1er CICLE D'INICIACIÓ A L'ESCALADA DE VIA LLARGA

2ª Sortida d'iniciació a via llarga. Via de l’Adrià a la Gorra Frígia (Montserrat)

 

La Gorra Frígia és una de les Agulles més emblemàtiques de Montserrat i cita obligada per als bons montserratins. La primera gran ruta que es va obrir va ser la Haus-Estrems a l’any 45. De la ruta només en va quedar un article publicat a la revista del “Club Montañés Barcelonés”. La via de l’Adrià es va obrir seguint la línia d’aquesta primera via. Ascendint-la podem imaginar com deurien ser aquells primers pioners montserratins i quina fita deuria representar pujar a la Gorra Frígia amb els mitjans de l’època.

Ressenya de la via

Ressenya de la via

  • Via: Adrià
  • Zona: Montserrat – Gorros
  • Dificultat: V (D+)
  • Dificultat obligada: V
  • Grau d’exposició: Baix
  • Compromís: Baix
  • Llargària: 165 metres
  • Equipament: Equipada amb espits
  • Material: 8 cintes
  • Orientació: Nord-est
  • Valoració:***

Aproximació:

Per arribar fins la Gorra Frígia ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni i aturar-nos davant de l’agulla al peu de via.

Gerard al tercer llarg Sant Benet 1ª reunió

 

Descripció


L1(IV)

La via comença una mica més a la dreta de la creu. Al principi tombat per anar posant-se una mica més dret, ens hem de dirigir fins unes savines on farem la primera reunió.

L2(IV)

Sortim en diagonal cap a la dreta per després seguir recte fins a la reunió.

L3(V)
Jordi Mena a la primera tirada

En Jordi a la primera tirada

Sortim de la reunió per anar a buscar el sostret que fa una gran llastra. Aquest és el punt més delicat de la via, doncs la roca també està una mica polida. Un cop superem el sostre anem en diagonal cap a l’esquerra per anar a buscar una bauma (el water) on muntem la r.

L4(IV)

Sortim en lleugera tendència a l’esquerra per seguir recte amunt, primer vertical i després més tombat fins a la reunió.

L5(IV+)

Sortim de la reunió en diagonal a la dreta per anar a buscar la paret, peró en aquest cas sortirem per la via del Carles , un xic més complicada que la original peró que li dona el punt de gràcia final a l'escalada. Superem un petit ressalt i seguim recte amunt directa fins al cim.

Descens:

El descens es fa per una instalació que hi ha a la via Normal i que ha estat re-equipada recentment.

Resenya de: escalatroncs.wordpress.com/2008/08/27/via-de-ladria-a-la-gorra-frigia/

 



PUIGMAL

XXV é Aniversari de la 1ª Asc. Catalana al Everest

cim

25 SOCIS DEL CLUB ALPÍ K2 ASSOLEIXEN EL CIM DEL PUIGMAL  DE 2.910 M.  

 El passat 31 de juliol, 25 socis del Club Alpí K2 van superar els més de 900m. de desnivell  que separant el Santuari de la Mare de Deu de Núria i el cim del Puigmal, en una jornada d’extraordinària climatologia benigna per a la realització d’una ascensió als Pirineus. Els esforçats muntanyencs van gaudir d’una ascensió amb temperatura immillorable  pel camí tradicional de pujada des del Santuari  de Núria (2.000m.) pel Pla de l’Ortigar (2.230m.), el  Pla de les Eugassers (2.540 m.), la Coma de l’Embut i el Pluviòmetre (2.600 m.) i el cim del Puigmal (2.910 m), un dels cims més emblemàtics del nostre Pirineus.

 Des de dalt del cim, coronat amb una gran creu de ferro amb la senyera catalana i amb els símbols de l’olla i la campana de Núria es pot veure una extraordinària panoràmica a la Tossa d’Alp, serra del Cadí, Pedraforca, la Cerdanya Catalana i Francesa, la Tossa Plana de Lles, muntanyes d’Andorra, Puigpedrós, el Carlit, muntanyes de França, el Canigó i solament ens va quedar tapat la vessant de la Fontalba amb tota la plana que arriba fins al mar fins el cap de Creus , però a la vegada es va gaudir d’un espectacular mar de núvols que ens va deixar bocabadats.

l'embut arribada a l'embut 

Gran diada amb l’ascensió de tots els participants al cim del Puigmal,  amb el fi de festes amb la visita obligada al Santuari de la Mare de Deu de Núria, per admirar la talla romànica de fusta policromada de la verge d’extraordinària  i senzilla execució, celebrant amb molt de rigor i serietat el ritual centenari:  “de genolls introduint el cap dins d’una l’olla i tocant una la campana” es demana un desigs a la verge  de Núria, diuen que en la majoria de ocasions queda concedit sense cap problema !


darrera pujada Pluviometre 

 

 El Club Alpí K2 va demanar per a tots els socis molta salut i moltes forces per a assolir moltes més muntanyes i així pogué pujar la senyera de la nostra terra per a tot arreu.

 Pau Salas



III Cicle de Conferències de Muntanya:

El Palau de la Diputació de Tarragona torna un cop més a ser l'escenari del Cicle de conferències de Muntanya i acull, a més, dues exposicions relacionades amb l'alpinisme: La muntanya màgica i Ullades pel Tibet i Nepal que restaran obertes al públic fins el dia 28 de febrer. Es tracta del tercer cicle de conferències de Muntanya que organitza la Diputació de Tarragona i que es complementa amb les dues exposicions que ens permeten acostar als principals sostres del món.

