::Inici >Concursos

Concursos

Aquí trobareu una relació de tots els concursos en el marc de la iniciativa l'Escola adopta un monument que es facin i que s'han fet a la La Salle de Torreforta.

1- Concurs de dibuix La Torre Forta. Infantil i primària.
2-. Guanyadors del logo i la mascota de la Torre Forta
3- Concurs de redacció sobre la Torre Forta
4- Finalistes del concurs de redacció
5- Concurs de carabasses
6- Concurs de Pintura La Torre Forta vista per l'autor
 

1- Concurs de dibuix La Torre Forta. Infantil i primària.

mural - Fes clic aquí per veure la imatge en la seva mida originalAquí teniu els alumnes de primària del col·legi La Salle Torreforta que van participar en el concurs de dibuix sobre la Torre Forta, una de les activitats emmarcades dins la iniciativa L'escola adopta un monument.



2-. Guanyadors del logo i la mascota de la Torre Forta

logo_i_mascota - Fes clic aquí per veure la imatge en la seva mida original



3- Concurs de redacció sobre la Torre Forta

Guanyadora del concurs de redacció sobre la Torre Forta. Sant Jordi 2006.

1r Premi Català

Una Torre amb màgia

Em presento... Em dic Torreforta i tinc molts anys. Davant meu han succeït moltes coses (cadascuna de les meves pedres té una història per contar), i fins i tot jo he sigut víctima de molts canvis. Ara us explicaré una història que em va pasar fa molt de temps, quan jo era molt joveneta.

Ja feia un any que m’havien construït, però encara no sabia molt bé la funció que feia jo entre tantes riqueses i tants camps, perquè el lloc on jo vivia era propietat d’un senyor molt ric i simpàtic, al que jo apreciava moltíssim. Aquest senyor m’explicava tot el que li passava i tots els problemes que hi havia en aquell poble.

Un dels problemes més greus, és que en aquell indret no hi plovia desde feia mesos, i llavors la gent es moria de gana, a causa de que els camps no produïen aliments. El senyor Martí estava molt preocupat, perquè havia d’anar a altres pobles a buscar aliments, i cada vegada anava perdent més diners.

Una altra de les seves preocupacions era que havia de deixar en perill la gent del poble, i sobretot deixar-me en perill a mi, ja que ningú no em vigilava quan en Martí era fora.

Quan m´ho va acabar de explicar tot, jo em vaig quedar molt amoïnada, ja que ell em cuidava molt bé, i fins i tot confiava en mi (pero ell no sabia que jo l’escoltava).

Al matí següent me’n vaig enrecordar del llibre que una bruixa m’havia amagat en una de les pedres feia un any i uns quants mesos. Així que, de seguida que en Martí va sortir a buscar els aliments, jo vaig fer el possible perquè la filla d’en Martí trobés el llibre, ja que jo no el podia utilitzar. Així que, quan la Isona va sortir a fer el passeig dels matins per davant meu, jo vaig intentar que la pedra sortís d’una de les meves parets. La Isona al veure-ho es va aturar, i de pressa va anar a agafar-lo. Es va quedar observant-me una estona fins que va començar a caminar una altra vegada. Em vaig quedar rumiant una bona estona, sense saber si funcionaria, fins que vaig notar una sensació estranya dintre meu. No sabia què podia ser. Les meves portes s’obrien i es tancaven de cop i volta.

Al cap d’uns quants dies me’n vaig adonar que cada vegada que entrava algú al poble, les meves portes es tancaven i m’envoltava una força insuperable, que no podia ser anul·lada ni tan sols si em llançaven pedres amb catapultes, fletxes amb foc..., res em podia guanyar.

La Isona va aconseguir dominar el llibre, i en quant va dir unes paraules màgiques, va començar a ploure, i la gent va sortir de les seves cases cridant d’alegria. Uns caballers van anar a buscar en Martí perquè tornés. Al final, en Martí va tornar a ser ric, la gent va viure sana i sobretot, jo vaig tenir més importància i vaig complir la meva funció, que era protegir el poble.

Ara ja soc més velleta, però continuo protegint a tots, amb la mateixa força i energia d’abans..., em sento jove.


