HISTORIA
Francesc Basco Gracià
ELS MÀRTIRS DEL SEGLE XX A L’ARQUEBISBAT DE TARRAGONA
Amb motiu de l’Any Jubilar de sant Fructuós, recentment clausurat, l’editorial Escua de Barcelona acaba d’editar un llibre titulat MÁRTIRES DEL SIGLO XX a l’arquebisbat de Tarragona, escrit pel periodista Francesc Basco Gracià, el qual, al llarg de 800 pàgines, recull la persecució religiosa a l’arquebisbat de Tarragona durant la Guerra Civil (1936-1939).
El llibre s’inicia amb una poesia de mossèn Josep Colom Alsina (El temple flamejant), escrita a la presó de Montblanc poc abans de morir assassinat. El primer capítol descriu la vida de l’església de Tarragona en la clandestinitat, conté la llista de sacerdots diocesans immolats, els perseguits i les foses comunes descobertes. Després tracta amb profunditat la vida de Salvador Rial, vicari general, “víctima de nacionales y republicanos”. La seva peripècia al vaixell – presó Río Segre, la situació dels sacerdots perseguits que no havien mort, el programa de reconstrucció material i espiritual de l’arxidiòcesi, el projecte pastoral, el problema escolar, l’informe al cardenal Pacelli sobre la vida religiosa a la província eclesiàstica, el comitè catòlic d’ajut a la població civil, la declaració de Rial davant el jutge militar franquista, el seu viatge a França, Suïssa i Itàlia i les conversacions amb el Vaticà, les pressions del ministre Irujo, l’ús de la llengua catalana als temples i un interessant informe sobre els motius del fracàs electoral de les dretes catalanes durant la República.
Després descriu la vida i la mort de Jaume Hilari, germà de les Escoles Cristianes, el primer sant de la persecució religiosa, condemnat pel Tribunal Popular de Tarragona “porque sabía latín y enseñaba la Religión católica a los niños fascistas”, immolat a la muntanya de l’Oliva de Tarragona. En realitat estava sort i feia de pagès al col·legi San Josep de Cambrils. També descriu la vida i la mort en olor de santedat del bisbe màrtir, Manuel Borràs, obligat a abandonar Tarragona cap a Poblet amb el cardenal Vidal i Barraquer, amb la declaració davant el jutge d’un dels responsables de l’assassinat. Fou immolat y el seu cos cremat al Coll de Lilla. Encara avui, no s’han trobat les seves restes mortals.
La columna vertebral del llibre radica en els 146 sacerdots i religiosos màrtirs inclosos en el procés de beatificació del bisbe Borràs: 68 sacerdots diocesans, 7 carmelites descalços, 20 benedictins de Montserrat, 1 caputxí, 7 missioners del Cor de Maria, 39 germans de les Escoles Cristianes i 4 religiosos de la Fraternitat Terciaria Carmelitana de la Enseñanza. Demés inclou uns vuitanta sacerdots immolats que no figuren en el procés del bisbe Borràs, per manca de documentació acreditativa del seu martiri. L’arquebisbat de Tarragona ha obert un nou procés de beatificació en el qual inclourà alguns seglars.
Un capítol important del llibre és la immolació a Calafell de quinze hospitalaris de sant Joan de Déu, ja beatificats, que es dedicaven a cuidar nens malalts i desvalguts, a base d’almoines de bones persones; així com la immolació de set hospitalaris colombians a Barcelona, quan se’n anaven cap al seu país amb els documents en regla, i el testimoni de l’ambaixador de Xile. També s’inclouen altres religiosos assassinats aquí tal com el jesuïtes de Tarragona, els del col·legi sant Gabriel de Valls, les germanes Carmelites de la Caritat (Joaquina Vedruna), les Carmelites Descalces de Vila-rodona, les carmelites de Tarragona assassinades a Barcelona i els religiosos de la Sagrada Família de Reus.
La narració de la vida dels detinguts (sacerdots, religiosos i seglars catòlics) als vaixells – presó ancorats al port de Tarragona, apressats per motius religiosos o polítics, es espellonant; amb la missa secreta de matinada a les bodegues. Salvador Rial, el vicari general, s’hi va passar deu mesos i aconseguí sortir-ne amb vida. Allí es van produir 218 assassinats durant els primers tres mesos de la guerra en les cèlebres “sacas”. El dia 25 d’agost de 1936 es van fer quatre “sacas” amb un total de 70 víctimes. Són especialment emotives les del 28 d’agost i l’11 de novembre del mateix any. Al final s’inclou una relació de detinguts, empresonats al “Río Segre”.
El llibre acaba amb un capítol de testimonis de persones que van viure i patir directament el drama de la persecució religiosa, entre els que destaca el de Miquel Puñet Masip, que relata l’assassinat del seu pare, Enric Puñet Barceló, juntament amb dos sacerdots i quatre seglars de Mont-roig del Camp, així com el testimoni del que fou ministre de Treball de la República, José Oriol Anguera de Sojo, entre d’altres.
L’annex recull una relació de les 1.500 persones de la província de Tarragona assassinades durant el Govern del font popular (1936-1939), així com els escriptors i periodistes que van patir la mateixa sort a les comarques tarragonines.