Cargol Treu Banya
201608 Est d'Europa en moto
Introducció
Viatge fet a l’agost del 2016. El plantejament del viatge serà sortir de Barcelona, arribar a Istanbul i tornar per un camí diferent. No hi ha una ruta específica ni cap reserva. Per tant el viatge s’anirà concretant dia a dia en funció de les bones sensacions del lloc, meteorologia o altres factors. El viatge vol ser una combinació entre ruta en moto, una mica de turisme tradicional i muntanyisme. La ruta vol ser tipus trail amb alguns trams off road fàcils encara que inevitablement s’inclouran llargs enllaços fets per autopista. Parts del viatge seran en solitari i altres acompanyat. Porto també la tenda de campanya. En un viatge no planificat la tenda m'ha vingut molt bé per evitar hotels cars, plens o per poder dormir en llocs bonics.
Finalment foren 43 dies, 17 països i uns 15.000 kms. Es fa difícil de calcular però les pistes de terra potser varen ser en total uns 300kms. Ha estat un viatge molt ben aprofitat i sense cap problema. Ha donat per fer i veure moltes coses diferents!
Pirineu Francès
Inici del viatge passant el cap de setmana fent fantàstics ports asfaltats del Pirineu francès amb amics de Tarragona: Coll d’Aubisque, Soulor, Pourtalet, Tourmalet, Aspin i Peyresourde.
Alps
5 dies en solitari. És un no parar de fer ports i ascensions OnRoad i OffRoad al voltant de les fronteres de França, Itàlia i Suïssa. Els Alps fan que el cap de setmana al Pirineu siguin l'entrant del plat fort. Crec que mai havia fet tantes corbes i colls en tant poc temps. És una bogeria! La ruta s’inicia a Ventimiglia (Itàlia) i va enllaçant els següents passos:
- LKGS (Off) (http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2778796). A mitja ruta la trobo tancada i un guarda a la barrera. És dilluns i estarà tancada dilluns i dimarts. Quina ràbia! No vull esperar dos dies així que agafo carretera fins a Cuneo per enllaçar amb el següent track.
- Col de la Lombarda (On), Col de la Bonette (On), Coll du Parpillon (Off) (http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10260644).
- Strada dell'Assietta (Off), Monte Jafferau (Off) el tunel està tancat però el faig igualment, Colle Sommelier (Off), Col du Mont Cenis (On), Col de l´Isèran (On), Col du Petit St-Bernard (On)
- Paro un dia la moto per fer un magnífic trekking amb vistes al massís del Montblanc.
- Al dia següent seguim la ruta!: Col du Grand St. Bernard (On), Col de la Croix (On), Col du Pillon (On). I tornem a la vall de Valais creuant un túnel amb la moto pujada a un tren (coses de Suïssa)
A la vall de Valais (Suïssa) em trobo amb l’Alex. L’Alex és un dels amics del cap de setmana al Pirineu. M’acompanyarà 3 setmanes. Continuem uns dies més fent meravelloses rutes per suïssa e Itàlia tot dirigint-nos cap a l’est:
- Nufenenpass (On), Passo San Gottardo (On/Llambordes), Flüelapass (On), Ofenpass (On), Umbrailpass (On), Passo dello Stelvio (On). Impressionants els passos d’Umbrail i Stelvio. A dalt del coll de l'Stelvio veiem una pista que encara tira més a munt... Som-hi doncs!! La pista encara puja 250m més i et deixa al peu d'una glacera amb remuntadors i pistes d'esqui obertes. El gps diu que estem a 3010m d'alçada!
- Anem a dormir a Pratto Allo Stelvio. Volem tornar a fer l’Stelvio a l’endemà, però el dia s’aixeca plujós. Així que decidim anar tirant cap a Àustria passant per les Dolomites: carretera fins a Bolzano, Passo Nigra, Passo di Sella, Passo di Gardena, Passo di Valparola, Passo di Falzárego, arribem a Cortina d’Ampezzo, Passo Tre Croci, Col Sant’Angelo i entrem a Àustria.