Laura Cabrera Toral

2º ESO A

Abril 2006

1r Premi Carstellà

Una leyenda original de Torreforta

 

Carta 1:

 

Querida Diana:

Soy Lucas, tu marido. Mi nuevo destino es ser encargado, junto con otros compañeros, de la vigilancia  en la “Torre Forta”. Nuestra función aquí es la de advertir nuestras tropas de invasores, y, además, intentar paliar la situación. Luís, Paco, Pedro, Manuel y Esteban son mis nuevos compañeros, con los cuales pasaré mi estancia en este destino. El más bromista es Esteban y el más serio es Pedro. La mayoría están casados y con hijos. Estamos haciendo muy buenas migas.

Espero verte pronto.

 

Carta 2:

 

Hola Diana:

He pasado una semana muy aburrida, todo se me hace eterno sin ti. Esta semana ha sido más o menos calmada. Sólo ha habido un incidente. Pasó entre el martes y el miércoles.  El martes por la noche divisamos dos barcos en el horizonte, pero recularon. Al cabo de cinco horas volvieron esos dos barcos más otros tres un poco más grandes, que se iban acercando más y más. Pero volvieron a perderse en el horizonte. Hicieron sucesivamente esa maniobra, durante toda la noche del martes. Los mismos barcos iban i venían sin descanso, cuando alrededor del mediodía tardaron más de lo que anteriormente habían tardado. Tres  horas después volvían pero solamente eran tres de los seis barcos. Esa vez lo iban a intentar. Cuando desembarcaron, no tuvieron muchas posibilidades ya que los refuerzos estaban merodeando cerca en ese instante y decidieron retirarse. Otra vez desaparecieron en la lejana boca profunda del Mediterráneo.

Bueno basta ya de hablar de mí. ¿Cuéntame que tal allí en casa?

 

Carta3:

 

No hubiese querido tener que escribirte tan pronto, pero eres la única persona que me conoce de verdad y que puede dar consuelo o al menos con quien puedo desahogar mis penas. Ayer, lunes, volvió a suceder lo de la semana pasada, pero esta vez sólo eran dos barcos que utilizaron la misma maniobra aunque al final tomaron tierra. Los refuerzos no tardaron mucho en combatir al primer barco que arribó y el segundo se retiró. Quizás sean hechos aislados pero yo me temo lo peor. Respóndeme, quiero saber tu opinión. Que no se cumplan mis temores.

 

Carta4:

 

Hoy se han confirmado mis temores. Ocho barcos hacían la maniobra tan utilizada por ellos. En su tercera ida y venida tomaron tierra cuatro de los ocho barcos.

Los refuerzos combatieron todo lo  ferozmente que sus cuerpos les permitieron pero quedó un grupo pequeño que consiguió vencer a duras penas. Cuando todo parecía haber  acabado, los otros cuatro barcos tomaron tierra por sorpresa, y la pesadilla volvió a comenzar. Sólo sobrevivieron cinco enemigos que intentaron invadir nuestra torre. Yo fui a la  bodega un momento a prepararme, pero cuando ya estaba no quise salir y me quedé escondido en una estancia. Escuché como luchaban. Oí un grito de dolor de Pedro. Desde el almacén vi su cadáver y me apresuré a esconderme mejor. El miedo me devoraba. Mataron a dos piratas seguidos. Mis compañeros intentaron ganar la batalla, pero todos murieron. Quedó un enemigo, el vencedor. Pero no sabía que todavía quedaba un cobarde. Yo salí y lo maté por la espalda. Todo había acabado.

 

Carta5:

 

Hola Diana:

Me han trasladado, estoy más cerca de casa, pero todavía no me puedo quitar de la cabeza lo que pasó. Todos los días, cuando la gente por la calle me mira como un héroe, pienso que perderían toda esperanza y seguridad. Como sé que confío en ti te cuento lo que me pasó para poder desahogarme. Con esta falsa leyenda que  se ha creado alrededor mío la gente cree que tenemos un poder, que no es tal y si supiese lo que realmente pesó no podrían vivir tranquilos. Pero quizás vale la pena que vivan en la ignorancia ¿no es cierto?...

