::Principal >Medieval II

Medieval II

Medieval II: Total War
"La excelente saga de estrategia de Creative Assembly, vuelve a la carga ahora en la convulsa y siempre interesante época de la Edad Media. Mejores gráficos, nuevas civilizaciones y personajes, avalan esta entrega que volverá a combinar la gestión de imperios por turnos y las espectaculares batallas en tiempo real."

Juego Medieval 2: Total War gratis
Plataforma: PC
Número de jugadors: Desconegut
Gènero: Estrategia (Fantasia), Temps real
Desenvolupat per: Creative Assembly
Editat per: Sega
Llançament: 10 de novembre del 2006
Preu recomanat: ?
Edat recomanada (ADESE): 16+


Mínims establerts:
SO: Windows XP o Windows Vista
CPU: 1,8 GHz
Disc dur: 11 gb
Ram: 512 mb
Targeta Gràfica: 128 mb amb suport per "shader 1".

Sensació del joc: "Medieval II promete calidad y épica a raudales, avalado por la garantía de calidad de la saga. Nuevos gráficos, nuevas civilizaciones y nuevos personajes enmarcados en una época tan convulsa como la Edad Media. Un juego de estrategia excelente y complejo, pero nunca complicado."
 

Video Trailer Medieval II

Amplar video a pàgina completa

 
 
-----> Imatges de Medieval II, les espases creuen els cossos, tot es molt més realistic <-----
 
 
  
Més informació, funcionament i caraterístiques del joc
  
Medieval II, és la continuació indirecta del Medieval: Total War i l'octava entrega de l'aclamada saga Total War. El joc comprèn des del 1080 fins el 1530 en les regions d'Europa, Nord d'Àfrica, Àsia Menor i com a gran novetat amb la possibilitat d'anar a descobrir el Nou Món.
 
 
Sistema de joc

Com els jocs anteriors, consisteix en una mescla de dos tipus de modes diferents: el mapa de campanya (per torns) i les batalles (en temps real). Encara que el mapa de campanya sempre es el mateix, les batalles poden ésser en qualsevol lloc del mapa, a més també es poden lliurar batalles històriques com la Batalla de Agincourt i batalles multijugador via online.
 

El mode campanya

El mode campanya permet al usuari el control d'una facció en tots els seus àmbits. Segons la facció seleccionada els objectius de victòria són diferents. Hi ha dos tipus de campanya per a cada facció, la campanya curta (on l'usuari només ha de conquerir unes 15-20 regions i destruir una o dues faccions històricament rivals) i la campanya llarga (on l'usuari haurà de controlar 45 regions i aconseguir dues ciutats importants, Jerusalem, Constantinoble o Roma).
Regions (ciutats/castells)

Cada facció comença almenys amb una regió controlada, cada regió té un castell o una ciutat, i en ésser conquerit aquest, tota la regió canvia de propietari. Hi ha molta diferència entre un castell i una ciutat. El castell, per exemple, té unes grans fortificacions que dificultaran la seva conquesta, a més en ell es podran reclutar les millors tropes de tota la facció, emperò econòmicament no són gaire rentables, les taxes que han de pagar es habitants son incanviables i no té una gran gama d'edificis. Les ciutats només tenen una murada per defensar-se, i encara que poden crear gran varietat de tropes, solen ser milicians bastant incapaços, (una excepció son els tercis espanyols), econòmicament són mol fortes i tenen una gran gama d'edificis diferents, a més les taxes es poden controlar per tal de mantenir sempre a la població contenta. Els castells i les ciutats són predeterminats però quan encara no estan molt desenvolupats es poden canviar.

Els emplaçaments es poden millorar de mica en mica, això depèn de la població que hi hagi, quan s'arriba a un nombre determinats d'habitants, la ciutat/castell es pot expandir. Expandir un emplaçament és sempre recomanable perquè així s'obtenen millores tal com la possibilitat de crear nous edificis o noves tropes, a més si no s'expandeix i la població continua augmentat pot haver-hi pestes o revoltes degut al poc espai que hi ha, l'expansió emperò costarà uns diners que aniran augmentat segons el nivell de l'emplaçament.

