Descripció física del monument
És un edifici de planta rectangular i altura considerable d’ estructura cúbica amb coberta a dos aigües. Construïda sobre un talús al marge dret del Riu Clar amb la façana principal en direcció a llevant. Consta de planta baixa amb murs de quasi dos metres de gruix i dues arcades de textura gòtica que formen part de la seva estructura. Entre les arcades s’observa un mur de carreus on està ajustada la porta d’accés. En els murs de la planta baixa existeixen nombroses espitlleres especialment en la façana posterior. El forjat del primer pis, actualment no existeix. Anys d’abandó i de vandalisme en són els culpables. A la planta pis els murs no arriben al metre de gruix i tenen obertures simètriques o s’hi encasta la fusteria mitjançant petxines.
El forjat està fet de biguetes de fusta enquadrades i revoltó de rajola catalana. La planta segona o la golfa baix coberta devia servir com sitja pel blat. La coberta a quatre vessants desguassa sobre els canalons que dirigeixen les aigües de la pluja cap a dues gàrgoles simètriques, una a la façana de llevant i l’altra a la façana de ponent. Les gàrgoles tenen dues obertures, una dirigeix l’aigua cap a l’exterior i l’altre cap a l’interior, cap a la cisterna situada a la planta baixa.
Les façanes que conformen l’edifici són: la façana principal que dona cap a llevant amb set obertures. La primera obertura és la porta que apareix descentrada, possiblement per poder descarregar el carro a les golfes sense que fos un destorb, molt típica de les masies. La resta de les obertures són simètriques i serveixen per donar llum a la planta baixa i al primer pis. Al primer pis existeix un petit balcó que té la seva rèplica exacta a la façana de ponent. A sobre hi ha les restes d’un rellotge solar i l’antiga politja a la zona de la golfa i una campana prop de l’entrada. La porta principal és d’arc de mig punt i obre cap a dins per a millorar les condicions de defensa. La façana oposada és la que dona cap a ponent. Sorprèn les poques obertures que te, tret del petit balcó simètric al de la façana oposada. Tan sols dues obertures i nombroses espitlleres que constituïen un fort element de defensa cap a ponent. Les façanes nord i sud, totalment simètriques, no tenen cap element a destacar.
Existeix una litografia datada el 1640 que mostra la zona amb una gran claredat i on no apareix l’esmentada masia de Torreforta; això fa pensar que la seva construcció es molt posterior i tot i que no se’n sap la data exacta, l’edificació ja es pot observar en litografies del 1811.
A l’interior de
Des del punt de vista arquitectònic s’ha de destacar la presència de carreus a les cantonades exteriors i a l’entrada de l’edifici així com el seu arc de mig punt. A l’estructura, arcs de textura gòtica entatxonats en els murs perimetrals sobre els que descansen els murs de càrrega que aguanten el sostre de la planta pis. Com element interessant de la façana tenim les gàrgoles.
Existeix documentació avalada pels seus darrers propietaris que, aquella particular estructura quadrangular amb diverses espitlleres (més nombroses a la façana de ponent) i murs de gaire be dos metres d’amplada, s’hi havia construït en el seu interior un pou connectat a diversos corredors, una mena de sitja entre l’era i el recinte i a la façana nord, una galeria on abans existia el fossat a través de la qual es podia arribar al mar.