Masos i hàbitats de la Conca

Fets històrics (1860 – 1960)

Verema al mas Celdoni (Forès)

El període de cent anys que abraça l’estudi és suficientment llarg com per haver-se produït diferents fets que van marcar la història, alguns d’ells amb força incidència sobre l’hàbitat dispers i la població rural.

El primers fets històrics a ressaltar es produirien uns quans anys abans, es tracta de la llei d’abolició de les senyories (1823) i les lleis desamortitzadores de Mendizabal (1835) i Madoz (1855) en que es declaraven en venda totes les propietats de l'Estat, del clergat, de les Ordres Militars, confraries, obres pies, santuaris, de propis i comuns dels pobles, de la beneficència i de la instrucció pública, amb algunes excepcions.

A la Conca històrica aquestes lleis tingueren certa incidència ja que el monestir de Poblet era amo i senyor de moltes terres, molins i altres propietats que foren subhastades i adquirides per particulars. A les propietats de Poblet també s’afegiren les dels Franciscans i els Mercenaris de Montblanc i també algunes propietats del clergat secular de les parròquies, confraries i ermites dels diferents pobles.

Per la Conca de Barberà, especialment pels municipis per on transcorre la via del ferrocarril, l’arribada d’aquest, va tenir una forta incidència. El 15 de maig de 1863 s’inaugurà la línia del ferrocarril de Reus a Montblanc, dos anys més tard ja arribava a l’Espluga de Francolí. Els treballs per la construcció de la línea del ferrocarril tingueren força empremta a la comarca, ja que molts pagesos s’anaren a treballar a jornal a uns preus molt ben pagats per aquella època.

Amb la línia finalitzada i amb la posta a punt del servei foren molts els llocs de treballs fixos creats, així com el sorgiment de nous hàbitats dispersos com les estacions del ferrocarril i les casetes dels ferroviaris.

Les guerres i moviments socials i polítics del segle XIX també van ser presents a la comarca a l’igual que a la resta del país. Molts cops els moviments de tropes o partides carlines aprofitaven el seu pas pels masos per subministrar aliments.

Al setembre de 1868 esclatava la revolució i es destronava a la Reina Isabel II.

L’any 1872 s’iniciava la tercera guerra carlina que durà fins 1876, i amb força incidència a Catalunya i a les seves comarques interiors

El 1873 es proclamava, la curta, Primera República Espanyola (febrer 1873 – gener 1874).

Els celebres aiguats de Santa Tecla, nit del 23 al 24 de setembre de 1874 produïren força estralls en molts molins de la comarca, alguns d’ells ja no tornaren a ser habitats mai més.

L’any 1881 la companyia ferroviària que explotava la línea de Reus a Lleida féu fallida i fou adquirida per la Companyia de Ferrocarrils del Nord d’Espanya, fet que ajudar a potenciar aquest tram del ferrocarril amb les pertinents millores dels seus treballadors, la major part d’ells habitants d’hàbitats dispersos.

El segle XIX finalitzava, però, amb la pitjor plaga pel conreu de la vinya, la fil·loxera. Aquesta plaga ja havia assolat França, fet que repercutí en l’augment del conreu de la vinya al nostre país i especialment a tota la Conca històrica, arribant a uns màxims de producció històrics i amb una bonança econòmica que també repercutia en l’augment de la població, tant als nuclis urbans com a als hàbitats dispersos. La Conca es beneficia doncs de l’anomenada “Febre d’or” (1880-1893).

L’any 1879 la fil·loxera travessà els Pirineus i el 1890 arribà a la Conca, el juny del 1893 la plaga ja era al terme de Montblanc. Els anys 1894 i 1895 van ser d’autèntica devastació, no deixant pràcticament cap cep viu.

La comarca, a cavall ja dels segles XIX i XX, iniciava doncs, una gran crisis que l’havia de portar a la disminució de la seva activitat agrícola i amb la conseqüent disminució de població. Molts foren els que immigraren a les ciutats en busca de treball. Alguns masos restaren tancats i d’altres veieren disminuir el nombre d’habitants, foren moltes les famílies senceres que iniciaven un camí sense retorn.

El segle XIX finalitzava amb protestes i aldarulls. Els impostos ofegaven als pagesos i molta gent sobrevivia com podia, la fam i la misèria s’havien establert en moltes llars.

El nou segle XX començava a la Conca immersa en la seva greu crisis agrària i amb moviments socials que s’anaven reforçant. El cooperativisme tingué la Conca de Barberà com a bressol del país.

Altres fets més llunyans també deurien tenir la seva incidència indirecta sobre la comarca. L’any 1914 començava la I Guerra Mundial que perdurà fins al 1918.

La nit del 18 al 19 d’octubre de 1930 la Conca tornà a patir els estralls dels aiguats, foren els aiguats de Sant Lluc que afectaren a alguns hàbitats, especialment molins fariners.

El 14 d’abril de 1931 es produí la proclamació de la II República que va ser molt ben rebuda per la majoria dels habitants de la comarca.

El  juliol de 1936 s’inicià la Guerra Civil i són moltes les col·lectivitats de terres, masos i altres propietats que es fan a diferents pobles de la comarca.

El mes de gener de 1939 les tropes franquistes bombardejaven Vimbodí i l’Espluga de Francolí i seguidament entraven les tropes. Moltes famílies iniciaven la fugida en caravana cap a França. En aquells mesos de finals de la guerra foren moltes les famílies que deixaven els nuclis urbans i es refugiaven en masos i masies.

El setembre de 1939 comença la II Guerra Mundial que durarà fins al 2 de setembre de 1945

A partir de la derrota final de la República alguns combatents continuaren la seva lluita organitzant les guerrilles de republicans (maquis) que s’endinsaven a les muntanyes. La Conca com en moltes altres comarques també compta amb algun grup de guerrillers que aprofitaven els masos disseminats com a llocs per a subministrar aliments.

L’any 1940 tornen els primers monjos cistercencs al monestir de Poblet després de l’exclaustració de 1835.

Finalitzada la Guerra Civil les zones rurals com la Conca de Barberà queden mancades de ma d’obra per treballar el camp. Molts masos resten sense masovers i s’inicià les primeres arribades d’immigrants d’altres comunitats de l’Estat Espanyol, especialment Andalusia, molts d’ells eren camperols que fugien de represàlies polítiques per les col·lectivitzacions del grans latifundis d’aquelles terres.

El 1941 el govern espanyol crea la RENFE, fet que incideix en les famílies de ferroviaris que habiten en les estacions i casetes de guardabarreres i guardaagulles. Amb els treballadors ferroviaris hi va haver una forta depuració després de la Guerra Civil.

La Conca històrica es manté com una comarca clarament rural fins a la dècada dels seixanta del segle XX. A partir de les hores s’inicià la industrialització que ajuda a que molts pagesos abandonessin masos i terres i s’estimessin més un jornal de fabrica.