Hi ha uns edificis que no es poden construir, sinó que ells s'ofereixen per venir al teu emplaçament. Aquests són els gremis, quan s'arriba a un nivell alt en una ciutat/castell, possiblement (no és matemàtic) un gremi s'ofereixi mitjançant un missatge. Hi ha diferents tipus de gremis i cada un d'ells dóna un certs bonus (tropes, diners, experiència). Aquests gremis amb el temps també es poden millorar però sempre ells s'oferiran.
 

Religió

La religió té un paper molt important dins el joc. Les religions més importants són el Cristianisme Catòlic Romànic, el Cristianisme Ortodox i l'Islam, altres religions menys importants són l'Heretgia i el Paganisme. El Judaisme no està representat en el joc degut a que cap facció del joc té com a religió principal aquesta. Cada facció pertany a una sola religió i ha d'intentar que en totes les seves regions aquesta sigui la dominant, per tal d'aconseguir-ho pot reclutar sacerdots (els cristians) o Imams (els àrabs) i moure'l fins a la regió corresponent. Si en una regió hi ha una gran població de l'emplaçament que practica una religió diferent a la de la facció corresponent, generarà un gran descontent i fins i tot revoltes. Un altre manera de convertir a la població és mitjançant la construcció d'edificis religiosos (temples, catedrals, mesquites..). També és possible que en una regió amb un alt percentatge d'heretgia aparegui un sacerdot heretge, aquest augmentarà considerablement el descontent de la població, els sacerdots, bisbes i sobretot inquisidor poden acusar-lo d'heretgia i eliminar-lo.

La figura religiosa més important de les faccions cristianes catòliques (les ortodoxes no es regeixen per ell) és el Papa. El Papa fa una funció molt semblant que el senat tenia al Rome: Total War: dóna missions per realitzar, convoca croades i excomulga faccions. Té una gran importància degut a que si les relacions d'una facció amb ell són dolentes (perquè no compleixes missions, ataques altres estats cristians, tens molta població heretge..) el Papa pot excomuñgar-la i convocar una croada contra aquesta facció.

En morir el Papa n'és elegit un altre mitjançant votació. Només hi ha tres possibles candidats i aquests són els cardenals (que són nombrats pel Papa) amb més experiència (només un per facció). Cada facció cristiana té dret a un vot i en acabar la votació el cardenal amb més vots és el nou Papa. Tenir un Papa que pertanyia a la teva facció és avantatjós degut a que sempre tendrà unes bones relacions amb la facció i en disputes entre cristians l'afavorirà.

L'excomunió és l'acció que realitza el Papa a un facció per demostrar que no s'han comportat com ell ha manat, en una facció excomulgada la població cristiana s'enfadarà i hi haurà perill de revoltes (s'agreujarà amb el pas del temps), a més una facció enemiga pot promoure una croada contra qualque població de la facció.

Una croada pot ser promoguda per qualsevol facció cristiana no excomulgada, i hi poden participar totes les faccions catòliques. El Papa però, n'ha de donar l'aprovació, a més entre croada i croada ha d'haver un temps d'espera. Per tal de que una facció pugui intervenir en una croada necessita un exèrcit amb un general i 8 unitats més. En haver acceptat la proposta, hi ha la possibilitatd e reclutar unitats especials religioses a un preu molt baix que a més fins que no acabin la croada no cobren res. Si la croada no finalitza ràpidament les unitats poden desertar de l'exèrcit. Gràcies a l'esperit religiós, els exercits es mouen al doble de la velocitat normal. Les faccions àrabs poden promoure jihads, són quasi iguals que les croades però amb la diferència que només es poden promoure a regions amb gran quantitat de població musulmana i que no estigui sota domini àrab.Si una jihad o una croada té èxit, la població es posa contenta i el general rep uns bonus extres.
 

Personatges

Exceptuant els sacerdots i els imams que ja han esta esmentats a dalt, hi ha 5 tipus de personatges més per cada facció: els assassins, els comerciants, els espies, les princeses (les faccions musulmans no disposen d'aquest personatge) i els diplomàtics.

