic comercial, va començar al 1998. Un projecte de reforma amb un ampli suport ciutadà, que era conscient de les molèsties que causaria durant els anys de la reforma al centre de Sabadell, però que també exigia que el Mercat Central seguís mantenint la seva essència història i arquitectònica.
Amb aquest projecte es volia millorar l’aspecte extern de l’edifici, malmès pel pas del temps, tot i mantenint l’essència del passat. S’hi va construir un pàrquing subterrani, es van millorar les entrades per vianants i prioritzar el trànsit de vianants al voltant de l’edifici. Pel que fa a la millora del a gestió interna del mercat es va millorar la localització dels magatzems, les cambres frigorífiques i la recollida de deixalles.
Totes aquestes obres de rehabilitació van canviar substancialment la distribució dels comerços a l’interior del mercat, es van eliminar les illes centrals i es van re-situar les parades de peix. A la planta baixa s’hi va ubicar un supermercat i al soterrani, la zona de càrrega i descàrrega de mercaderies i els magatzems. Finalment, les dues plantes subterrànies restants es van establir com aparcament públic.
Un mercat completament contemporani que manté l’anima noucentista que el va veure néixer.