Arquitectura Rural
Eres
Les eres eren els llocs destinats a batre els cereals. Com he comentat abans anaven lligades a les pallisses, si bé també existien eres aïllades en llocs propicis per a ventar i sense cap edificació al voltant, ja que la palla també es guardava en pallers fets a l’aire lliure.
Les eres eren espais normalment circulars i n’hi havien d’enrajolades amb panots de rajola o empedrades amb lloses, si bé aquestes eren poc freqüents. La típica era de la comarca estava feta de terra ben compactada per evitar d’aixecar la menor terra possible a l'hora de batre i passar el rodet i altres estris necessaris en tot el procés. Aquesta compactació s’aconseguia escampant palla o “pallús” quan la terra estava humida després d’haver plogut i passant el rodet estirat per l’animal. La palla s’incrustava a la terra humida fent-se tot un cos. D’aquesta forma l’era quedava compactada i dura, quasi com si estigués enrajolat.
Per regla general, allà on trobem pallisses trobem eres. No sempre corresponia una era per pallissa ja que moltes vegades les eres eren compartides per varis pagesos. També es donava el cas d’eres que eren preparades i utilitzades al temps del batre i després eren llaurades per tornar a plantar.