El seu pare li va donar una bossa de claus i li va dir que claves un clau en la tanca del jardí cada vegada que perdés la paciència i es barallés amb algú. El primer dia, arriba a clavar 37 claus en la tanca.
Durant les setmanes següents va aprendre a controlar-se, i el nombre de claus col·locats en la tanca disminuïa dia rera dia: havia descobert que era més fàcil controlar-se que clavar claus. Finalment, va arribar el dia durant el qual el jove no va clavar cap clau a la tanca.
Llavors va anar a veure al seu pare i li va dir que havia aconseguit no clavar cap clau durant tot el dia.
Son pare li va dir llavors que tragués un clau de la tanca del jardí per cada dia durant el qual no hagués perdut la paciència.
Els dies van passar i finalment el jove va poder dir-li a son pare que havia tret tots els claus de la tanca.
El pare va conduir llavors al seu fill davant de la tanca del jardí i li va dir:
- Fill meu, t'has portat bé, però mira tots els forats que hi ha a la tanca del jardí. No tornarà a ser com abans. Quan et baralles amb algú i li dius quelcom desagradable, li deixes una ferida com aquesta. Pots apunyalar a un home i després traure-li el ganivet, però sempre li quedarà una ferida. No importa totes les vegades que t'excuses, la ferida verbal fa tant de mal com una ferida física. Els amics són joies rares, fan riure i t'animen. Sempre estan disposats a escoltar-te quan els necessites, et sostenen i t'obren casa seva. Per això, guarda als teus amics com si fossin un vertader tresor i estima'ls fins a trobar-los a faltar, perquè si això passa una part de la teva vida se n'haurà anat amb ells..