::Inici >Genètica

Genètica


La genètica és la ciència que estudia els patrons d'herència, la funció i localització de cada gen, i la modificació d'aquests. La idea que alguna cosa pogués determinar les nostres característiques i transmetre-les de pares a fills ha sigut present des de la prehistòria i s'havia utilitzat en la domes-ticació, però aquest fet no es va estudiar fins a mitjans del segle XIX, quan Mendel experimenta amb diversos tipus de llavors de mongeteres i les encreua per a estudiar-ne els resultats. Finalment, publica els seus experiments el 1865, però ningú es para a raonar i el seu treball passa desapersebut.

 

Història de la genètica

 

Durant l'època de Mendel, circulaven algunes teories com ara que els caràcters era una barreja dels caràcters dels seus pares, però Gregor Mendel va desmentir aquesta teoria amb el seu treball, ja que va probar que els caràcters eren heredats per una recombinació dels gens determinada, després d'anys investigant generació rera generació de mongeteres, va publicà el seu treball 1865, però els seus contemporanis l'ignoren. Però no és fins el 1900, que els biòlegs Hugo de Vries, Carl Correns i Erich von Tschermak, recuperen el seu treball, que anys més tartd s'utilitza en l'elaboració de la Teoria sintètica de l'evolució.

 

 

L'any 1910, Thomas Hunt Morgan després d'investigar l'herència de l'al·lel recessiu d'ulls blancs en la Drosophila melanogaster, arriba a la conclusió que aquest al·lel està lligada al sexe i resideix en el cromosoma X. El 1913, Sturtevant traça el primer mapa genètic d'un cromosoma, en forma lineal, a partir de l'estudi de la mosca Drosophila melanogaster, i prova que l'intercanvi dels gens entre els cromosomes d'aquesta mosca podrien prevenir-se. Quinze anys més tard, Griffith descubreix una mol·lècula heretable entre bacteries i desenvolupa l'Experiment de Griffith. Aquest experiment consisteix a demostrar com les bacteries mortes poden modificar el material genètic d'altres bacteries a través d'un procés de transformació. El 1941, el Dr. George W. Beadle i Edward L. Tatum proven que els gens codifiquen les proteïnes encarregades de fer mostrar els caràcters i, tres anys més tard, Oswald T. Avery demostra que aquest material genètic és l'ADN, fins aleshores anomenat principi transformant.

Chargaff comprova que les proporcions dels nucleòtids seguien algunes normes, com per exemple, que la quantitat d'adenina, tenia que correspondre a la quantitat de timina, i igualment amb la citosina i la guanina, i que les la variació d'aquesta correspondència era a caaausa de mutacions. També hi ha l'existència d'una cinquena base nitrogenada, l'uracil, que només es troba substituint la timina en l'ARN (Àcid RiboNucleic), descoberta el 1900, quinze anys més tard que les altres quatre.