. . . Ishtar, la Deessa retrobada.
Ishtar, la Deessa.
La Deessa mare ha estat present des del inici dels temps, amb diversos noms.
L´Abril és el mes per excel·lència de la Nostra Deessa, de la Mater Magna Ishtar. La "Setmana Santa" ja es venia conmemorant des de molt abans del neixement de Jesús. Aquesta va ser una altra de les moltes festes en honor a la Deessa maquillades pel catolicisme. Així tenim que el "Primer Diumenge de Pasqua" és en realitat EL PRIMER DIUMENGE D´ISHTAR.
Egipcis i perses ja pintaven ous de colors i se´ls regalaven els uns als altres en honor a la Deessa. A l´Alemanya antiga també és celebraven festes d´entrada a la primavera anomenades "Eustur" en honor a la Deessa "Eostre" (pronunciat en anglés com "Easter") que no és una altra que Ishtar. Els ous en aquests ritus representaven la nova vida que retorna a la Natura cada primavera.
Els Druides de Babilonia i els Sacerdots d´Egipte portaven un ou com a emblema de la seva ordre. A Egipte i Grècia penjaven ous de les portes dels temples per als seus ritus i per que portesin bona sort. A França els nens posen nius per que passi el conill d´Ishtar a pondre ous. A Ucrania llencen closques d´ous a les corrents dels rius per anunciar als morts que ha arribat el Dia d´Ishtar...
Com veiem doncs, aquesta és la festa d´Easter (Ishtar), on el cristianisme poc te a veure ja que és una festa pagana que es venia celebrant pels babilonis al menys cinc segles abans que Jesús neixés.
La llegenda
Ishtar es va enamorar de Tamuz (el qual va néixer un 25 del que ara vindria a ser desembre, però aquesta és una altra història ;) ), Deu de les collites, pare de l´abundancia i Senyor dels aliments i la beguda, conegut entre els fenicis com Adonis. L´amor va durar fins que va arribar la tardor: Tamuz es va morir per allà pel que nosaltres anomenen setembre o octubre i se´n va anar a l´altre mon, sota terra a esperar el seu nou reneixement.
Ishtar, tot i ser una Deessa, no va poder sofrir el dolor i va baixar impacient als inferns sense ni posar-se la roba, a buscar el seu amor i la Humanitat sencera va patir el seu dolor perque durant la seva absència de la terra es va traduir en foscor...
El final de la història tothom se´l pot imaginar: Ishtar va recuperar el seu amat, el va ruixar amb l´aigua de la vida per ressuscitar-lo i el va portar de retorn a la superfíce del món on gaudeixen plegats des de llavors, si bé decideixen recordar el temps que van passar a l´inframón i van a passar uns mesos a l´any en la penumbra i d´aquí que hi hagi les estacions de l´any.
Després van seguir el mite d´Isis i Osiris, Démeter i Perséfone...
Passen els tems i les modes religioses i s´han anat adaptant els cultes a la Deessa Ishtar de manera que resulten irreconeixibles, tan cambiats que fins i tot tenen un altre nom... Ja quasi s´ha perdut els sentit original d´aquestes festes excepte els comerciants, que van decidir que seria bo rescatar el simbolisme dels ous i de la llebre (convertint-la en conill i anomenant-la Easter) i oferir mercaderies a preus de descompte. Les celebracions també s´han transformat fins al punt que un ja no s´entrega als plaers de la carn per celebrar la llegenda si no que la gent se´n va de vacances a on sigui... menys una servidora... que es queda a casa ;)
Per cert, nota els meus amics catòlics: el mateix profeta Jeremies es refereix a Ishtar com a "Reina del Cel ": Jeremíes 7:18 44:16-19