 

Javier González Pérez

4º ESO A
Abril 2006

 



4- Finalistes del concurs de redacció

2n Premi Català
 
Un punt de vista molt ferm
Allí estava, aquella torre centenària, o fins i tot molt més que això, i es trobava en aquell lloc pel simple fet de que algú havia decidit construir-la en aquell lloc per tal de defensar la zona. Aquella torre havia viscut en els seus propis ciments èpoques de fam, guerres, que com totes, només deixaven misèria i desolació i ja per terminar la nostra societat actual, amb ritmes de vida vertiginosos, i amb moltes preocupacions per tal de poder gaudir de les petites coses de la vida. Aquella torre havia pogut apreciar el canvi des de que els homes actuaven per impulsos fins a la més recent democràcia. Pensant-ho bé potser la societat actual no estava tant malament ja que pitjors moments havia vist quan havia tingut que protegir els refugiats de les crues guerres o en els temps en que els més pobres es refugiaven del fred en les profunditats de la torre, i el més desagradable de tots va ser aquella època en que va poder veure com gran part d’aquella antiga població anava minvant degut a les males collites que s’havien recollit durant aquella temporada. No, sens dubte aquell moment era un dels més bons que havia pogut observar aquella torre, tothom podia parlar amb tothom en qualsevol moment amb unes petites maquinetes anomenades mòbils, és podia viatjar amb facilitat, etc. Però també calia dir que eren aquelles les coses que feien que la gent estès ocupada, cansada, amb unes úniques ganes d’arribar a casa i tan sols plantar-se davant de la televisió, abans almenys la gent gaudia en família, es preocupaven per la història del lloc que els envoltava, avui en dia aquella torre dubtava que més de deu persones en aquell barri coneguessin la seva història, el perquè de la seva existència en aquell lloc. Potser era aquell l’únic defecte d’aquella societat, i tant de bo que les coses canviessin, així ho esperava aquella torre. I allí continuarà esperant èpoques millors en que la gent, per fi tingui temps de preocupar-se per les petites coses que, al cap i a la fi són les que donen sentit a aquella vertiginosa vida.
Marc Gironès Andrade
3r ESO B
Abril 2006

2n Premi Castellà

 
La luz de la Torre
 
 
Espero sentada en un lugar alto y fortificado.
Mis ojos miran al vacío encharcado en lágrimas. Mi rostro se refleja en un mar de donde espero que alguien surja. No sé si tendré el valor de volver a explicar aquel momento en que mi fuerza se desvaneció.
“Soy de una familia humilde, que trabajo en campos para poder vivir.
Empecé la enseñanza tarde, ya que gran parte de mi niñez la dediqué al trabajo con mis padres, y allí encontré a mi marido.
Los grandes momentos de mi vida fueron compartidos. Nuestros gustos, nuestras maneras de ser y de expresarse coincidían; cualquiera diría que éramos hermanos. Hacíamos el trabajo juntos, no nos separábamos ni para ir a casa del vecino a comprar una barra de pan. Nuestro amor crecía sin grietas.
Aquel día era esperado: nuestro aniversario de matrimonio.
Fue un amanecer encantador. Miré al cielo y escuché mi sentimiento. Salimos rumbo a ningún destino del disfrutar. Nos sentíamos tan protegidos que los pasos marchaban sin saber el lugar que este día nos deparaba.
Tuvimos la idea de pasearnos en una barca.
El sol disparaba sus hermosos rayos reflejados en el mar. Todo iba bien, hasta que se desencadenó una tempestad. Las olas chocaban contra la vieja barca. En ese momento sentimos pánico. Mi cuerpo cayó al mar. Vi muy cerca la muerte. Sólo oí una voz gritando mi nombre:”Montse”.
Sentí palpitar mi corazón y cada vez me distanciaba más de aquella voz.
Mi marido fue a buscarme, y en su intento, el que desapareció fue él.
A mi me salvaron unos franceses que se acercaban a nuestras costas. Me llevaron a una torre, y una vez allí, ellos siguieron su rumbo.
No sé más de ellos, tan sólo guardo el recuerdo de unas personas que renacieron mi vida; una vida sin sentido, porque lo más importante para mí, me faltaba:”él”.
Pasé la noche en aquella torre. Con mi tierno y sufridor corazón prometí a mi marido que en cada aniversario le llamaría con la luz más fuerte que iluminó nuestras vidas.
Pasaron los años y aún sigo aquí, cumpliendo mi compromiso. Noto las caricias del viento en mi piel. Le sigo esperando.
A la torre donde vivo la gente del pueblo la llamaron Torre Forta, por la luz tan fuerte que cada año hace brillar en recuerdo a “él”.
 
