FIBROMIÀLGIA
Diagnóstic, avaluació i tractament
La fibromiàlgia és una sindrome clínica caracteritzada per dodor crònic generalitzat, no articular, que predomina als músculs i el raquis, amb prespencia d'una exagerada i extensa sensibilitat local a la pressió en múltiples punts predefinits (ICD-10: M79.O).
Qui afecta?
La prevalença de la fibromiàlgia a Espanya és del 2,7% (dades de l'estudi EPISER 2000), 4,2% en dones i 0,2% en homes.
Afecta principalmente persones de mitjana edat; el mateix estudi estableix la màxima incidència entre 40 i 49 anys, amb una disminució progressiva a partir d'aquesta edat.
Quins són els símptomes?
Símptomes característics de la fibromiàlgia
Dolor musculoesquelèlic: 100%
Fatiga: 83%
Trastorn del son 78%
Trastorns de l'estat d'ànim (ansietat/depressió): 43%
Trastorns cognitius (dificultats d'atenció, memòria i concentració).
Alguns pacients presenten cefalea, acroparestèsies norturnes als braços o a les cames de topografia no radicular, sensació subjectiva de rigidesa o tumefacció a les mans, inestabilitat cefàlica, dismenorrea.....
Símptomes associats
Els pacients amb fibromiàlgia presenten sovint signes i símptomes d'altres síndromes clíneques:
Síndrome del cólon irritable
Disfunción tempmoromandibular
Cefalea tensional/migranya
Urgència miccional
Dolor miofascial localizat
Dolor pelvià crònic
La simptomatología s'explicaria per l'existència d'un trastorn en els mecanismes de l'SNC que procedssen els estímuls de dolor i els estímuls d'estrès (s'ha evidenciat una disfunció autonòmica).
S'han de descartat altres malalties que es poden confondre i/o coexistir amb l'FM
Reumatològiques: reumtismes de parts toves (bursitis/tendinitis), síndrome de la canal carpiana, LES, espondiloartropatíes, síndrome de Sjöegren, artritis reumatoide, polimiàlgia reumàtica, osteomalàcia, miopaties.
Neurológiques: radiculopaties, EM.
Endocrinològiques: hipotiroïdisme i altres.
S'ha de practicar l'exploració física següent
Identificació de la presència dels punts dolorosos mitjancant palpació digital.