Àustria, Eslovàquia i Hongria
Deixem els Alps per iniciar el viatge més “rutero”. Creuem Àustria d’una tirada fins a Viena. Tot seguint el riu Danubi i fem 3 països en dos dies. Parem a dormir i fer turisme express a Viena i Budapest. De camí fem una entrada ràpida a Eslovàquia per veure quina pinta té Bratislava. Budapest ens agrada molt.
Romania
Comença el viatge més desconegut... Entrem a Romania! Entrem pel nord per així conèixer més el país. Condueixen de manera agressiva aquí i les carreteres no son bones. Cal anar més atents... Ens dirigim cap a la regió de Transilvània. Anem veure si traiem l’aigua clara de la història aquest del comte Dràcula. Però sense gaire èxit...
A Romania trobem molta gent que sap parlar castellà. S’estanyen molt de veure turistes i ens pregunten que coi i fem a Romania i si ens està agradant. En general la gent és molt amable amb nosaltres. Segurament per allò de voler quedar bé amb els pocs turistes que hi han i petar-hi la xerrada una estona.
Cansats de visitar castells i ciutadelles ens perdem per una pista de terra i ens trobem la Romania més rural i encisadora. Nens saludant, animals en mig de la carretera i gent gran amb cara de “que fan aquests per aquí?”
Es fa de nit... De xiripa trobem uns pensió amb restaurant per passar la nit. Allà els hostes molt amables ens expliquen curiositats del país i descobrim la Transfogaras . Es diu que és una de les millors rutes del món (http://www.losapos.com/transfagarasan)!! Canvi de plans... Renunciem a visitar el delta del Danubi i anem de cap a fer la Transfogaras! Fem una avançament el doble continua en una corba molt oberta amb bona visibilitat. Al final de la corba ens para la policia.... Ens diuen que aquesta infracció és retirada de la documentació i no sé que més. Acollonits vaja... Però després de fer-nos passar por ens diuen que a poc a poc i ens deixen marxar! Ni multa ni rés! Bufa... Crec que també els hi vàrem caure bé sent turistes...
Val a dir que la Transfogaras està molt bé però no ens ha semblat que hi hagi per tant.. Un cop feta acabem de creuar el país cap a Bulgària. Donem la volta per Bucarest però no ens hi parem.
Bulgària
Bulgària la creuem molt ràpid tot seguint la costa del mar Negre. Agafem un càmping vora el mar i aprofitem per fer un bon bany. L’aigua és menys salada que al Mediterrani...
Condueixen de manera agressiva aquí també. Però a més a més aquí la sensació de risc augmenta. Al contrari dels romanesos, els Búlgars els vàrem trobar en general amb molt mal caràcter. Com si els hi fessis nosa. Val a dir que hi hem estat molt poc temps i pràcticament no hem conegut el país... Segurament cap a les zones interiors més rurals i muntanyoses hagués estat diferent. Però, en fi, aquesta és la Bulgària que hem volgut fer per apropar-nos amb rapidesa al nostre objectiu final, Istanbul!!
Turquia
Entrem a Turquia! Aquest cop ha calgut el passaport. Agafem autopista i com un “tiru” cap a Istanbul. Collons els peatges son tots de teletac... PiiiP PiiiP PiiiP!! Au ja hem passat.. :P
La ciutat és de les grans. 14 milions d’habitants. És diumenge a la tarda, esperem no tenir problemes... Collons sembla que hi ha futbol avui... Collons més aviat sembla una manifestació... Collons cada cop hi ha més gent!!! Intentant esquivar el “liu” acabem travats en uns carrerons. Tot de gent amunt i avall amb banderes i els cotxes parats. Decidim estacionar les motos i gaudir de l’espectacle. Al cap i a la fi estem de vacances, no? No tenim pressa. 30 minuts més tard alguns cotxes s’han mogut. Trobem un policia i ens diu que hi ha una macromanifestació organitzada pel president del país. Cap a on volem anar és precisament on es troba el meeting central. El policia ens indica un camí alternatiu. Així que agafem les motos i reprenem la marxa. El trànsit continua sent una bogeria, és clar... Afegim una batussa amb un taxista que casi tira a l’Alex de la moto i arribem a l’hotel! Bufa!
Ens quedarem 2 dies de relax per fer turisme. Impressionant la ciutat. Per mi especialment l’estret del Bòsfor. El travessen tot tipus de vaixells. També hem vist un submarí!
