En color blau, la part de la història de Catalunya en la que el bandolerisme, tingue la seva màxima rellevància. . Edat de Pedra: Paleolític, Neolític i Eneolític. Primeres colonitzacions. La cultura Ibèrica: És la influència grega barrejada amb la d´altres pobles de l´orient mediterrani, i va des de 500 anys a.C. fins a 250 anys a.C. El 218 a.C. els romans envaeixen el nostre país a través d´Empúries i expulsen els cartaginesos. La dominació romana. La dominació visigòtica. La dominació musulmana. La reconquesta i el govern dels francs. Amb totes aquestes cultures barrejades neix l´imperi carolingi gràcies a una renaixença intel.lectual provocada per Carlemany, neixent l´imperi carolingi en contra de la davallada intel.lectual dels francs. Els comtats catalans. Els comtats de la zona est de la península s´anaven independitzant de l´imperi carolingi establert a la península, començant pel comtat de la zona del Pallars i la Ribagorça 872 i seguint els anys 890 els comtats de Barcelona, Urgell, Cerdanya, Besalú i Girona sota el lideratge de Guifré el Pilós. La independència del nostre país i la supremacia del comtat de Barcelona. La lluita entre els reis carolingis i els comtats de París contribueix a la unió dels comtes catalans i a la seva independència. Durant el regnat dels fills de Guifré el Pilos, " Guifré II i Sunyer" els comtats catalans foren envaïts pels sarraïns tot i que Sunyer va reconquerir els territoris. Durant els anys 1035 fins 1117 tots els comtats catalans s´uneixen sota la supremacia del comtat de Barcelona, Durant aquests anys conquereixen altres comtats i deslliuren Catalunya de tots els altres poders: Carolingi, Sarraïns, i Francs i neixen els Països Catalans. La fi de la reconquesta de Catalunya. Ramon Berenguer III conquereix les Balears amb ajuda dels Pisans (1114-1115) i Ramon Berenguer IV deslliura Tortosa 1148, Mequinensa 1149, Miravet 1152, Prades i Ciurana 1153. De les futures conquestes i d´acord amb Alfons VII de Castella segueixen expulsant els sarraïns i es parteixen el terreny " Acords de Tudellín" 1151. Però un nou tractat entre Alfons I de Catalunya i Alfons VIII de Castella deixen Múrcia a la reconquesta castellana. El regne de Castella tenia l´ull posat en el regne d´Aragó havent ocupat Saragossa i altres poblacions i el rei d´Aragó Ramir II va casar la filla amb Ramon Berenguer IV donant-li també el regne d´Aragó 1137 evitant així la conquesta castellana. Tot i que Catalunya i Aragó mai es van fusionar i van conservar la seva independencia política. Unió de comtats catalans. S´uneixen el Rosselló 1172 i Pallars Jussà 1192 . El domini de la corona Catalano-Aragonesa s´estén cap a Carcasona, Roses, Provença, Bearn, Bigorra, Niça, Nemse, Besiers, Drola, Llombardia, Millau, Gavaldà, i Roses degut a la política ultrapirenaica d´enllaços matrimonials. Tot això degut a enllaços matrimonials i guerres Catalunya cedeix les terres a França 1258 a canvi de què el rei francès renunciés al dret d´hereu carolingi que tenia sobre Catalunya. La cultura. Del llatí vulgar o parlat, posat en contacte amb altres elements lingüístics, van néixer les llengües romàniques entre elles el català. Integració dels Països Catalans. Jaume I essent hereu de Pere I agafa el timó de Catalunya 1228. La conquesta de València, després de diferents intents fracassats per part de Catalunya i Aragó, finalment Jaume I comença a donar fruit a la seva conquesta: Morella i Ares 1232, Borriana 1233, Almassora 1234, El Puig 1237, Almerana 1238, Cullera 1240, la serra d´Espadà 1242, Alzira 1243, Dènia i Xàtiva 1244, i Bier 1245. Tot i això Jaume I va cometre l´error de dividir les terres en regnes als seus fills: Pere: Catalunya, València i Aragó. Jaume: Balears, Rosselló, Cerdanya i Montpeller, afeblint la seva obra I fou l´origen de lamentables lluites. L´expansió mediterrània i la lluita per Sicília. Pere II va incitar a la revolta per Sicília, esclatant aquesta el 1282 dient-se Vespres Sicilianes. Per tal d´afeblir Pere II, el Papa Martí IV va encoratjar el rei de França Felip III a muntar una creuada en contra de Catalunya