Cicle de Cinema Clàssic

Molts dirien que el Buscavidas és una pel·lícula sobre billar, amb un Paul Newman guapíssim. Però The Hustler (el Buscavidas) tracta sobre el guanyar i el perdre, sobre enfrontar-se a un mateix, sobre les ombres de l'ànima.

 

Repiquen les boles de billar com qui desperta el llop dins l’esperit. Et jugues uns calés, et va la feina. Enganyes a un incaut. Cerques al déu dels dimonis, que viu a Minnesota, apostes l’ànima.

Robert Rossen es basa en la novel·la homònima de Walter Tevis (un segon per recordar als novel·listes, que donen peu a tan bones pelis com aquesta) ens retrata uns personatges que no són ni bons ni dolents, sinó víctimes de les seves pròpies passions.

 

Cal destacar la figura de Robert Rossen, qui va començar com a director de teatre i guionista a Hollywood, va ser perseguit per la caça de bruixes de Mcarthy ja que va pertànyer al partit comunista d’Amèrica. Després de filmar amb èxit El Político, l’any 1949, va marxar a Europa a continuar la seva trajectòria amb llibertat. El Buscavidas representa el seu retorn a Hollywood, amb notable èxit de crítica (no així de recaptació). Només va poder dirigir un film més, Lilth, i moria el 1966, als 57 anys.

Oscaritzada fotografia en blanc i negre d’Eugene Schufftan, en una època on el color s’imposava. El blanc i negre li escau perfecte a un film que juga amb les ombres de les sales de billar, amb els contrallums de la pròpia existència dels personatges.

 

Aquest film ens permet fer el nostre homenatge a Paul Newman, un cavaller del cinema, guapíssim, un intèrpret enorme, tant en comèdies (el Golpe, Dos hombres y un destino...) i en drames com aquest. Un bon conductor de cotxes de carreres de velocitat i ressitència propietari d’una fàbrica de menjar reconvertida en fundació que dóna tots els beneficis, i autor d’un grapat de discretes pelis com a director, que ens caldrà revisar.

 

Les sorpreses us vindran pels secundaris: Piper Laurie en el paper de Sarah. George C. Scott en el contrapunt, qui tensa les cordes del drama. Jackie Gleason de contrincant de billar fent del Gordo de Minnesota.

 

L’últim personatge que analitzarem és el billar mateix. Omnipresent a tota la cinta. Depèn de l’edició, però en el meu cas el DVD ve acompanyat de com es fan les jugades que surten al film, explicades per alguns campions del món. Cal dir que totes les jugades que surten van ser fetes per Newman i Gleason, excepte el retruc en que entren 2 boles d’un toc, executat pel campió del món d’aquell any, i instructor dels dos actors, Willie Mosconi.

 

El 1986, es va fer la segona part de la peli, El color del dinero, dirigida per Scorsese, amb Tom Cruise, John Turturro i el mateix Newman, a qui van atorgar l’Òscar al millor actor secundari, com qui es redimeix per no haver-lo entregat merescudament 25 anys abans.