Arros 2005

La coral Nova Unió de Vila-Seca va celebrar la seva tradicional posta a punt al mas de Cal Bou, a Riudoms. Els meteoròlegs ens havien posat la por al cos amb amences de pluja i vent però el temps es va portar bé i els gairebé 60 comensals vam poder gaudir de l'arròs que va preparar, amb precisió mil·limètrica, el mestre Josep Anton Ràfols amb l'ajuda inestimable de la seva senyora. L'olor ja alimentava i quan ho vam tastar vam comprovar una vegada més que la cuina ben feta no deixa de ser ciència, en aquest cas amb gust. Em vaig quedar amb les ganes de tastar un pollastre al cava que deu fer furor perquè tothom en parlava.

A taula també hi havia amanida i coques i fruita variada per postres. Menjant i bebent vam anar descabdellant converses. A la taula d'un servidor hi va haver temps per parlar d'antigues nòvies, evidentment de l'estatut, del sorprenent passat ciclista d'algun dels cantàries, de la mecanització del camp, de com n'és d'avorrida la feina d'oficina i, per què no, de futbol i del temps.

Sense adonar-nos-en es van fer les cinc i va arribar el moment de demostrar que de cantaire se n'és cada dia. La Gavina i El meu avi haurien encapçalat el programa de mà si n'hi hagués hagut. Josep Maria Ferrando ens va posar la pell de gallina a alguns i va fer caure les llàgrimes a alguns altres amb La cançó del pastor. En Josep Porqueras i l'Angeleta Castellnou ens van i es van divertir amb el Baldiret i Caterineta i per satisfer una petició es va cantar La sardana de la Pineda. Hi va haver homenatges personalitzats. Amb la direcció de Robert Sarmiento, en Josep Maria i la Lluïsa –que celebraven el seu aniversari de boda- van poder escoltar, Amor que tens ma vida, reparant d'aquesta manera un greuge que durava des del dia mateix del casament. Ens ho van recompensar amb un petonàs de pel·lícula que va ser ovacionat.

Mentre acabàvem de recollir taules i cadires es preparava una sessió de vídeo a la fresca. Per començar la temporada amb ganes, què millor que tornar a veure que bé que va quedar La cançó d'amor i de guerra en el final del curs passat. El llistó és alt però us puc assegurar que amb trobades com aquestes, les bateries estan més que carregades per afrontar el repte.