i aquest fou enviada el 1285 però la gran resistència de Girona, la pesta, les victòries morals de Ramon Marquet i Berenguer Mallol i l´arribada de Roger de Llúria van fer retirar l´exèrcit francès i el rei Felip III va morir en arribar a Perpinyà. A la mort de Pere II el van succeir els seus fills Alfons II , el liberal i Jaume II . Entre ells dos governaren i desposseïren les illes Balears del seu oncle Jaume de Mallorca essent aquest traïdor posant-se al costat de les tropes franceses. A la mort d´Alfons II , el 1291, Jaume II ,el Just, va regnar totes les terres mentre el seu germà Frederic es disposava a regnar Sicília, però aquesta aconseguí la independència dels dominis catalans l´any 1302. La lluita per Sardenya: Una expedició comandada per l´infant Alfons va desembarcar a l´illa 1323 i aquesta va formar part de la corona Catalano-Aragonesa. El compromís de Casp i l´enfranització de la dinastia castellana: A la mort del rei Martí l´Humà 1410 i sense descendència s´entra en un procés d´estira i arronsa per saber qui dominaria el regne formant-se diferents parlaments dintre de la mateixa zona entre partidaris d´un i l´altre essent alguns d´aquests influïts per la reialesa castellana. En aquell temps les tropes castellanes dominaven Aragó i sota la instigació del Papa Luna van anomenar dos governadors perquè designessin nou nous compromissaris, tres per cada país: Aragó, Catalunya, i València i si no l´acceptaven significaria la ruptura de Catalunya i Aragó i l´enfrontament amb les tropes castellanes que en aquell moment havien envaït València. Amb aquesta pressió Catalunya accepta la proposta i els compromissaris foren escollits sense cap tipus d´imparcialitat. La sentència de Casp: En la sentència de Casp s´escollí com a màxim poder dels tres països l’infant de Castella Ferran d´Antequera al 28-6-1412. Catalunya s´aixeca amb armes sota Jaume el Dissortat però ràpidament va fracassar i fou empresonat a Castella el 1413 i morint a Xàtiva l´any 1433. La política imperialista d´Alfons el Magnànim: Pere III va conquerir Nàpols al 1443 però a la seva mort 1458 Alfons el Magnànim va separar Nàpols de la corona Catalano- Aragonesa donant-lo al seu fill Ferran. Un imperi mediterrani: Els reis catalans van arribar al màxim domini tenint: Catalunya, Aragó, València, Balears, Sardenya, Sicília, Malta, Castelloritzzo i Nàpols i els vi-regnats d´Albània, Eslavònia, i tributaris els regnes de Bugia, Trenissèn i Tunis. Però començava una decadència als països Catalans deguda a les epidèmies i als esforços humans i econòmics produïts per les guerres de Pere el Cerimoniós. La unió amb Castella: Les relacions de Catalunya i Castella durant llur completa independència. Durant l´Edat Mitjana va haver-hi relacions amistoses i guerres entre Castella i el regne Catalano-Aragonès. Entre nombroses guerres lluitant a un costat i a l´altre dels territoris, per aconseguir la pau es va esdevenir un matrimoni entre Joan de Castella i Elionor filla del Cerimoniós del qual va néixer Ferran d´Antequera que va instaurar la dinastia castellana a Catalunya. Els seus representants foren Ferran I (1412-1416) Alfons IV el Magnànim (1416-1458) Joan II sense fe (1458-1462) I (1472-1479) I Ferran II el Catòlic(1479-1516). Les guerres i estira i arronsa entre Castella i Catalunya-Aragó essent rei de Castella: Enric IV de Castella (1463-1464) Pere de Portugal (1464-1466), Reiner d’Anjou (1466-1472), però aquest tip de guerres oferí la pau a Catalunya jurant novament les constitucions catalanes, i amb això el Rosselló queda en poder dels francesos. El matrimoni de Ferran i Isabel: La política de Joan II va provocar que l’Infant Ferran es casés amb Isabel de Castella (1469). A la mort d’Enric IV de Castella (1471) i Joan II de Catalunya i Aragó (1479), les dues corones s’aplegaren sota els dos reis anomenats Reis Catòlicss, però a la mort d’Isabel (1504) les dues corones van tornar a separar-se. Els reis Catòlics volien que l’imperi castellà agafés força davant el catalano-aragonès i aal no aconseguir-ho van començar a posar institucions castellanes a