Distància ; 70,29Km. Altitut Min. 407 metres, Altitut Max. 1.452 metres
Desnivell acumulat pujada ; 1.668 metres. Desnivell acumulat baixada ; 1.156 metres

Dia 28 de juny de 2009
Ens llevem a les 6,30h, ha estat una nit complicada en la que almenys jo he dormit menys del desitjable degut al cansament acumulat i a les incerteses per afrontar l’ultima etapa. Sembla que es presenta un dia amb bon temps i això almenys no ens contraria. Per altra banda sortim amb roba neta i les motxilles un mica menys carregades, això sembla que tampoc anima.
Anem a esmorzar a les 7,00h, que consisteix amb pa torrat amb tomaca i embotit, Pastisseria diversa amb mantega i melmelada, sucs i cafè amb llet. Un cop esmorzats iniciem els preparatius per afrontar l’ultima etapa, finalment sortim a les 8,24h.
III Etapa d’Aspet fins Vielha: 69,20Km amb 1753m de desnivell ascendent i 1233m de desnivell descendent.
Sortim d’Aspet i tornem a Girosp (8,51h/454m/160,37Qm) per carretera, un cop allí agafem un senderó que va alternant fortes pujades amb baixades, en aquesta zona ens trobem un aligot que no s’immuta pel nostre pas i que ens observa atentament, es un regal de la natura. Desprès arriba a una zona de pendents dures fins arribar al Col de Buret (10,10h/599m/166,90Qm). Aquestes rampes passen a traves d’un paisatge incomparable de senderó pel mig d’un bosc ple de falgueres,algunes de les quals no havíem vist mai, el bosc esta tot recobert de molsa. En el seu tram final, a partir del quilòmetre 164,16, el senderó planeja i desprès va baixant, però es tracta d’un senderó penjat de la vessant de la muntanya i molt tècnic que fa difícil anar de manera continua dalt de la bicicleta. A partir d’aquí afrontem les rampes que ens portaran fins al Col de Menté, comencem a pujar fins La Couage (11,06h/960m/170,64Qm), on parem a beure i menjar unes quantes maduixes de bosc. Reprenem la pujada fins arribar a una bifurcació on deixem la pista principal i agafem un senderó que ens porta fins al Col de Menté (13,21h/1349m/181,58Qm), aquí es troba el VI control Le Soulan. Parem a descansar i decidim dinar a Le Soulan, per dinar prenem una pizza, un gelat i cafè, tot amb força aigua (boníssima) i Coca-Cola.
En aquest punt de la ruta el grau de cansament ja es molt important, però amb la baixada que ens espera, i veient aprop el final sembla que es renovin una mica els ànims.
Continuem la ruta sortint de Le Soulan (14,07h/1349m/182,31Qm) per una pista que surt a l’esquerra de la Gîte, pujant una mica més fins els 1402m quan arribem a l’Station du Mortis (Estació d’esquí). Aquí iniciem la baixada fins l’Artigue (14,12h/1384m/183,46Qm), desprès la pista va planejant amb baixades i pujades fins arribar a Col d’Artigascou (14,32h/1352m/188,35Qm). Aquí la baixada per una senderó, al principi del qual hi ha una font on ens trobem a un noi i dues noies que ens diuen que la baixada per aquesta pista esta prohibida, i que si ens troben els forestals ens multaran. Nosaltres nomes podem seguir el rutometre i per tant ens la juguem. El senderó de baixada no te desperdici, ja que contínuament ens trobem zones de fang i merda de vaca que no podem esquivar ni baixant de la bicicleta, per altra banda en bona el recorregut va penjat de la vessant de la muntanya, i això fa que disfrutem del paisatge però amb un cert grau de “canguelo” fins que arribem altra vegada a la pista principal (15,02h/1077m/191,06Qm). La baixada per pista asfaltada es espectacular i no podem deixar de fer una cursa boja fins arribar al Monument de Pays de l’Ours (15,08h/748m/194,65Qm). Seguim baixant passant per Melles (15,10h/721m/195,21Qm), on parem a la font per recarregar els bidons i fer algunes fotos a la font. Tot seguit baixant fins arribar a l’encreuament amb la RN 125 (15,22h/564m/197,53Qm), ara comencem a pujar per la carretera en direcció a la Val d’Aran, creuem el pont sobre el Garona (15,36h/588m/200,02Qm), i continuem pujant suaument fins a Pontaut (15,42h/615m/201,68Qm), i poc desprès deixem la carretera per entrar en un camí amb forta pujada primer, i que mes endavant es converteix en un senderó de baixada que ens porta fins a Les (16,11h/639m/205,52Qm). A partir d’aquest punt optem per seguir per carretera, ja que el camí va paral·lel a la mateixa, i d’aquesta forma creiem que guanyarem temps. Travessem el pont sobre el riu Garona i ens incorporem a la carretera nacional, passem primer per Bossost (16,25h/714m/209,08Qm). Tot seguit continuem fins arribar a Era Bordeta (16,52h/794m/213,30Qm), i seguim fins a Es Bordes (17,01h/854m/216,32Qm). Desprès passem per davant d’Arròs (17,17h/904m/219,44Qm), i continuem fins Aubért (17,27h/906m/221,26Qm). Aquí l’Isi i jo fem una parada a la font, per tal de recuperar els nivells hídrics, mentre estem bevent passa el Lluis com una exhalació. Arranquem i seguim l’estela de l’Specialized, fins arribar a Vielha (17,56h/977m/226,94Qm), final de la nostra aventura. Ens adrecem a l’oficina de Pedals d’Occitània, on recollim el mallot que ens pertoca pel fet d’haver acabat, comprem algun record per la família, i el Lluis i l’Isi aprofiten les engrunes de la Pedals de Foc non stop 2009. Aquí al parlar amb els responsables de l’organització ens informen que els qui acaben la Pedals d’Occitània amb menys temps son el que ho fem amb tres dies.
Aquesta segona part del dia ha resultat realment dura, degut a la calor, al cansament acumulat, i al fet que les ganes de arribar feien que no veiéssim el moment d’arribar a Vielha, ademes al fer la ruta per carretera la calor s’ha vist reforçada amb l’escalfo que desprenia el quitrà. A l’arribada ningú vol sentir a parlar de pedala, i es que desprès de l’aventura viscuda cal internalitzar les experiències abans de plantejar-nos nous reptes.
Tot seguit ens desplacem fins la plaça de l’Església de Vielha i ens prenem unes cerveses i un xampú per celebrar l’arribada. Desprès anem cap a l’Hotel Pirine, escenari de l’inici de la nostra aventura, on ens dutxem, recollim el material, carreguem les bicicletes al cotxe i iniciem a les 20,00h la tornada a casa. Parem a posar gasoil al Pont de Muntanyana i arribem a casa al voltant de les 23h i es aquí on acaba la segona gran aventura dels bandolers de Btt La Pera.