Explotació minera de l'argent a Falset (segle XIV)

::Inici >> Mineria de l'argent en època del comte Pere (1342-1358)

> Mineria de l'argent en època del comte Pere (1342-1358)

L'explotació minera de l'argent de Falset–Bellmunt del Priorat a mitjan segle XIV

ELS INICIS DE L'EXPLOTACIÓ I ELS MINERS DE SARDENYA
Tot i que la riquesa minera de la zona es coneixia d'abans —en aquest sentit, especialment important era, i havia estat, l'explotació dels recursos minerals per produir plom—, no va ser fins a l'arribada del comte Pere, l'any 1342, que no es va estimular i potenciar l'explotació de l'argent. En aquest sentit, per posar en marxa i desenvolupar aquesta activitat, una de les primeres mesures que va prendre el comte va ser la demanda d'ajuda a diversos miners i tècnics de l'illa de Sardenya —que estava en mans de la Corona catalanoaragonesa en aquella època—, els quals es van traslladar fins a Falset. És a dir, per iniciar l'activitat, es va acudir a la major experiència tècnica i jurídica dels sards; la col·laboració dels quals, a més, va continuar posteriorment.

LES ORDINACIONS PER REGULAR L'EXPLOTACIÓ
En aquest context, l'any 1344, el comte Pere —que tenia el monopoli sobre l'explotació minera en la senyoria comtal— va promulgar unes ordinacions que regulaven els procediments d'extracció i benefici de les "menes"[1] d'argent del comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d'Entença; les quals establien, a més, els drets i deures dels miners. Això no obstant, aquestes primeres ordinacions van ser substituïdes per unes de noves l'any 1348. En les quals, tot i que es van respectar en gran mesura les disposicions de les ordinacions precedents, es van regular més detalladament els mecanismes de gestió, de control i de registre de l'explotació de l'argent. Finalment, l'any 1352, el comte Pere va establir una nova disposició que modificava un dels capítols de les ordinacions de 1348; mantenint-ne la resta de capítols en vigor.

L'EVOLUCIÓ NORMATIVA (1344-1352)
En definitiva, la normativa referida a l'explotació minera de l'argent va anar evolucionant en pocs anys. De fet, però, la clàusula que més es va modificar va ser aquella referida a les condicions i els percentatges de partició de la producció entre el comte i els miners; els quals havien de cedir al comte, obligatòriament, una part de les "menes" d'argent que trobessin o de l'argent fi que se'n produís, a canvi de la concessió o llicència per poder explotar les mines ("crosos"), ja que treballaven per lliure (agrupats en companyies generalment). Així, mentre què en les ordinacions de 1344 i de 1348 els percentatges de partició variaven en funció de la quantitat d'argent que continguessin les "menes" —amb un sistema molt més complex, acurat i precís en les ordinacions de 1348 que en les de 1344—, en les de 1352 es va establir un únic percentatge de partició en tots els casos. L'objectiu final d'aquestes reformes era incentivar l'activitat extractiva i, de retruc, la producció d'argent fi; en altres paraules, es pretenia afavorir als miners per augmentar les rendes del comte.

ELS LLIBRES D'ADMINISTRACIÓ
Relacionat amb aquesta darrera qüestió, els paràmetres de la partició entre el comte i els miners s'anotava en els llibres d'administració de les "menes" (llibres de comptes que servien a l'administrador per controlar i gestionar l'explotació minera de l'argent). En els quals, bàsicament, es registraven les "reebudes" (entrades) i les "dates" (sortides) de les "menes" procedents de l'extracció minera i de l'argent fi que es produïa. Concretament, en les "reebudes" s'hi apuntaven, per regla general però no necessàriament en aquest ordre: la quantitat de "mena" aportada pels miners, el resultat de l'"assaig" que s'hi aplicava —a través del qual es determinava, globalment, la proporció total d'argent que contenia cadascuna de les "menes"—, l'equivalència del resultat de l'"assaig" amb d'altres unitats de pes, la quantitat total aproximada d'argent que contenia la "mena" (calculada a partir del resultat de l'"assaig") i, finalment, la part de "mena" que pertanyia al comte pels drets que hi tenia.