• Els espies s'aconsegueixen amb el primer nivell de la posada, la seva funció és la d'informar i en qualcuns casos la d'obrir les portes de les poblacions enemigues. Els espies poden: informar de les unitats d'un exèrcit, les característiques del seu general i el nombre d'homes que posseeixen, poden infiltrar-se dins una ciutat i informar dels seus edificis, habitants, economia, esta d'ànim, i en cas de setge poden obrir les portes als invasors, a més poden informar de les característiques de qualsevol personatge.
• Els assassins s'aconsegueixen amb la segona millora de la posada, la seva funció es la d'assassinar i la de sabotejar.
• Els comerciants s'aconsegueixen construint el mercat, la seva funció és la de mercadejar amb les matèries primes. Si un altre comerciant intenta mercadejar amb el mateix recurs, el més expert es quedarà amb el monopoli i l'altra desapareixerà.
• Els diplomàtics s'aconsegueixen mitjançant la construcció de la casa del poble, la seva funció és la d'establir relacions diplomàtiques amb les altres faccions. També poden subornar exèrcits, ciutats o altres personatges.
• Les princeses només se poden aconseguir mitjançant la línia reial. En tenir una nina que arribi als 16 anys es converteix en princesa fins que no aconseguesqui marit. Les princeses fan la funció d'un diplomàtic i a més es poden oferir per tenir enllaços matrimonials amb altres faccions per tal d'enfortir les relacions.
• Els sacerdots/imams s'aconsegueixen mitjançant la construcció de l'església i la mesquita respectivament. Poden convertir la població d'una regió, a més també poden intentar acusar d'heretgia als monjos heretges. Els sacerdots catòlics poden ascendir a bisbes, a cardenals i poden optar a ser nombrats papes.

Qualsevol acció que realitzi un personatge té un percentatge d'èxit, aquest percentatge augmenta proporcionalment amb l'experiència del personatge en qüestió. L'experiència pot augmentar mitjançant edificis (gremis) o si contínuament el personatge realitza accions fàcils amb èxit.

Menció a part reben els generals, un general es pot aconseguir mitjançant línia successòria, adopció o suborn. Com a general pot comandar l'exèrcit, governar una regió, reclutar mercenaris, construir campaments o torres de vigilància... En batalla, el general a més d'anar acompanyat d'una guàrdia d'elit, les tropes del seu voltant reben un bonus de moral proporcional a la seva veterania. A més els generals tenen altres característiques com:

• Temor: aquesta característica augmenta si el general en qüestió no mostra pietat amb els presoners o les ciutats conquerides.
• Cavallerositat: aquesta característica augmenta si el general allibera els presoners i no fa mal bé les ciutats conquerides. (El temor i la cavallerositat son dues característiques oposades, un general només pot tenir-ne un de les dues, o és temut o és respectat)
• Pietat: mostra lo religiós que és un general. Quan més alt, més difícil és que un inquisidor l'acusi d'heretgia.
• Comandament: és l'habilitat d'un general amb el comand de les seves tropes, sempre que no les mani l'usuari.
• Lleialtat: quan més alta sigui la lleialtat, més difícil i més car serà que el general sigui subornat.

A més els reis tenen una altre característica que substitueix la de temor/cavallerositat, que és l'autoritat.

Autoritat: quan més autoritat tingui un rei, menys revoltes hi haurà en la facció.

Acompanyants
 
Al tots els personatges els poden acompanyar persones com a sèquit, aquests normalment donaran bonus als seus caps. Emperò, n'hi ha (com el mag pagà) que resten característiques (en aquest cas la pietat). Els bonus poden ser molt diferents hi s'aconsegueixen després de realitzar una determinada acció. Un exemple: si un general recluta a molts de mercenaris, se li afegirà un Capità mercenari que disminueix un 10% el preu de contractació dels pròxims mercenaris.
 

