El paisatge actual de la Conca de Barberà, especialment d’aquelles zones on encara no han arribat els polígons industrials ni la proliferació d’urbanitzacions, ens mostra un gran mosaic amb diferents textures i colors de les illes de boscos i dels camps de conreu d’on sobresurten un seguit d’edificacions escampades per tot el territori. Són les pallisses (amb la seva corresponent era) i les casetes de tros o masets. Actualment moltes han estat modificades per convertir-se en un lloc on anar els cap de setmana a fer un arròs, costellada o calçotada, però encara queden moltes que guarden el seu estil inicial, si bé aquestes darreres es troben en un estat de conservació molt deficient. Moltes d’aquelles velles pallisses o casetes ja han perdut la teulada, segurament perquè la teula vella és molt apreciada i molt buscada.
Per les teulades, tant de les pallisses com de les casetes de tros, s'empreaven diferents tècniques de construcció: el salt de garsa, l'encanyissat i la llata per canal.
Molts cops les parets de pedra eren subsistuides per parets de tàpia o de fang.
Dins de les casetes de tros trobarem altres elements constructius que són comuns.