Catalunya: el Tribunal, principalment, del Sant Ofici (1487) i amb elles tropes castellanes. La política exterior de Catalunya. Ferran II de Catalunya va rescatar el Rosselló dels francesos (1493) i Nàpols (1564). També es conquerí Orà, Bugia, Alger, Trípoli. La successió de Ferran II. A la mort d’Isabel (1504) és l’hereu el seu nét Carles, aplegant les corones d’Aragó i Castella i sota aquest regnat Navarra és ocupada i incorporada a la corona Aragonesa (1512) però després fou annexionada a la corona castellana (1515). Les Corts Catalanes van començar a funcionar en temps de Jaume I i van prendre forma concreta en el regnat de Pere el Gran (1283). Catalunya sota els reis de la casa d’Àustria. L’herència dels Reis Catòlics va passar al seu nét Carles de la casa d’Àustria i aquesta dinastia regeix els destins d’Espanya i Catalunya durant els segles XVI i XVII. Casa d’Àustria a Espanya: Carles I, Felip II, Felip III, i Felip IV (1516-1665) i Carles II. Casa d’Àustria a Catalunya-Aragó: Felip I, Felip II, Felip III, Carles I, i Carles II fins al 1700. Durant aquests regnats, Catalunya sempre va defensar l’isolament de Catalunya mentre des de Castella es vol limitar les llibertats de Catalunya i que contribueixi a les càrregues de l’estat. El regnat de Felip IV. Olivares. Felip IV sotaa la influència del Duc d’Olivares,, que volia reduir tots els regnes d’Espanya a un sol regne de Castella, provocaran revoltes internes i llavors introduir.li l’exèrcit castellà anulant la llibertat i sometent-lo a Castella. La guerra amb França. L’imperi austríac i França entraren en guerra i Espanya lluità al costat d’Àustria. França conquerí Salses i Catalunya formà un exèrcit i va reconquerir Salses (1640). Al retirar-se l’exèrcit francès tornà a col.locar-se l’exèrcit espanyol i Catalunya demanà la retirada de l’exèrcit i l’alliberació de Catalunya, però Olivares no va retirar l’exèrcit sinó que aquest abusava de la societat catalana. Amb aquests fets esclata una revolta a Catalunya forçant la presó i donant la llibertat a Francesc de Tamarit. A Barcelona el dia de Corpus, 7 de junye del 1640, els segadors asaltaren les Drassanes morint el virrei de Catalunya anomenant-se Corpus de Sang. La guerra dels segadors. Sabent que a l’Aragó es preparava un exèrcit en contra de Catalunya, Pau Claris, "President de la Generalitat", entra en relació amb França per aconseguir el seu ajut i anomena Comte de Barcelona el Rei de França Lluís XIII i a la seva mort Lluïs XIV, el seu fill. Després de la victòria catalana i allunyat el poder del Comte d’Olivares (1643), Felip IV tornà a respectar la Constitució Catalana (1652). Resultats de la guerra. Amb el Tractat dels Pirineus (1659) Catalunya cedí el Rosselló i part de La Cerdanya a França. Espanya està plegada de guerres amb França que tenien Catalunya com a escenari. La guerra cau a favor de França (1697) i Lluís XIV es fa autosobirà de Catalunya. Llavors Catalunya s’interessa en la guerra de Successió a la corona d’Espanya (1700). Catalunya i la guerra de successió a la corona espanyola. Al morir l’últim successor de la casa d’Àustria, van designar successor el duc d’Anjou, nét de Lluís XIV, i passaren a regnar els Borbons, però l’Arxiduc Carles d’Àustria va acudir a les armes per recuperar la corona aliant-se Àustria, Anglaterra, Holanda, Savoia, Portugal, Catalunya, Balears, Aragó i València. Aquesta guerra féu que Felip, capdavanter dels exèrcits borbons espanyols i francesos, envairen per les armes i prengueren les llibertats a Alemanya., València i Villaviciosa avançant en contra de Catalunya. El tractat d’Utrecht. A Utrecht es va signar la pau i els aliats deixaren Catalunya a la venjança de Felip V i Anglaterra no va complir el pacte de Gènova. L’11 de setembre de 1714, Barcelona caigué en mans de les tropes espanyoles, el líder de les quals era, a Barcelona, Rafel de Casanova. L’any següent caigué Mallorca, Menorca i Sardenya (1717). La repressió fou bàsicament l’execució de líders catalans i la prohibició de la llengua catalana. Catalunya sota els reis de la casa de Borbó. Regnant a Espanya