::Inici >EMPRESA

EMPRESA

Mapa

On ens podeu trobar:





La Torre de l'Espanyol, és un petit municipi de les terres de l'Ebre abans anomenat la Torre de l'Oli ja que el cultiu predominant de les nostres terres , abans, de secà era l'olivera.





Mostra un mapa més gran



Una mica d'història

De pares a fills

Un petit recorregut històric explicat per Jordi Montané. (Entrevista feta per la T.  Castellò)

LA PRODUCCIÓ TRADICIONAL DE L’ OLI D’ OLIVA CONTADA PER JORDI MONTANÉ, ANTIC MOLINER.
 
 
L’ OLIVERA, UN ARBRE SAGRAT.
 
L’ oli i l’olivera han estat un dels símbols de les antigues civilitzacions de la Mediterrània. Durant segles, l’ oli ha estat molt més que un aliment. Ha estat una de les ofrenes fetes als déus, ha format part dels rituals màgics, ha servit per a fer llum, ha estat un element curatiu i ha esdevingut una part essencial dels ungüents i dels perfums.
 
L’ olivera és considerat un arbre sagrat per moltes cultures, principalment en la mitologia grega i romana. Entre els cristians, l’ olivera és un arbre molt important. Jesús va resar al mont de les oliveres i són constants les referències d’ aquesta planta a la Bíblia.
 
Tot indica que els fenicis i el grecs introduïren el cultiu de l’ olivera a les nostres terres. En temps dels romans ja existien els cultius de cereals, vinya i olivera. L’ oli d’ oliva es convertí en un producte important del comerç i intercanvi dels nostres avantpassats com ho demostren les àmfores trobades amb restes d’ oli en moltes excavacions arqueològiques.
 
Aquest arbre centenari i en ocasions mil·lenari ha servit d’ inspiració a molts escriptors i poetes. Antoni Rovira i Virgili ( 1882-1949) deia de l’ olivera el següent: “L’ olivera és un arbre fi, nerviós, de sòbria elegància. Té un aire de discreció i de distinció…”. Igualment sublim era la seva descripció sobre l’ olivera florida: “ L’ olivera florida és el miracle d’ un cel estrellat en ple jorn. Les flors, estels incomptables, són una polseguera blanca damunt l’ arbre”.
 
Les oliveres en les zones entorn del mediterrani han format part del paisatge d’ aquestes terres des de temps ancestrals. No només la olivera forma part del nostre contorn, sinó que l’oli forma part dels nostres plats i de la nostra cultura culinària. És tanta la influència que ha tingut sobre nosaltres, que una multitud de frases fetes i de refranys, fan referència a aquest producte. Qui no ha sentit mai : “ Qui oli remena, els dits se n’ unta” o “ la veritat i l’ oli sempre suren”.
 
A la comarca de la Ribera d’ Ebre, tocant amb la comarca del Priorat, hi ha un petit poble anomenat La Torre de l’ Espanyol que fou conegut en altre temps com la Torre de l’oli degut a la gran abundància de collita d’ olives que hi havia en aquest terme.
 
El procés d’ extracció de l’ oli d’ oliva ha anat evolucionant al llarg del temps, junt a l’ incorporació de maquinària cada vegada més sofisticada i precisa. Jordi Montané Jornet, de Ca Blai de Borràs, propietari d’ un molí, em conta com es portava a terme aquesta feina de la manera tradicional.
 
El seu pare, Blai Montané, ja tractava amb ametlles i venia abono pels pagesos. Quan va esclatar la guerra , feia poc temps que s’ havien comprat un camió i disposaven d’ una trencadora d’ ametlles La desfeta de la Guerra Civil suposà començar de nou. Uns anys més tard, Jordi Montané, va muntar el seu propi molí, a l’ edat de disset anys i amb molts esforços i determinació aconseguí tirar endavant el seu negoci.
 
 
Pels volts de Santa Caterina, que s’ escau el 25 de novembre, era tradicional que comencés la collita d’ olives. La primera tasca era fer les olives. Els pagesos estenien unes grans borrasses per tal que les olives caiguessin al damunt.Aquestes borrasses primerament eren fetes de roba millor dit de sacs desfets i cosits,concretament de quatre saques.La gent en tenie diverses de borrasses per estendre davall de l’arbre.Més tard varen ser de roba i finalment de plàstic (com unes malles). .Un cop els pagesos tenien les olives a casa, els calia porgar-es, és a dir netejar-les de petites branques, fulles i altres impureses. Al principi, el propietari del molí anava amb el carro a buscar les olives a les cases. Tenia una mesura que es deia “ el doble decálitro” ( 20 litres) i cada sac s’ omplia amb quatre mesures que feien la "quartera" ja que el preu en aquella època es tractava per "quarteres". El propietari del molí anava acompanyat del mesurador ,que era una persona imparcial encarregada de mesurar les olives. Al cap d’ uns anys, la gent es va acostumar a portar les olives al molí .
 
