Dia de Mercat
Entrevista a Julita Pons
Coneixem una de les personalitats més conegudes de l'antic Mercat d'Igualada, una pagesa i venedora de tota la vida que ens explica tots els detalls de la seva experiència.
Antic Mercat d'Igualada (Anoia) a principis de segle
On és ara el Mercat d'Igualada?
Desde fa ja més de 30 anys es troba al capdavall del carrer de la Soledat, ara se’n diu el Mercat de la Masuca, pero abans no estava allà.
Abans on era?
A la Plaça de l’Ajuntament. Al mig de la plaça de l’ajuntament hi havia un estructura circular construïda, i nosaltres les pageses ens posaven un bancs que ens cedia l’ajuntament al voltant per poder vendre.
A dins l’estructura del mercat s’hi venia la carn, la vedella, pollastre; el peix en canvi el venien al costat de l’Església de Santa Maria, on hi havia unes quantes parades que venien peix.
Quants anys vau anar a vendre a la plaça del mercat d’Igualada?
Jo vaig començar a vendre un cop em vaig casar, cap a finals dels anys 40, i vaig estar més de 30 anys venent a Plaça, fins a l’any 1980 aproximadament que em vaig quedar viuda.
Quin era el dia de mercat a Igualada? Hi anava molta gent?
A Igualada es tenen dos dies de plaça, el dimecres, que tot i canviar de lloc es segueix mantenint, i el dissabte, que també s’hi fa.
A l’època de l’estiu que hi ha més verdura i fruita, hi anava els dos dies, però quan hi havia poca cosa per vendre, hi anava només un cop i era el dissabte.
Ui si! hi anava molta gentada, i tot que quasi ningú tingués cotxe i la gent fins i tot hi anava en carro els primers temps, la plaça s’omplia de gom a gom, sobretot el dissabte, perquè la gent no treballava a les fàbriques.
Com era el dia de mercat per una pagesa?
Com que llavors la gent particular no tenia cotxe, s’havia d’anar a Igualada a vendre amb el cotxe de línia o els primers anys fins i tot a peu carregada com una mula.
El cotxe de línia, el Masachs que venia de Manresa, passava a dos quarts de vuit, era un cotxe especial al matí per les pageses que anàvem a vendre. I jo baixava els primers anys a la Rambla, que era la parada més a prop de la plaça de l’Ajuntament.
Sempre teníeu el mateix lloc fixe o era el primer que arriba és qui triava on es posava?
No pas! L’Ajuntament posava els bancs per les pageses i ens havíem d’espavilar per trobar lloc. Algun cop fins i tot no havia trobat lloc si anaves tard! Però per norma general sempre trobava banc on posar el que jo venia i poder seure
Les pageses venien de lluny?
Jo vivia a una finca sola que se’n deia Can Aguilera de les Rovires. Una casa molt abandonada de la ma de Déu envoltada de camps a les afores d’Òdena, que està a prop d’Igualada.
Pero la resta de pageses venien d’altres pobles del voltant d’Igualada, com de Carme, Castellolí, Òdena, Maians, Castellfollit, Miralles, Santa Margarida de Montbui, la Pobla de Claramunt…
Ara sí, un cop estàveu establerta, què és el que venia vostè? Només fruites i hortalisses, o algun animal?
El què tenia coi! Depèn de la temporada, a l’estiu, prèssecs, peres, cireres, albercocs, melons i cíndries, (però no masses perquè pesàven molt). Ja entrant a la tardor venia sobretot figues i bolets: llenegues, rovellons, moixernons, fredolics i carlets de soley. Els meus préssecs com que eren del secà i deien que eren molt més dolços, me’ls treien de les mans i eren els més buscats de tota la plaça.
De verdures venia del que nosaltres cultivàvem: albergínies, mongetes tendres, carbassons, bledes, pebrots, enciams, patates, tomàquets, cebes, alls. I a l’hivern venia la verdura de temporada, que són les cols, espinacs i bròquil.
D’animals venia conills i aviram: pollastres, ous, algun colom, ànec i oca.
Vius o morts?
Vius, abans venia tots els animals vius.
Ho veníeu tot? Us feien encàrrecs?
Sí, gairebé sempre ho venia tot, tenia molt bones peces jo!!
No era la norma que en fessin encàrrecs, però alguns cops per Nadal o alguna celebració, les clientes, que eren fixes perquè per sort jo era molt coneguda a la plaça, em feien alguns encàrrecs d’oques o ànecs.
I si us sobraven alguns quilos de fruita què en fèieu?
Buscar alguna manera de vendre’ls com fos, aguantar fins que no tenia més temps per no perdre el cotxe. A vegades el què feia era vendre-ho el més barato possible. O esperar a l’hora que plegaven les dones de la fàbrica al migdia, que s’afanyaven a passar a comprar-me. I un cop ho havia venut tot anava corrents a agafar el cotxe i a dinar a casa.
A quina hora plegàveu?
A la una marxava el cotxe de línia, amb lo qual entre dos i tres quarts d’una ja començava a recollir
Us hi guanyàveu bé la vida?
Home, no et fas gens ric, però per anar menjant i anar tirant endavant la família era una bona ajuda.
En teniu un bon record d’aquella època?
Sí, sí, perquè en aquella època a la plaça jo era molt coneguda i estimada, sempre ho havia venut tot. Era una vida difícil, sense ni una comoditat, al principi jo havia anat de casa a la plaça caminant, que tardava dues hores caminant amb cistelles de tomàquets i mongetes, plenes fins a dalt. Però era una vida sana i n’estic molt orgullosa.