Carles IV (1788-1808) va esclatar a França la revolució que posà fi a la monarquia. Després França va declarar la guerra a Espanya i Catalunya lluità al costat d’Espanya (1793). Fou la Guerra Gran. Catalunya i Napoleó. Napoleó tenia drets sobre la corona espanyola, per això va declarar Oficial la llengua catalana. Napoleó va separar Catalunya i Espanya per anexionar Catalunya amb l’imperi francès. Catalunya no volgué ser francès i lluità contra Napoleó: batalla del Bruc (1808) traient al final les tropes d’Espanya i va pactar amb Ferran VII (1813). Les Corts de Cadis. Foren el 1812 essent totalment centralistes i no acceptant qualsevol idea D’alliberament. Quan Ferran VII tornà a Espanya va abolir la constitució i esclatà una guerra civil entre lliberals i moderats del 1821 a 11827. A la mort de Ferran VII el succeeix la seva filla Isabel II que fou reina, però una altra revolució liderada pel general Prim expulsà la reina Isabel i portà al tron Amadeu de Savoia(1870). La república i la restauració. És proclamada la república l’11-2-1873 essent els seus dos primersPresidents Figueres i Pi i Maragall, però la república durà poc. 29-12-1874 es restaurà la dinastia borbònica d’Alfons XII i després Alfons XIII (1885). La renaixença catalana. Durant els començaments de segle neixen i moren de forma alternativa partits, sindicatss, associacions catalanes, ... agafant molta força "La Lliga" guiada entre altres per Prat de la Riba, Josep Puig o Francesc Cambó, essent aquest últim la tendència monàrquica, el qual eel 4-6-1922 neix "Acció Catalana" de caire més nacionalista guanyant les eleccions del juny de 1923. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) va impedir l’acció política normal. La mancomunitat catalana fou dissolta l’any 1925.La fi de la dictadura va impulsar la renaixença dels organismes catalans. Naixent Acció Republicana (1930), essent el líder Rovira i Virgili. El 17-2-1931, la dictadura de Berenguer que fou la substituta de Primo de Ribera va ser substituït per un govern presidit per l’almirall Aznar, essent convocades eleccions els 12 d’abril. El mes de març i després de diferents moviments entre partits, naixia E.R.C. sota la presidència de Francesc Macià, obtenint el 12 d’abril una victòria esclatant, proclamant-se la república catalana. Catalunya tonnava a ser sobirana. Els partits republicans guanyaren a tot l’estat i el mateix dia es proclamava la república a Espanya, i a Catalunya naixia pel real decret de les armes la Generalitat de Catalunya, substituint la sobirania, una Generalitat dependenta de Madrid, redactant-se un projecte d’estatuts d’autonomia que foren presentats a les Corts el 2-8-1931. L’estatut d’autonomia. El 9-9-1932 va ésser aconseguida la total aprovació dels estatuts essent promulgats el dia 15-9-1932. El 20-11-1932 van ésser celebrades les eleccions al parlament català, donant la victòria a E.R.C. i confirmant a Francesc Macià com a president de la Generalitat i Lluís Companys com a president del Parlament. Quan Macià morí, Companys fou el president de la Generalitat (Nadal-33). Mentrestant, hi hagué eleccions a Espanya (1934) guanyant les forces de dreta, i immediatament hi hagué una vaga i després una revolta a les mines d’Astúries que fou impulsada per un grup revolucionari convertint-se aquests en una lluita armada que va ser esclafada per l’exèrcit africà manat pel general Franco. A Barcelona hi hagué una vaga i revolta que hagué de ser controlada per l’exèrcit espanyol. Una vaga propulsada des de la Generalitat i llavors Companys fou empresonat i els estatuts suspesos des de l’octubre del 34 fins el febrer del 36. Les eleccions del febrer del 36 portaren el triomf de les esquerres a tot l’estat. Aquest fet va fer que Companys obtingués la llibertat i, tot i que a Catalunya hi havia certa calma, a Espanya ja hi havia brots de violència política. La rebelió feixista del juliol del 36 a Catalunya. El 18-7-36 a la península es produí un cop d’estat encapçalat pel generalMola. A Barcelona, els dretans i carlistes s’uniren a la plaça Catalunya on també s’hi dirigí Companys