::Inici >MANIFEST

MANIFEST

Manifest de la XIP

XARXA D’INNOVACIÓ PEDAGÒGICA

“Non scholae, sed vitae”
(Hem d’aprendre) no per a l’escola, sinó per a la vida,
Sèneca


M’exalta el nou i m’enamora el vell.
J.V. Foix

Un espai obert de diàleg

Participa-hi!


La coresponsabilització de la comunitat en la tasca educativa: com eduquem entre tothom (mares i pares, escola, mitjans de comunicació...), com fem persones, com comprenem l’educació i l’aprenentatge al llarg de tota la vida.

La societat en general, i els centres educatius i el professorat en particular, es troben immersos en una transformació global de la cultura, l’educació, la tecnologia, l’economia, la política, la moral i la vida quotidiana. Avui la diversitat multicultural de moltes aules és un fet quotidià, les estructures familiars ja fa temps que estan canviant, la realitat que experimenten els infants i els joves es transforma a gran velocitat del món fora de línia al món en línia. La pissarra i el vell discurs han de fer front a un món de major complexitat tecnològica, marcat per canvis vertiginosos.

Les tecnologies de la informació i de la comunicació estan revolucionant la nostra manera de comunicar-nos, de treballar, de decidir i de pensar. Vivim en una societat de la informació, en què el coneixement esdevé un fluid que canvia ràpidament.

En aquest món que evoluciona ràpidament, l’educació i l’aprenentatge s’han convertit en valors imprescindibles : perquè donin fruit, han de ser continus i durar tota la vida. Paradoxalment, l’educació ha esdevingut un dels pocs valors estables del nostre món fragmentari i mòbil.

I el professorat? Aquesta transformació multidimensional, aquest entorn de canvi constant fa que hagi de treballar en un context dominat per les tensions: els centres educatius i els docents han de ser locals i globals, autònoms i responsables, integrats i especialitzats, estandarditzats i variats, han d’atendre el canvi i la continuïtat al mateix temps. No és fàcil, però, treballar immersos en aquestes tensions, tot i l’esforç per atendre totes aquestes transformacions. I molts docents deixen al marge els reptes educatius o els propòsits del canvi precisament quan, en realitat, necessiten assumir-los més que mai.

Tots els professionals tenim coses a dir en educació. De tota manera hi ha formes de discurs que avui semblen ja completament esgotades. No ens duu enlloc la cultura de la queixa permanent, encapsulada en si mateixa; la cultura de la queixa que exclou qualsevol opció d’autocrítica i elimina la passió per la millora de l’educació fonamentada en el compromís personal.

Renunciar al discurs del lament continuat no anul·la, tanmateix, la necessitat del diàleg. Al contrari, el diàleg és la veritable alternativa al lament.

Aquest diàleg que proposem és, abans que res, un diàleg entre les persones amb interès per l’educació que vulguin participar-hi.

El diàleg que necessitem de fer vol ser també un diàleg crític amb l’Administració educativa, per crear o canviar tot allò que calgui a les nostres escoles i instituts; per donar resposta, a curt i a llarg termini, a les necessitats dels infants i joves que hi estudien.

De la mateixa manera, hem de ser capaços d’establir relacions i connexions més freqüents i estables entre, d’una banda, les escoles i els instituts i, de l’altra, la universitat. L’intercanvi de coneixements i experiències és un bon camí per cercar col·lectivament la millor visió dels reptes que els professionals de l’educació ens hem de plantejar en aquesta societat que es transforma i canvia.

Ens cal un espai obert de reflexió i debat, plural; per participar-hi totes les persones que, ja siguin de dins o de fora del món educatiu, estiguin interessades a contribuir en la millora de l’educació en aquest entorn fragmentari, fluctuant i líquid actual.

El pensament crític ha de fer visibles els obstacles amb què ens trobem per poder afrontar i canalitzar les tensions intenses que han esdevingut la norma en el nostre context.

Ens cal una Xarxa d’Innovació Pedagògica (XIP) que reflexioni sobre l’ofici d’ensenyar al segle XXI, i que, tot partint i respectant el pòsit acumulat per l’experiència, generi idees noves i treballi per fer front als canvis i als reptes de l’educació actual i del futur. Assumim la crisi d’identitat de la nostra professió, la crisi de la vella figura del magister. Acceptar però la fi d’un paradigma no vol dir renunciar a cercar nous espais per construir la nostra identitat professional. Hem de ser capaços de produir noves metàfores, nous referents que restableixin el sentit ple a aquesta professió nostra que avui és més necessària que mai.

Ens cal una XIP que estimuli la participació de les famílies, dels mitjans de comunicació, etc., en la tasca educativa per mitjà del diàleg que proposem.

