La mani

Publicat el 15 juliol 2010 per panxample

 

 

 

 

Jo hi vaig ser. És la frase que tota la vida repetirem cada vegada que algú parli de la manifestació del 10 de juliol del 2010. Aquell dia, un milió i mig de persones vam sortir al carrer per fer sentir la nostra veu: Som una nació. Nosaltres decidim.
Aquest vol ser un llibre històric per a un dia històric. Les millors imatges del 10-J fetes pels mateixos protagonistes d’una jornada inoblidable. Petites històries que aquella tarda, totes juntes, van fer Història, en majúscula. 

 

Per convertir el 10/07/2010, un dia històric, en un llibre històric ha estat indispensable una mescla de tres ingredients: col·laboració, talent i il·lusió. Gràcies a tots vosaltres, que us heu bolcat en el projecte, que ens heu enviat les vostres millors fotografies i que ens heu encomanat la força necessària per tirar endavant un llibre tan especial com aquest.

 

 

10-07-2010
dissabte 10 de juliol 2010
 

presents, un milió i mig 

comentaris rebuts de la mani

-Esperem que serveixi per alguna cosa …. el que és cert, es que cap llei ens fa canviar el sentiment ni la manera  de veure les coses.

-Hi varem ser, hi som i serem les vegades que calgui. 

 

-Segur que servirà ja veuràs com al final els polítics es posaran les piles… però els hem d’anar esperonant, sino s’encallen pobrets…

-Va ser una veritable festa,hi vaig saludar gent coneguda de tot arreu….

queda clar que som una nació….,sense estat, però una nació.

-No ens estimen, no ens han estimat mai, no cal que ens tinguin, tirem pel dret.

-Català/alataC

-Molt bé, ets un bon reporter “tribulete“.

-Moltes gràcies pel documental.

-Una de les pancartes deia” busquem honorable que no s’arrugui”,curiosa si més no,però hem de reconèixer-li la valentia de convocar aquesta manifestació.

-Ja de tornada en un vagó del metro ens varem trobar a Gaspar Llamazares, la pregunta era  òbvia…Que impresión se lleva ? – Muy buena y muy correcta , ha habido mucha gente. Un éxito.

No hi vaig poder ser…em sap greu….entenc que aquest  deu de juliol passarà a l’història.

 

-Estem acostumats a celebrar derrotes, almenys aquesta batalla l’hem guanyat.

Mireu aquesta foto ....impressionant!!!

– un altra foto- que fort!!!!!! 

any 1932
-el crit més sentit … independència.
 Cada dia és més evident que uns i altres vivim en dos països diferents, on l’un no respecta l’altre fent-li la guitza amb la cartera, la justícia i la llengua. 

 

– Quines coses pasen….

 

 
-Hem de fer pedagogia, explicar que som diferents ,ni millors ni pitjors,diferents…
Tan  de bo la pedagogia servis , no hi haguessin hagut tantes  guerres…sempre es volen imposar les pròpies idees sense mirar ni  tan sols de comprendre l’altra , aquest es el raonament de les  persones que com diria Eudald Carbonell encara no son humanes ……i per desgracia això es pot aplicar a la majoria, tots inclosos.-.

-PREGUNTEM ALS POLÍTICS CATALANS on és la valentia i la intel.ligència per a defensar els interessos de Catalunya?, com preteneu aconseguir el concert econòmic si no ens concedeixen el més mínim estatutet?, de quin costat esteu?

 

 
escolteu l’himne a la llibertat en occità 
més fotos

 

– confio que els polítics, entenguin el missatge del Gran Manifest, però dubto que facin be la seva feina. 

-Jo també esper que els polítics estiguin a l’alçada del que el poble català els hi demana. I no els quedarà més remei que mostrar el seu vertader tarannà a tots. Pots entendre que em refereix al PSC i CIU. De segons quins altres ja el coneixem i prou bé. 

-Com a català  em sento indignat pel tracte que rebem d’Espanya

– i a partir d’ara què?

 
Fantàstica. 


Mai no havia cridat amb tanta força i convicció: IN-DE-PEN-DÈN-CI-A.

 

I bé: s’acosta La Diada; commemoració de la nostra pèrdua de llibertats com a poble.
Fa dies que alguns dels qui anem escrivint missatges a la web de l’Òmnium demanem una resposta de l’entitat: ¿QUÈ FAREM AQUELL DIA?
Sí, ja sé: hi haurà l’acte institucional de sempre davant del monument de sempre. Però i el poble? No hi tenim res a dir?
El dia de la Manifestació vam tenir la interferència dels ‘nostres’ polítics, que van tergiversar el missatge que se sentia amb més força. Jo no proposo que fem el mateix; però sí una veritable manifestació paral·lela: la de la independència; sense additius.
¿Podrem comptar amb el suport i l’organització d’Òmnium Cultural?

 

 

 

10-07-2010

i- inde-independència! 

Volem l’estat Català


 

 

ball de bastons
 


La manifestació del 10J, un èxit sense precedents

 10-07-2010


-ESTAT / ut…tururut!!!!!
-ESTATUT retallat