Sistema de torns

En el mapa de campanya el joc usa un sistema de torns, cada facció te un torns per joc en el que pot fet totes les accions, després a d'esperar que totes les altres faccions finalitzin el seu torn corresponent. Cada torn compta com 2 anys en la línia temporal, no és així amb els personatges, que només passen 6 mesos per torn, a més el moviment de les tropes és il•lògic, per descobrir el nou món es tarden uns 8-10 torns (16-20 anys) quan en realitat en Cristòfor Colom tardà aproximadament un més. Emperò, es pot canviar el nombre d'anys que es vol que passin per any i en l'actualització 1.2 la correspondència línia temporal - edat del personatge és arreglada.

Batalles i Setges
  • Terrestres
    • Batalles
En el mode campanya són representats mitjançant una unitat d'infanteria amb l'estendard de la facció corresponent els exèrcits de les diferents nacions. Dos exèrcits es poden fusionar sempre que no sobrepassin les 20 unitats per exèrcit, si hi ha un general en qualque exèrcit, aquest sempre serà el líder de les tropes en batalla i en el mode campanya la unitat d'infanteria serà substituïda per la d'un cavaller desmuntat.

Dos exèrcits es poden enfrontar si estan pròxims i no són de la mateixa facció, en aquest moment s'obre una finestra amb totes les possibles accions: resoldre la batalla automàticament, resoldre la batalla en el camp de batalla o retirar-se, a més també surt un petit resum dels exèrcits, la proporció de tropes d'uns respecte als altres i els possibles reforços que poden arribar per a cada facció.
        • Setges
Un exèrcit pot assetjar una població enemiga. Tornarà a sortir una finestra informativa en la que hi haurà tres accions possibles: atacar la ciutat, seguir assetjant la ciutat o retirar-se.

Per tal d'atacar la població es necessita una balista, una catapulta, un trabuc o canons, si no es tenen hi ha la possibilitat de que l'exèrcit enemic construesqui un (o més) aparells d'atac com: ariets, escales, torres d'atac etc, emperò la construcció d'aquets pot tardar més d'un torn d'espera.

Una altra manera de conquerir una població és assetjant-la fins que no quedin queviures a l'emplaçament i la guarnició de dins hagi de contraatacar per no morir de fam, així es convertiria en una batalla a camp obert.

L'altra possibilitat és que un espia nostre que ja era dins la ciutat ens obri les portes per tal de que els nostres exèrcits puguin entrar.

Una vegada dins la població i per tal de conquerir-la, hi h dues opcions (apart de la derrota), o mantenir durat tres minuts la plaça principal o aniquilar la guarnició enemiga fins l'últim home.
        • Marítimes
Una armada pot atacar-ne a una altra de igual forma que un exèrcit. En la finestra de possibilitats però, només es podrà retirar-se o resoldre la batalla automàticament.
 

IA

La intel•ligència artificial de la CPU en el mode campanya millora respecte amb altres versions. Emperò segueix tenint moltes deficiències millorables. En mode difícil s'origina el típic cas de "tots contra l'usuari", és a dir que totes les nacions veïnades aniran atacant a l'usuari poc a poc. El comportament de les altres faccions respecte a tu també segueix un comportament irreal. L'expansió de les nacions és bastant lent i mai conquereixen regions que no siguin adjacents ni conquereixen illes.
 

El mode batalla
  • Camp obert
Si dos exèrcits s'enfronten hi s'elegeix l'opció de resoldre en el camp de batalla es carrega el tros de mapa on els exèrcits s'enfrontaran. A partir d'aquí els joc es converteix en estratègia en temps real.

Dins el camp de batalla es mostra una zona emmarcada en vermell, zona on es poden distribuir les tropes abans del combat. L'atacant a més pot elegir el moment en atacar per si les condicions climatològiques són desfavorables. En el moment que comença la batalla l'usuari ha d'intentar vèncer a l'enemic de tres maneres: aniquilant les tropes rivals, fent fugir alhora a les tropes enemigues o en ca d'ésser defensor, si s'acaba el temps de batalla (això només si a opcions s'elegeix temps límits per la batalla). Al finalitzar la batalla un assessor demana que es pot fer amb les tropes rivals capturades: alliberar-les, executar-les o demanar rescat.
  • Setges
Els setges funcionen de igual manera que les batalles a camp obert.
 