“Item met en reebuda la qual fo de la mena de la menor sort d’en

JacmoFiveller, d’en Jacmet Steve e d’en Ramon Favara, la

qual fo partida al quart, lo damunt dit dia e any ...........

......: ·I· quintar · e ·I^a· rova e miya, de la qual mena fo fet

assaig de ·III· onçes per Laonardo, lo qual reté .... } ·II· diners ·XVII· grans e mig

E axí val la lliura a la dita rahó ................... } ·I^a· quarta e miya ·I· argenç ·X· grans

E lo march .............................................. } ·I^a· quarta ·I· diner ·VI· grans e ·II· parts de ·I· gra

E lo quintar .................................................... } ·VIII· marchs ·I^a· onça e miya

Perquè munta tot l’argent qui és en la dita mena ................ }

· ·XI· marchs ·II· onçes e mig ternal”

Transcripció d’una de les “reebudes” del primer llibre d’administració de Johan de la Seda

GALENA ARGENTÍFERA, MINERALS DE PLATA I PLATA NATIVA

De fet, a partir de l’estudi de les “reebudes” d’un d’aquests llibres d’administració, s’ha pogut constatar que gairebé les tres quartes parts de tot l’argent que es va produir durant el període comprès entre el desembre de 1348 i el juliol de 1350 provenia de “menes gentils”; nom amb el qual es coneixien les “menes” riques en argent. És a dir, “menes” amb percentatges d’argent superiors al 13’89 %. De fet, aquesta proporció d’argent que contenien les “menes” ens fa suposar que els tipus o espècies minerals que es van beneficiar per obtenir el metall noble van ser minerals d’argent —com, per exemple, l’acantita o la clorargirita— i argent natiu; ja que els percentatges esmentats, tot i que no indiquin la quantitat d’argent que contenien aquestes espècies minerals concretes, en fan descartar d’altres. Cal no oblidar que les “menes” podien contenir el mineral útil (l’espècie mineral), la ganga i altres estèrils. De tota manera, no es refusa totalment —a pesar que és molt poc probable— la possibilitat que també s’hagués beneficiat galena (“alcofoll”) per produir argent; com a subproducte de l’explotació de plom.

FALSET: CENTRE NEURÀLGIC DE L'EXPLOTACIÓ DE L'ARGENT
En el marc que hem anat esbossant, tot sembla indicar que la major part de les mines d'argent del comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d'Enteça, a mitjan segle xiv, es trobaven al terme de Falset; el qual, en època medieval, incloïa els actuals termes municipals de Falset i de Bellmunt del Priorat. Així mateix, una de les dependències del castell de Falset, coneguda com a "casa de les menes", era el centre d'administració, gestió i control de l'explotació minera de l'argent i de la producció del metall noble de tota la senyoria comtal. Ara bé, cal assenyalar que el comte Pere de Prades —en virtut d'una concòrdia signada amb el paborde de Tarragona el 1356— també tenia drets sobre l'explotació de l'argent de les mines del terme de l'Albiol; el qual, però, estava situat fora dels límits territorials del comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d'Entença i, a part, pertanyia al paborde de Tarragona.

[1] El terme "mena", en la documentació medieval estudiada, defineix la matèria excavada tal i com surt de la mina, en brut (sense cap tractament o, potser, mínimament rentada o picada). És a dir, la "mena" era qualsevol bloc compacte (massa de roca o mineral), producte del treball a les mines, en el qual hi hagués —i fos possible explotar-los— el mineral o minerals útils (o valuosos), com a mínim; als quals, però, generalment, els acompanyaven —en diferents proporcions— altres minerals associats, part de la roca encaixant o altres estèrils aferrats al bloc de la caixa filoniana arrencat. En definitiva, la "mena" contenia, entre d'altres, tant el mineral útil com la ganga. Per tant, el significat medieval de "mena" difereix de la definició actual del terme.