i també es dirigí a la comissaria de policia per aigualir el cop d’estat. A Companys s’uní la guàrdia civil i els grups sindicalistes. El moviment fou sufocat igual que a les altres ciutats catalanes. Però no triomfà la república a tot l´estat i el resultat fou una guerra civil. La guerra desenvolupà la victòria del govern feixista i el 24-1-39 Companys, el govern català i el govern republicà espanyol abandonà Barcelona i emprengué camí cap a l´exili. El franquisme. La postguerra arribà fins el 1953. Durant el franquisme hi hagué una gran immigració de diferents punts d´Espanya, quasi va ser del 50% de la població. La política del règim franquista sempre fou de diferent tracte a les diferents zones de l´estat emportant-se Catalunya i el País Basc la pitjor part prohibint-se la llengua a nivells oficials i posant problemes als industrials, perque invertissin en punts diferents de l´estat que no fossin Catalunya i el País Basc. El primer lloc que es va parlar en públic fou a la festa de la Mare de Déu de Montserrat el 27-4-1947. Hi hagué diferents intents de resistència al franquisme, com els maquis, la resistència, manifestacions davant l´estàtua a Rafel de Casanovas, etc. La denúncia de l´abat Escarré de Montserrat que denuncià el tracte als catalans i que li provocà l´exili ( 1963 ), el naixement de sindicats amb un rerafons antifranquista, la tancada d´intelectuals a Montserrat. En el camp de la música és d´importància destacar el resorgiment dels Setze jutges, agrupació composta per diferents cantants catalans. El postfranquisme. Franco va morir el 20-11-75 entrant la monarquia a mans del rei Juan Carlos I. Després de diferents caps d´estat s´arribà a unes eleccions generals a Espanya el 15-6-77 donant com entrada la democràcia i donant com a guanyador a Unión de Centro Democrático essent president del govern espanyol Adolfo Suárez. El govern espanyol donà la restauració provisional de la Generalitat amb el seu president a l´exili Josep Tarradellas. L´ll-9-77 una manifestació a Barcelona d´1 milió i mig de persones reclamen els estatuts per a Catalunya. La constitució espanyola aprovada l´any 1978 permet a les autonomies de les nacionalitats i als representants dels partits parlamentaris catalans redactar a Sau un projecte d´Estatut que després d´unes modificacions per part del govern Espanyol s´aprovà l´octubre del 1979. Amb l´entrada de la democràcia espanyola, resorgeixen els diferents fets nacionals com: un parlament català, el català a les escoles, diferents entitats de la cultura catalana, etc... Així: 1980 març: Victòria de Convergència i Unió (partits nacionalistes catalans) a les eleccions al parlament de Catalunya. El mateix octubre, Ernest Benach, president del Parlament català entregava a Marín, president del Parlament de l´Estat Espanyol, l´Estatut per tal de ser aprovat a les Corts Espanyoles. L´any 2006 les corts espanyoles aproven un estatut de Catalunya seriosament retallat incomplint la promesa del president del govern espanyol que va dir que aprovaria l´estatut que aprovés el parlament de Catalunya. El mateix any el poble català aprova a les urnes l´estatut retallat pel govern espanyol, l´únic partit que no va acceptar el nou document fou E.R.C. i per això fou expulsat del govern. Aquell mateix any hi hagueren eleccions anticipades amb la clara victòria de CiU. Tot i això es torna a proclamar el tripartit del qual va sortir el nou President de la Generalitat: el senyor Josep Montilla del PSC. Després que l´estatut hagués passat tots els passos democràtics, el Partit Popular no en tingué prou i portà el que quedava de l’estatut al Tribunal Constitucional el qual s’encarregà d’ anul·lar qualsevol indici nacional que pogués quedar tant de nació com de llengua. Després d´aquest acte la població es mobilitzà i, a través d´Òmnium Cultural, es convocà una manifestació el juliol a favor de la nació i en contra de la decisió del Constitucional. En la manifestació hi anaren entre un milió cent mil persones i un milió i mig passant la pressió als partits polítics tot esperant les eleccions de la tardor.