Unitats
  • Infanteria
La infanteria és la unitat base d'aquesta època, la poden dividir en dos tipus:
    • Infanteria de Xoc: dins la infanteria de xoc poden dividir entre infanteria lleugera i infanteria pesada.
    • La infanteria lleugera: s'utilitza per lluitar contra altre infanteria lleugera , per ésser objectiu de les fletxes dels rivals o per lluitar contra unitats de ranc.
    • La infanteria pesada: serveix per lluitar contra infanteria lleugera/pesada i contra cavalleria lleugera, té l'avantatge de que les seves armadures gruixudes eviten moltes morts per fletxes i bales, emperò la seva mobilitat es veu molt reduïda.
  • Llancers
Els llancers amb l'actualització 1.2 són capaços de derrotar a qualsevol cavalleria, també es poden distribuir en dos tipus.
    • Els llancers lleugers tenen una gran mobilitat i en espai tancats poden acabar amb cavalleria pesada, en espais oberts encara que infligirien moltes baixes es retirarien.
    • Els llancers pesats pequen de mobilitat però tenen una gran moral i poden vèncer a qualsevol cavalleria.

A més existeix un tipus de llancers (els tercis) que amb l'habilitat de falange frontalment poden acabar amb qualsevol cavalleria sense perdre molts d'homes però també poden acabar amb infanteria pesada i altres llancers, emperò tenen els flancs i la rereguarda molt descoberta.


IA


La intel•ligència artificial en el mode batalla també ha millorat respecte altres versions, però aquest canvis només es veuen amb la implantació de l'actualització 1.2. En els setges i atacs per ponts encara es veuen greus errors de la CPU.
 
 
Faccions
 
Hi ha un total de vint-i-una faccions, només 5 d'elles son jugables des del principi.
  • Regne d'Anglaterra. Vermells i grocs (Vermell dominant amb tres lleons). Els millors arquers del joc, bona infanteria pesada però molt poca varietat de cavalleria i mancança de piquers; dificultat:normal.
  • Regne de França. Blau celeste i blanc (Tres flors de Lis). Posseeix la millor cavalleria pesada, i gran varietat de unitats pesades, mancança d'infanteria pesada en el primer període; dificultat: normal.
  • Sacre Imperi Romanogermànic. Groc i negre (Amb una àliga doble d'or). Unitats molt fortes en tots els àmbits, però manca d'unitats professionals en el darrer període; dificultat: normal.
  • República de Venècia. Vermell fosc i groc (Amb un lleó alat). Molt bona infanteria i milícia, però pobre varietat de cavalleria; dificultat: normal.
  • Espanya. Groc i vermell (Amb un castell de tres torres). Potent cavalleria inicial, en el darrer període molt bones unitats professionals; dificultat: normal.
Les altres faccions han d'ésser desbloquejades una a una, tan prest com l'usuari hagi eliminat la facció en el mode campanya (independentment de si el jugador guanya la campanya sencera). Si la facció objectiu ja ha esta derrotada per una altra facció, l'usuari ha de conquerir la darrera ciutat que tenia la facció abans d'ésser destruïda. Per exemple: Escòcia cau quan Anglaterra conquereix Edimburg, la seva última ciutat. Si l'usuari pren Edimburg Escòcia estarà desbloquejada. La resta poden ésser desbloquejades alhora si completam satisfactòriament la campanya curta o llarga amb una de les 5 faccions inicials.
  • Imperi Bizantí 
  • Dinamarca 
  • Egipte 
  • Regne d'Hongria 
  • Ducat de Milà 
  • Moros 
  • Polònia 
  • Portugal 
  • Principat de Kíev 
  • Regne d'Escòcia 
  • Regne de Sicília 
  • Turquia 

Hi ha 5 faccions que no són jugables.
  • Asteques
  • Mongols
  • Estats Pontificis
  • Tamerlanides
  • Rebels

Principal