editorial 1o
De vegades, la nostàlgia és també una força que somou les entranyes de la vida. L’amor ja no hi és. T’has quedat esquarterat. Tornarem a començar?
Tenir cura de la “traducció” ha estat sempre un dels esperons d’aquesta revista. El fet que hi hagi persones que traslladin al català els texts d’altres persones que escriuen amb una llengua diferent a la nostra és tot un gest d’agraïment i enriquiment per al nostre país. Tota tradició culta és aquella que compta amb un gran nombre d’obres traduïdes i de traductors. Dit d’una altra manera, una cultura forta és aquella que és capaç d’anostrar altres texts foranis. La traducció és un pont que no separa, sinó uneix. Agraïm l’esforç generós que ha fet Ramon Farrés a l’hora de bastir aquest número. Li vam fer una proposta de coordinar un monogràfic sobre la traducció, i la seva resposta potent i suggerent fou completament acceptada. En escreix, aquest és un dels millors números de Rels. També agraïm la col·laboració impagable de tots els altres col·laboradors, que any rere any, continuen dessinteressadament col·laborant amb nosaltres. Gràcies.
“Si sabessis el mar com és bonic...” de Josefa Contijoch obre aquest número. Massa dolor hi ha en aquest vers, repetit manta vegades, amb el desig de somoure el cor d’un altre quan potser ja estava tot perdut. No hi va haver manera. Els ulls estaven entelats. L’enamorat necessita sempre signes —potser massa. I el capità del vaixell s’ha quedat més sol que mai.
“A pams” són els poemes que ens ha ofert Andreu Subirats per a la nostra plaquette de poesia. Les fotografies de Tere Estrada acompanyen els poemes d’Andreu. Funcionen com a records simbòlics d’experiències viscudes.
I en Jaume Costa il·lustra el número 10 de la revista. Són imatges agafades a contratemps en llocs on la història era rigorosa, i ara ha deixat de ser-ho. O potser encara el present crida al passat?
I nosaltres, d’aquí uns mesos, continuarem amb un altre número. Resistim com un cactus.