Prehistòria als Països Catalans.
. Paleolític: 200.000 anys a.C. fins 4.000 anys a.C.
. Neolític: 4.000 anys a. C. fins 1.800 anys a. C.
. Eneolític: 1.800 anys a. C. fins 1.000 anys a. C.
. Edat de Bronze: Fins 1.000 anys a.C. ( Eneolític)
. Edat de Ferro: Entra a l´any 1.000 a.C. gent de raça centroeuropea com indoeuropeus o celtes, fins 500 anys a.C.
La invasió Cartaginesa: De la guerra, degut al comerç entre Cartago i Roma, en surt vencedora Roma i els cartaginesos envaeixen la Península Ibèrica 219 anys a.C. però només dura 2 anys.
Abans de la dominació romana a Catalunya i en diferents èpoques també convivien els fenicis i els grecs.
Des del 218 a.C. hi ha una sèrie d´invasions i contra invasions entre francs, vàndals, visigots, sueus i els mateixos romans fins a l´any 476 en què definitivament Roma cau en poder dels bàrbars i els visigots s´apoderen del nostre país.
Des de l´any 476 fins a l´any 720 que els sarraïns traspasaren els Pirineus i quedant tota la península sota el domini dels musulmans. La península fou conquerida del nord d´Àfrica fins els Pirineus.
Entraren a l´any 711 però Espanya s´independitza de l´Àfrica a l´any 758 , a Espanya sempre hi hagué diferents regnes sarraïns.
La reconquesta de la península va començar l´any 732 acompanyada d´in- nombrables fracassos, però a poc a poc anaren conquerint la Península i aquesta es formava amb diferents comtats tots amb el lideratge de comtes francs.
Jaume I conquereix: Mallorca 31-12-1229, Eivissa 1235, Menorca 1231.
La reintegració de Sicília: Pere III el cerimoniós va disposar el casament de la reina Maria de Sicília amb el seu nét Martí el Jove, passant així a aplegar tots els territoris de la corona Catalano-Aragonesa. Però Martí el Jove va morir aviat passant al seu pare Martí l´Humà i fou aquest rei qui va aplegar-los al 1410.
Fou diversa la sort que tingueren, mentre uns anaren a Mèxic, altres es quedaren a Europa i altres eren deportats a Espanya per l´exèrcit nazi. Companys fou afusellat al castell de Monjuïc el 15-10-1940, ocupant Josep Irla la presidència de la Generalitat a l´exili, dimitint el 1954 i aleshores fou escollit Josep Tarradellas. A Espanya després de la guerra civil fou proclamat cap d´estat Francisco Franco.
La democràcia
1980 maig: Formació del govern de la Generalitat presidit per Jordi Pujol.
1980 octubre: El govern espanyol traspassa les competències d´ensenyament a la Generalitat. Neix en la clandestinitat l´organització terrorista armada Terra Lliure.
1981 febrer: Traspàs de competències de política cultural a la Generalitat.
1981 març: Constitució de la crida a la solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes.
1982 maig: Catalunya estant dintre de l´Estat Espanyol entra, conjuntament amb Espanya, a formar part de l´OTAN.
1983 abril: El parlament de Catalunya aprova la llei de normalització lingüística.
1984 abril: Nova victòria electoral de CIU al parlament de Catalunya i ara per majoria absoluta.