Jordi, m’ aclareix que és molt important moldre l’ oliva el dia de la seva recol·lecció, ja que al ser un fruit amb aigua vegetal que fermenta i oli que s’ oxida, el temps d’ emmagatzematge malmet la qualitat del producte final. La neteja dins un molí és també un factor bàsic per a fer un oli de gran qualitat.
 
La producció de l’ oli consistia en la disposició de les olives en el molí on es feia la molturació per l’ acció d’ una mola de pedra  que en un principi era de tracció animal i després fou substituït per un motor. La pedra del davall es deia sotamola i la pedra que voltava s’ anomenava roll. Més tard el roll es substituí per dues curres que feien que la molturació es portés a terme d’ una forma més efectiva. La curra era una mola que tenia la forma troncocònica .
 
 La pasta que en resultava de la molturació, anava a la batedora que era un dipòsit que consistia en unes aspes i un eix i que disposava d’ un doble fondo on hi havia aigua calenta. A la batedora, es batia la pasta i aquesta arribava a una temperatura d’ entre uns 18-20 graus. Arribats a aquest punt, la pasta que se’n obtenia es col·locava entre els cofins ( espècie d’ estores d’ espart) que es posaven un damunt de l’ altre. Els cofins eren uns recipients d’ espart de forma rodona i molt planera, amb un forat al mig i una mica de paret o rebava, on dins es posava la pasta d’ oliva per a premsar-la. Dues persones feien aquesta tasca. Una persona portava, amb una galleda de llauna, la pasta que sortia de la batedora i l’ altre persona, que s’ anomenava “ el parador”, l’anava estenent sobre els cofins. Calia que “els peus” pugessin ben rectes. “Els peus” eren el conjunt de cofins, normalment entre 60 i 80 , que es preparaven per posar-se a la premsa. Els cofins es posaven damunt d’ una vagoneta que disposava de rodes i d’ aquesta manera es portaven els peus fins la premsa. El parador sovint s’ ajudava d’ una barra per adreçar els peus d’ uns 2 metres d’ altura que era plana de dalt a baix tret del mànec que era rodó.
 
 La premsa era una màquina constituïda bàsicament per dos elements plans, un dels quals era fix, i l’ altre era mòbil, disposats de tal manera que permetessin fer pressió sobre els cofins. Llavors una bomba que disposava d’ una conducció d’ aigua feia accionar el pistó que donava l’ impuls per a pujar els cofins cap amunt.L’oli sortia de seguida, el 80% sortia de 100 a 200 atmosferes i la resta , el 20%, fins arribar les 450 atmosf. La pressió doncs, arribava entre unes 400 o 450 atmòsferes .
 
El “most oliós” resultant de la premsada es conduïa llavors cap a la sala de l’ oli. Aquest líquid estava format per aigua vegetal de la pròpia oliva ( oliasa) i per l’ oli. La pasta que quedava entre els cofins després de la premsada , s’ anomenava sansa que es portava a la fàbrica de sulfuro d’Ascò amb lo carro i passant la barca.D’aquesta sansa encara se’n feia un tractament de sulfur i s’extreie un 8% d’oli.La sansa pròpiament dita s’utilitzava per a cremar ja que tenia molt bona combustió i donava moltes calories. La sala de l’ oli consistia en 5 o 6 tines enrajolades,que s’anomenaven bassetes, on l’oli reposava i després es separa en dues capes, la capa superior és d’ oli i la capa inferior de l’ aigua pròpia de l’ oliva. La separació dels líquids es degut a la diferència de densitat. Per tant, com que l’ oli té menys densitat , sura i l’ aigua que es mes dens es queda al fons.L’oli de la part superior s’anava traient i posant al trull.La gent anava a buscar l’oli de la collita amb cantis de llautó de 20 litros.La resta d’oli lo venien a Reuso Tortosa.Lo venien a buscar en camions que portaven uns bidons de 600 litres.
 
Jordi Montané m’ ha explicat la forma tradicional d’ extracció de l’ oli d’ oliva , tot i que assenyala que la modernització de la maquinària permet actualment la producció d’ un oli d’ una qualitat excel.lent. Avui en dia, el seu fill, Carles Montané, es dedica també al comerç de l’ oli d’ oliva i d’ ametlles.
 
 
 collint.JPGprems.JPG