En un context social on, cada vegada més, la globalització és el motor de funcionament, es desplaça més enfora l’ésser humà com a persona integral. És més important poder tenir, que poder ser; és més important poder reduir despeses, que augmentar els sous i la millora de les condicions de treball.
Cada vegada més, dins d’aquest factor de globalització, es produeix un moviment migratori més gran, tot és terra de tothom; tothom té la llibertat de moure’s, malgrat no tots els col·lectius en tenen el mateix accés; n’hi ha que n’estan exclosos d’aquest sistema. Es produeix que necessitem dels immigrants, però no acceptem donar-los les mateixes condicions que tenen les persones autòctones. I parlem dels immigrants perquè és un dels col·lectius que pateix més l’exclusió, davant la qual ningú no pot restar mut, observant aquesta realitat, perquè l’exclusió no és una realitat allunyada, sinó que és una realitat, la qual, tot individu o grup està exposat a patir-la.
L’exclusió no és tan sols una manca de recursos; si així fos, parlaríem de pobresa econòmica. L’exclusió és restar al marge de la societat, ja sigui perquè la mateixa ho provoca, o perquè la persona o grup està mancat de recursos personals i/o socioeconòmics per a poder entrar en la dinàmica d'aquesta societat.