Kurt Diemberger va inaugurar el cicle

III Cicle de Conferències de Muntanya: els sostres del món vistos de prop

El cicle va ser inaugurat el passat dijous, 4 de febrer, per l'històric alpinista i explorador austríac Kurt Diemberger. L'alpinista Oscar Cadiach va presentat Kurt Diemberger als assistents a la conferència inaugural i s’hi va referir a l’històric alpinista com “una persona llegendària”, com un “professor de la muntanya” i com un “gran professional”, que ha plasmat la seva experiència a través de tres llibres de reconegut prestigi arreu del món, un dels quals, “El séptimo sentido”, esdevé un dels títols més coneguts pels alpinistes i afeccionats al muntanyisme d’arreu. Finalment, Òscar Cadiach va deixar palès “el gran honor que suposa per comptar amb l’experiència de Kurt Diemberger”.

Kurt Diemberger, es va mostrar molt content d’estar novament a Tarragona, (aquest alpinista i explorador ha visitat la ciutat en més d’una ocasió), i va assegurar que l’alpinisme d’avui dia és molt diferent a l’alpinisme dels anys 50 i 60. Cada vegada, va dir, “es tenen menys en compte els perills que presenta la muntanya”. Entre molts altres aspectes, Diemberger va parlar de la importància del procés d’aclimatació al camp base abans d’emprendre l’ascensió al cim, una aclimatació que, aproximadament, ha de durar tres setmanes. En la seva conferència Experiències entre 0 i 8.000 metres K2-Alps-Everest, Kurt Diemberger ha relatat episodis de les seves ascensions als principals cims del món. Nascut el 1932, aquest reconegut alpinista, explorador, cineasta, escriptor va començar als anys 50 amb l’ascensió de vies de gran dificultat als Alps. Posteriorment, va pujar als cims verges del Broad Peak, el Dahulagiri, el Makalu, l’Everest, el K2 i altres cims de més de 8.000 metres d’alçada. Els seus llibres i pel·lícules han estat guardonats amb nombrosos premis.

Els actes continuaran amb dues conferències de l’alpinista i guia de muntanya Òscar Cadiach i del president del Club Alpí K2, Pau Salas.

Precisament Salas, present a l’acte inaugural, va agrair a la Diputació de Tarragona i al seu president la complicitat i el suport demostrats, que han permès que aquest cicle “ja s’hagi consolidat a la nostra ciutat”. “Encetem la tercera edició del Cicle amb un mite de les muntanyes, un explorador i una gran personalitat en el món de l’alpinisme”, va dir Salas, el qual va manifestar que les exposicions i les conferències “volen apropar l’espectador al món de la muntanya”. Finalment, va recordar que aquest any es compleix el 25 aniversari de l’ascensió a l’Everest del primer català, Òscar Cadiach i  va assegurar  que “l’esperit de la muntanya està molt viu a Tarragona”.

Les exposicions es podran veure fins el 28 de febrerEl president del Club Alpí K2, Pau Salas serà, d’altra banda, l’encarregat de pronunciar la pròxima conferència del cicle Pel Tibet al Mont Kailash, al centre de l’univers que es durà a terme l’11 de febrer, a les 19.30. En aquest acte, Pau Salas endinsarà els assistents en el màgic món del Tibet, des de Lhasa al camp base de l’Everest i per l’altiplà més alt del món, el mont Kailash, la Khora o circumval·lació a la mítica muntanya.
Finalment, el 18 de febrer, a les 19.30 h, Òscar Cadiach oferirà la conferència Més enllà del Kumbhakarna. L’expert alpinista tarragoní explicarà les difícils jornades viscudes per aconseguir vèncer la tercera muntanya més alta del planeta

Les exposicions
La muntanya màgica és una exposició produïda per la Diputació, sota la direcció d’Òscar Cadiach per al programa d’Exposicions Itinerants del Servei de Cultura. De la mostra destaca, per la seva vistositat, una cúpula que reflexa una visió del món des del cim de l’Everest, mitjançant una panoràmica de 360 graus
integrada per dues fotografies de 180 graus realitzades amb una càmera especial. La resta d’imatges de la mostra, unes 80, donen a conèixer a l’espectador les vivències de Cadiach en diverses expedicions, que li han permès experimentar “una gran diversitat de cultures, ètnies, olors, colors i paisatges”, segons paraules de l’experimentat alpinista.
 
Material d'alpinisme de l'exposició La muntanya màgica

Ullades pel Tibet i Nepal és una exposició de fotografies realitzades per Pau Salas, president del Club Alpí K2. Les imatges mostren el recorregut que ell mateix va realitzar pel Tibet i Nepal. Totes dues exposicions es poden visitar fins al 28 de febrer al Pati del Palau de la Diputació de Tarragona, al passeig de Sant Antoni, 100.

font:Redacció Tinet



Expedició Llullaillaco - Aconcagua 2009

Sócis del Club Apí K2 assoleixen el cim del Llullaillaco de 6.739 metres i l'Aconcagua de 6.962 metres.

En breu penjarem la crónica d'aquesta activitat. M'entres tant us oferim un video del Llullaillaco.