Veig el vol de les àligues i falcons, crec que ja m’hi apropo. Estic a un carrer del Mercat de Sabadell i ja sento el rebombori de la gent. És festa grossa, hi han vingut famílies senceres de diferents contrades.
Sarrains arribat de l’Aràbia em reben a l’inici del Mercat amb dolços típics musulmans; adquireixo el més bonic collaret per la meva donzella; amb precioses teles portades d’altres regions em puc fer vestir com un autèntic cavaller. Sento dir als venedors forasters que han vingut 20 artesans únics a tot el regne.
El ferrer acaba de forjar les esmolades espases que es faran servir al torneig medieval de lluita que es celebrarà al mig de la plaça. Uns cavallers que van degudament preparats amb rígides armadures medievals.
Els falcons i voltors que volen per sobre de tots nosaltres fan por, sembla que busquin en algú de nosaltres una presa. Però després la perdo, quan veig que són objecte d’una mostra de cetrería.
Després de moltes hores de viatge per assistir a Medievàlia, l’olor ens fa venir molta gana. Olors que per molts desconeguts, ja perduts i que aquests dies es recuperen. Els visitants poden degustar la millor cuina de l’època, productes d’elaboració artesana com el cous cous, dolços, porc o diferents plats de cassola.
Totes les parades es situen entre la plaça del Gas i la plaça del Mercat. Més de 140 parades d’alimentació i artesania, cadascuna amb un tendal vistós colorista, amb el seu escut, remarcant el seu caràcter d’ofici ancestral. Pintors, joiers, cal·lígrafs, picapedrers, cistellers i puntaires treballen durament per poder vendre les seves petites obres d’art.
Veure com la gitana endevina el futur, els trobadors encandilen a les més joves, caminar sentint l’espetec de la palla i escoltar el so bucòlic de la flauta i el sac de gemecs, em fa sentir com una màquina del temps que em trasllada a l’alta Edat Mitjana, en aquella petita vila, llavors fortificada, de Sabadell.