Ens cal una XIP que parteixi dels principis, les idees i els objectius que s’exposen a continuació.

De què parlem, quan parlem d’educació?

L’ educació és el factor principal per a la formació de ciutadans i ciutadanes lliures que conviuen en una societat democràtica. És un factor d’integració i cohesió social. És clau per a la igualtat d’oportunitats i base del progrés social.

L’educació és un dret que ha d’estar garantit per l’Administració pública en condicions d’equitat, de qualitat, i el seu accés, en condicions d’igualtat. Ha de permetre l’èxit educatiu i que tothom pugui dur a terme el seu projecte vital.

L’educació ha tingut i té el repte, en cada època, de sostenir un discurs per saber i saber fer en comunitat, per viure la humanitat del moment.

De quin marc educatiu partim?

La Llei d’Educació de Catalunya que ha entrat en vigor el juliol de 2009 ofereix un instrument per construir i consolidar, entre tothom, el model educatiu català.

El model educatiu català té per principis bàsics l’èxit educatiu i l’equitat, la inclusió i l’aprofundiment en la cohesió social. La LEC possibilita dissenyar un model educatiu català ambiciós pel que fa a la millora de resultats educatius i a l’efectivitat.

A partir d’aquest nou marc, que ens ofereix molta més llibertat per desenvolupar les competències del professorat, cal que els professionals de l’educació establim un diàleg continu i constructiu sobre els conceptes d’autonomia i de responsabilitat.

Aquest nou marc possibilita la reflexió col·lectiva i el diàleg social sobre el context educatiu actual i sobre el que suposa prestar el Servei d’Educació de Catalunya i formar-ne part.

Amb la XIP podem compartir aquests principis:

El respecte i la pluralitat d’opinions sobre el fet educatiu.

El consens com a base de les polítiques educatives.

L’intercanvi d’experiències educatives innovadores i el foment de la recerca en l’àmbit pedagògic.

Amb la XIP podem treballar a partir d’aquestes idees clau:

La reflexió de manera col·lectiva, oberta, seriosa, pensada i debatuda en la construcció del coneixement i la competència professional en contextos d’autonomia, de responsabilitat, des de l’ètica del que suposa formar part del Servei d’Educació de Catalunya.

El treball en xarxa, cercant contextos de col·laboració amb finalitats comunes: projectes interxarxes amb altres administracions, serveis públics i privats.

El disseny i la construcció de marcs de referència quant a la formació, que permetin també compartir incerteses des de la pràctica professional, des de l'aprenentatge organitzacional.

L’assumpció de competències essencials dels qui treballem en educació: formació inicial i contínua, reflexió en la pràctica, capacitat d’adaptació, flexibilitat i consistència.

La reflexió sobre el respecte i la necessitat de reconeixement de l’altre quan parlem d’educació.

Amb la XIP podem assolir els objectius següents:

Crear opinió col·lectiva (en la societat en general, i en l’àmbit educatiu en particular) i alliberar-la dels apriorismes dels discursos tradicionals en matèria educativa.

Treballar per a l'harmonització dels progressos en equitat i en excel·lència del sistema educatiu i de cadascun dels centres educatius.

Facilitar a les generacions "majoritàriament silencioses" del món educatiu referents nous i estimular aquestes generacions “majoritàriament silencioses" a deixar de ser-ho.

Impulsar grups de treball i organitzar debats, conferències i seminaris per mantenir un flux constant d’aflorament públic d’idees, discurs i fonamentació pel que fa als àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió, i a l’activitat de les administracions que els serveixen.

Ser presents als òrgans de participació previstos al sistema educatiu i vertebrar propostes i solucions a les necessitats i demandes educatives des de la proximitat.

Els sotasignats, que procedim de diferents sectors professionals implicats en el món de l’educació, la majoria dels quals som pares i mares amb fills i filles que estudien en diferents etapes educatives, volem impulsar una reflexió global del sistema educatiu i de l’educació en el marc de la societat actual i de futur.

Els sotasignats, com que compartim els principis, les idees clau i els objectius abans esmentats, hem constituït la Xarxa d’Innovació Pedagògica perquè:

volem més cohesió, equitat i progrés social,

volem més consens en política educativa,

volem més col·laboració de la societat en general,

volem més autonomia per als centres educatius,

volem més reflexió en la pràctica educativa,

volem més innovació i excel·lència,

volem un Servei d’Educació de Catalunya al servei de tothom,

volem una educació i un aprenentatge continus al llarg de tota la vida.

La XIP és un espai obert de reflexió i debat, plural, que vol contribuir a la millora de l’educació en el nostre país.


Participa-hi!

Adhereix-te al manifest enviant un correu a secretaria@laxip.cat