En la part més estreta es pot apreciar el fort corrent d’aigua provinent del mar Negre cap al Mediterrani. El creuem en ferri per trepitjar el continent asiàtic i tornem pel pont penjant. Durant el viatge m’he penedit algunes vegades de no portar una càmera filmant. Una d’elles és creuant aquest pont.
També aprofito per fer-li a la moto la revisió dels 60.000km. Des de que la vaig comprar al novembre fins a Istanbul a l’agost ja li he fet 23.000km. Potser m’ho hauria de fer mirar això...
Grècia
Ruta de 3 dies pel nord de Grècia. Que tranquil i que bé es menja a Grècia!
S’ha de tornar amb més temps... Hem trobat dues famílies de catalans que hi ha anat amb camions 4*4 carabanitzats. Han agafat dos vaixells per arribar-hi. Una bona opció... Aquests 3 dies els invertim pujant el Mont Olimp (per qui s’ho pregunti no hi ha ni Déu allà dalt).
També visitem els monestirs de Meteora i la península/illa de Lefkada en la costa nord/oest.
Macedònia, Albània i Montenegro
El pla és tirar cap a Croàcia ràpid sense deixar de visitar el que més valgui la pena d’aquests països. A Macedònia parem a Ohrid. Un poble a la vora d’un llac. Recollim a la meva germana a l’aeroport Skopje. S’incorpora al viatge durant una setmana.
A Albània parem un dia a Berat i l’altre Theth. Per arribar a Theth ho fem per una pista de terra bastant transitada. Hi trobem turistes amb motos trail i 4*4. El poble queda dins d’una vall molt maca. Molt maco Theth. Ens hagués agradat quedar-nos-hi una mica més... Montenegro el creuem per la costa. La costa és bonica però només en hi parem a dinar tot anant cap a Croàcia.
Costa sud de Croàcia
Arribem a Croàcia. Croàcia és preciosa. Llàstima que tota Croàcia estigui carregada de turistes... Visitem Dubrovnik i dormirem a Trebinje.
A l’Alex se li acaben els dies i ha de tornar. S’ho organitza per arribar a Tarragona en 3 dies. A 700km per dia... Bon viatge i moltes gràcies per la teva companyia!! Gran company de viatge. No sé que em diu de fer no se què per l’Àfrica... jeje
Em queden encara dos setmanes de viatge. Així que toca aprofitar-les al màxim! Continuem ma germana i jo a la costa sud de Croàcia. Anem a carregar forces a la illa de Korçula. Uns dies de relax a les fabuloses platges d’aigua transparent.
Deixo a ma germana al vaixell que la portarà a Split i tornem a la carretera un altre cop en solitari! Decideixo deixar la costa i anar visitar una zona muntanyosa entre les fronteres de Bòsnia, Montenegro i Sèrbia. També aprofito per visitar Mostar i Sarajevo. Sarajevo molt recomanable! Tot plegat 4 dies. El plantejament és fer camins rurals OnRoad i OffRoad. Finalment el temps va ser tapadot i plujós. Visito pobles perduts enmig de la muntanya. La visibilitat no era massa bona. Tot fent camí el cos em deia que m’estava perdent un bons paisatges. Qui hi farem!
La ruta incloïa els pobles de muntanya de Bjelasnica a Bòsnia. Al 1984 s’hi varen fer unes olimpíades d’hivern. Especial menció al poble de Lukomir i la pista de terra de 20km per arribar-hi. També especial menció al Parc nacional de Durmitor a Montenegro. Creuo el parc per una ruta rural muntanyosa preciosa. Aquí aprofito parcialment un track trobat al wikiloc (http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9522044) d’en NachoTrips DRZ400.
Costa nord de Croàcia
Torno a la costa. El pla és anar pujant cap a Eslovènia. Visites turístiques ràpides a Split, Rovinj i llacs de Plitvize.
Per fer aquesta ruta també aprofito parcialment el track del NachoTrips. És un track fantàstic que em treu de les carreteres principals tant per pistes de terra com asfalt. A més a més va passant per llocs bonics de visitar. Per mi el més increïble ha estat l’aeroport militar abandonat de Željava. Circular per les pistes d’aterratge o ficar el nas als hangars soterrats dins a la muntanya impressiona de valent. La història d’aquest lloc també té bona tela (en.wikipedia.org/wiki/%C5%BDeljava_Air_Base)... Aquesta base va quedar inservible després de la gerra dels Balcans. De fet, a Sarajevo i altres llocs és fàcil veure encara les seqüeles de la guerra en alguns edificis...
