::
Inici >
> BIBLIOGRAFIA. Trobareu més informació a...> BIBLIOGRAFIA. Trobareu més informació a...
Trobareu tota la informació que hi ha en aquesta pàgina web, ampliada i amb les referències documentals i bibliogràfiques en les quals es basa la recerca, en els següents articles publicats:
Núria Rafel, Joan Abella, Albert Martínez i Elcacho (2003), “La zona minera del Molar-Bellmunt-Falset: les explotacions de coure, plom i plata i els interessos comercials fenicis al Baix Ebre”, Revista d’Arqueologia de Ponent 13 (2003), pàg.155-166.
RESUM
S’examina la potencialitat minera de l’àrea Molar-Bellmunt del Priorat-Falset en la protohistòria, amb especial referència a la plata, que ha estat considerada usualment un dels motius de la penetració del comerç fenici Ebre amunt. Segons les evidències mineralògiques i textuals (s.XIV), es posa de manifest que la creença comú que s’explotava la galena argentífera és errònia, ja que, per contra, l’objecte de les explotacions era el mineral natiu.
ABSTRACT
Mineral resources which could be exploited in protohistoric times in the area Molar-Bellmunt del Priorat-Falset are examined, with an especial attention to silver which has been considered one of the reasons of the Phoenician trade along the river Ebre. Mineralogy and medieval texts make clear that, contrary to what is commonly thought, galena was never exploited to obtain silver. This metal was obtained from native minerals.
Albert Martínez i Elcacho (2005), “La explotación de la plata en el condado de las montañas de Prades (Tarragona) durante la Baja Edad Media” a Octavio Puche Riart, Mariano Ayarzagüena Sanz (Ed.), Minería y metalurgia históricas en el sudoeste europeo, SEDPGYM–SEHA, Madrid, pàg.357-363.
RESUM
S’analitza el tipus de minerals explotats per a l’obtenció d’argent a mitjan segle XIV a la zona minera de Falset-Bellmunt del Priorat (Tarragona). L’estudi d’un dels llibres d’administració de les “menes” d’argent ha permès comprovar que per a l’obtenció d’argent, a més de la galena argentífera, també s’explotaren minerals d’argent.
ABSTRACT
The kind of minerals that were exploited to obtain silver in the 14th century in the area Falset-Bellmunt del Priorat (Tarragona) are analysed. The investigation is based on one silver mining management book. This book have allowed confirm that to obtain silver were exploited galena and also silver minerals.
Albert Martínez i Elcacho (2006), “Las ordenanzas promulgadas en 1352 para explotar la plata en el Condado de las Montañas de Prades y Baronía de Entenza”, Historia. Instituciones. Documentos 33 (2006), pàg.423-433.
RESUM
Les ordinacions promulgades el 1352, les quals regulaven l'explotació minera de l'argent al comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d'Entença, han estat trobades. Aquestes ordinacions van ser les terceres que va promulgar el comte Pere de Prades, després de les de 1344 i 1348. No obstant això, no són pròpiament unes noves ordinacions, perquè únicament es reformava el segon capítol de les de 1348; el qual regulava el sistema i els percentatges de partició, entre el comte i els miners, del mineral trobat i l'argent produït. D'aquesta manera, a partir del 1352, els miners passaren a entregar al comte la quinta part de l'argent fi obtingut, en tots els casos.
ABSTRACT
The ordinances written in 1352, which regulated silver mining in the County of Prades and Barony of Entença (Catalonia), have been found. They are the third ones that Count Peter of Prades promulgated, after those of 1344 and 1348. However, they are not exactly new ordinances, because they really only reformed the second chapter of the 1348 ones; the article that regulates the way of dividing the silver (ore and metal) between the Count and the miners. Therefore, from 1352 on, the miners had to give the fifth part of the refined silver that they would obtain to the Count, in all cases.
Albert Martínez i Elcacho (2007), “Organització senyorial i jurisdiccional del comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d’Entença a mitjan segle XIV: el paradigma del desmembrament de l’antic terme castral de Siurana”, a Jordi Bolòs (Ed.), Estudiar i gestionar el paisatge històric medieval, (“Territori i Societat a l’Edat Mitjana. Història, arqueologia, documentació. IV(2007)”), Universitat de Lleida, Lleida, pàg.227-281.
RESUM
L’any 1324, el monarca Jaume II va crear el comtat de les Muntanyes de Prades, al qual va unir indissolublement la baronia d’Entença. D’aquesta manera, aconseguia aglutinar diversos i diferents territoris sota l’autoritat d’un únic senyor, el seu fill Ramon Berenguer. No obstant això, el comte de les Muntanyes de Prades no posseïa plenament el seu domini perquè tan sols detenia una jurisdicció parcial sobre els espais de titularitat eclesiàstica i monacal que també formaven part del comtat. De fet, creiem que la configuració senyorial i jurisdiccional de la senyoria comtal a mitjan segle XIV està estretament relacionada amb el procés gradual de desmembrament que va experimentar —a través de diverses donacions, concessions i altres transaccions— l’antic terme castral de Siurana, d’ençà de la conquesta cristiana a mitjan segle xii.
ABSTRACT
In 1324, King Jaume II set up the county of Muntanyes de Prades and adhered it permanently to the barony estate of Entença. As a result, he succeeded in blending several territories under the rule of one only lord, his own son Ramon Berenguer. Nonetheless, the count of Muntanyes de Prades failed to make prevail his rule as he only held partial control over those areas in his county under ecclesiastic or monastic rule. In fact, we believe that the lordly and jurisdictional organisation of the counts of the mid-14th century was closely related to the gradual process of division which, through donations, concessions and other transactions, the former castral village of Siurana underwent, from the Christian conquest during the mid-12th century.
Albert Martínez i Elcacho (2009), “Una sentència sobre l’aigua del mas de Bas promulgada el 1591: el rentat de minerals a la zona minera del Molar (el Priorat)”, a Jordi Bolòs, Enric Vicedo (Eds.), Poblament, territori i història rural (“VI Congrés sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local”), Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida, pàg.83-100.
RESUM
L’objectiu que perseguim amb l’article que presentem és abordar —a grans trets, sense grans pretensions— l’estudi del rentat de minerals a la zona minera del Molar (comarca del Priorat, Catalunya) a principis de l’edat moderna; un aspecte de la mineria de la zona tan interessant com poc estudiat. Amb aquest propòsit, s’ha analitzat acuradament una causa o procés judicial —el qual culmina amb una sentència promulgada el 23 de febrer de 1591— que es va endegar per determinar si es podien rentar minerals, amb l’aigua de la font, en el territori del mas de Bas. De fet, l’anàlisi del document ens ha portat a conèixer, a més, els principals usos de l’aigua de la font; entre els quals destaca la seva utilització per regar els camps de cultiu del mas. Altrament, per poder contextualitzar l’estudi i comprendre les particularitats d’aquest domini, també hem analitzat l’origen i l’evolució senyorial del mas de Bas, des de l’edat mitjana fins a finals del segle XVI.