Homenatge blocaire a Vicent Andrés Estellés el 4 de setembre

he llançat el pot a l’aljub
mentre veia el migdia calent dels garrofers.
crepitava el secà, adelerat de cigales èbries.
amb el cordell, he pouat després l’aigua.
era una aigua verdosa,
o m’ho semblava a mi,
era un petit miracle d’aigua.
n’he begut lentament i complagudament.

he comprès que m’estime així la vida,
aquesta aigua petita, transparent, d’un aljub,
distretament beguda.

***