Eslovènia
Eslovènia també és un país preciós... És un país petit. Només entra-hi pots sentir la calma i benestar de la seva gent. Visita ràpida al poble Piran a la costa. Visita a les coves de Skocjan. Son 3km de camí per l’interior. La part més alta de la cova té 100m i passes per un pont a 45m d’alçada... Visita a la capital Ljubljana. Per arribar finalment al nord oest del país. Els Alps Julians. El color de l’aigua dels llacs i rius son d’un altre planeta. Les truites de riu estan boníssimes!
Aprofito per fer un parell de dies de muntanyisme i visitar els pobles tot fent ruta per carreteres secundàries. Pels interessats en muntanya faig dos cims. Primer el Vogel. Un cim relativament fàcil però amb bones vistes. Al dia següent toca el Triglav (2894m). El Triglav és la muntanya més alta del país i símbol de la identitat eslovena. Segons la tradició tot home eslovè l'ha de pujar almenys un cop a la seva vida. Pels amants de la muntanya és una visita obligada! El dia era ennuvolat però el cim quedava per sobre dels núvols. El massís és espectacular, la cresta final per arribar al cim talla l'alè. I amb quantitat de gent que vaig trobar al cim, jo diria que tos els eslovens i eslovenes hi van més d'un cop a la seva vida!
Tornada a Barcelona
Em queden 3 dies per tornar a Barcelona. Tinc dues opcions. Tornar per la costa i visitar Venècia. O bé, tornar pels Alps i l’interior de França. Decideixo tornar pels Alps. La idea de repetir les Dolomites i el pas de Stelvio és massa temptadora. A l’anada vàrem fer l’Stelvio de baixada i volíem tornar a fer-lo al dia següent de pujada. Però ens va ploure vàrem decidir cancel·lar-ho i anar tirant cap a Àustria passant per les Dolomites. Per tant, ara tenia la oportunitat de fer les dues coses però amb bon temps. També volia fer algun pas que m’havia quedat pendent.
Al final la ruta va quedar així: Passo della Forcella (On/Off), Arribo al passo de la Forcella Labardet (On/Off) però està tancat. Ruta alternativa, Sella di Razzo (On). Entro a les Dolomites. Està ple de motos. Sella Ciampigotto (On), Passo Tre Croci (On), Passo di Falzárego (On), Passo di Valparola (On), Passo di Gardena (On). D’allà carretera capa el massís de l’Stelvio: Passo dello Stelvio (On); Passo di Foscagno (On); Forcola di Livigno (On).
L'Stelvio l'agafo amb ganes. El vull fer a ritme ràpid. Pràcticament el faig tot només amb la primera. Apurant la marxa de baix fins a dalt de tot. A mig cami veig que m'estan agafant uns cotxes esportius. Com que vull anar a la meva els deixo passar en un revolt. El primer és un Porche que li van derrapant les rodes del darrera, Deprés passen dos Lotus i un Maseratti. Déu ni dó com van aquests...
Al poble Livigno aprofito per fer un trekking muntanyero.
Des d’allà carretera i manta cap a Briançon (França) passant per Milan i Torino. A Briançon faig el Col de l’Izoard. A partir d’allà vaig fent carreteres secundàries bastant divertides direcció Gap i no entro a l’autopista fins a Orange (http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2554733). Autopista i manta fins a Barcelona.
Bibliografia e informació del viatge
A més a més dels enllaços que he anat posant:
- Tots el passos dels Alps estan fantàsticament catalogats i amb el track a la web http://alpenrouten.de/
- Guia Lonely Planet de l’Est d’Europa
- També us deixo els tracks del viatge (20160801 - Traks Ruta Real Viatge...). Aviso que son els tracks originals gravats pel GPS. Falten trams del viatge on el GPS estava apagat. Hi han trams corresponen a rutes fetes a peu. També inclouen trams amb equivocacions, o incursions per camins que al final no porten enlloc. En general és poca cosa.