Nayara Aguilar Méndez
2º ESO A



5- Concurs de carabasses

concurs de carbasses - Fes clic aquí per veure la imatge en la seva mida originalLa setmana del 23 al 27 d’octubre del curs 2006- 07, els nois i noies del cicle superior de primària van dedicar una tarda a decorar carabasses, com una activitat més del nostre projecte “L’escola adopta un monument”. Les decoracions havien d’estar fetes a mà i tenint en compte que es valoraria la creativitat i la relació amb el tema de la Torre Forta. Tot seguit van muntar una exposició i van invitar als nens i nenes d’infantil i primària a escollir la carabassa que més els hi agradés per mitjà de votacions. Finalment, es va fer un lliurament de premis agraint a tots els participant el seu treball.



6- Concurs de Pintura La Torre Forta vista per l'autor

portada - Fes clic aquí per veure la imatge en la seva mida original

BASES DEL CONCURS DE PINTURA SOBRE

LA TORRE FORTA

 

Les bases que hauran de regir el Concurs de Pintura sobre la Torre Forta són les següents:

 

1.        Podran presentar-se al concurs els artistes  i aficionats de Tarragona província, ciutat i barris.

2.       La temàtica de tots els treballs serà La Torre Forta vista per l’autor. Els treballs artístics es presentaran en tela o paper. La tècnica serà lliure i l’obra no podrà superar les dimensions de 73cm x 60cm.

3.       Cada autor podrà presentar una sola obra, entenent com a autor la persona o persones que han realitzat un mateix treball. L’obra ha de ser inèdita i el treball es presentarà sense emmarcar o amb un simple llistó.

4.       La presentació de l’obra es realitzarà des del dia 5  al 23 de febrer de 2007 al  Col.legi La Salle Torreforta de 15 h a 18h.

5.       Acompanyant els treballs es presentarà una targeta dins d’un sobre i adherida a l’obra on es faran constar les dades següents:

-          Nom de l’autor o autors.

-          DNI

-          Adreça

-          Telèfon de contacte

-          Fax

-          Correu electrònic

-          Títol de l’obra

-          Edat

6.     Amb les obres premiades i seleccionades es portarà a terme una Exposició que sota el títol  La Torre Forta vista per l’autor serà inaugurada durant el mes de març de 2007.

               

Per més informació  i petició de les bases completes:

Col.legi La Salle Torreforta

C/ Sant Benilde, 15. 43006 Tarragona

Tel: 977 54 51 76 / Fax: 54 07 09

latorreforta@hotmail.com



9- Concurs de pastissos

El Pastís de la Torre Forta i les Torrefortines guanyadors del concurs

pergam&icute; - Fes clic aquí per veure la imatge en la seva mida original

Dintre del projecte "L’escola adopta un monument ",el nostre col·legi, La Salle de Torreforta, ha adoptat la Torre-forta, monument emblemàtic del barri.

Entre tots els actes i treballs que es volien dur a terme, tal com estaven programats en el projecte, es va pensar  organitzar un concurs de pastissos adreçat a tots els pastissers que volguessin participar.
El dia 29 d’abril es va seleccionar els millors pastissos mitjançant un jurat qualificat el qual va decidir concedir dos primers premis; un al pastís de la Torre Forta realitzat per la pastisseria Rosa  i l’altre a les Torrefortines, unes galetes en forma de Torre creades per la pastisseria Koala, ambdues del barri. Com a premi el col·legi va fer una comanda del pastís guanyador per a tots els alumnes, pares i professors, que es va degustar al final del dinar de germanor que es va dur a terme durant la setmana cultural del mes d’abril.
Pel que fa a les Torrefortines van servir per posar punt i final al sopar de germanor de la Comunitat educativa del col·legi, el dia 27 d’abril.