1988 maig: La Generalitat crea tres noves comarques: El Pla de l´Estany, El Pla d´Urgell i l´Alta Ribagorça. CIU venç per tercera vegada en les eleccions catalanes i Jordí Pujol renova mandat.
1988 juny: Mor Josep Tarradellas, expresident de la Generalitat de Catalunya, a la clandestinitat i president actiu després del franquisme.
1990 desembre: El Parlament europeu aprova l´informe sobre la llengua catalana, considerat com a primer pas per al seu reconeixement oficial.
1991 juliol: Terra Lliure renuncia a la lluita armada i s´integra dins d´Esquerra Republicana de Catalunya.
1992 març: Quarta victòria de CIU a les eleccions catalanes.
1992 juny: La Crida llança el lema " Freedom for Catalonia" en l´acta de rebuda de la flama olímpica.
1992 juliol: Inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona.
1992 setembre: Inauguració dels Jocs Paraolímpics de Barcelona.
1994 setembre: El govern central acorda amb CIU la cessió del 15% de l´I.R.P.F. a la Generalitat.
1994 octubre: Establertes les condicions per al desplegament dels Mossos d´Esquadra dins el nou model policial de Catalunya.
1995 març: Aprovació del Pla General de Normalització Lingüística.
1995 novembre: Cinquena victòria de CIU a les eleccions generals de Catalunya però no renova per majoria absoluta.
Durant aquests mandats de CIU , Catalunya sempre ha tingut participació i influència en les decissions a les corts espanyoles.
2003 novembre: Després de 23 anys de govern de CIU a la Generalitat i per primera vegada desde la democràcia, hi ha un nou govern format pel famós tripartit PSC, IC-V, i ERC, tenín un paper clau ERC que per primera vegada aconsegueix 23 diputats i pacta amb les esquerres, tot sent president de la Generalitat el senyor Pascual Maragall.
2005 octubre: El govern de la Generalitat i com a màxim impulsor el president Pascual Maragall, aprovà un nou estatut després de dos anys de treball i d´intenses negociacions amb els partits de l´oposició ja que per ser aprovat l´estatut es necessita el 75% del Parlament. L´Estatut fou aprovat amb 120 vots a favor de P.S.C., E.R.C., I.C. i CiU i 15 en contra del P.P.
El principal acord del Parlament fou que en el primer punt de l´Estatut , Catalunya era reconeguda com a NACIÓ.
Quan arribaren aquestes eleccions, el novembre del 2010, no hi hagueren sorpreses: el poble va castigar els partits del tripartit i Convergència i Unió va obtenir una victòria que ratllava la majoria absoluta i que els permetia governar en minoria.
D’aquests fets destacaren diferents aconteixements històrics: el primer fou que es proclamà com a 129è. President de
Mentrestant Catalunya seguia lluitant per aconseguir més autonomia com a país i a Espanya es produïa l’amoïnament de veure com Catalunya s’allunyava i creixia alhora un fort sentiment independentista.
El sentiment independentista es disparà a l´alça davant del continu despreci al fet nacional català fins el punt de motivar com mai la població. Degut a aquesta motivació es creà a Catalunya l´Assemblea Nacional, entitat independestista que arrelà fortament en la societat catalana fins aconseguir escriure una de les pàgines mes importants en la història del país: l´11 de setembre de l´any 2012 es manifestà a Barcelona entre un milió i mig i dos milions de persones reclamant la independència de Catalunya sota el lema”Catalunya nou estat d´Europa”.
Després de la manifestació de Barcelona el President de
Els dies següents Artur Mas es reuní amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per reclamar-li el Pacte Fiscal que era el gran projecte de Convergència i Unió per aquesta legistatura. Tal com era de suposar el president del govern espanyol negà amb rotunditat i una vegada més qualsevol projecte català.
Ja sense cap més sortida Artur Mas convocà eleccions anticipades tenint com a repte principal aconseguir un referèndum per a l’autodeterminació de Catalunya.
En les eleccions anticipades del 25 de novembre del 2012 les forces partidàries pel dret a decidir sumen una gran majoria absoluta de 87 diputats dels 135 que consta el Parlament.
Des d’Espanya van arribar contínues amenaces a Catalunya sobre el fet de no respectar
El 21 de gener del 2013 CIU, ERC i ICV-EUIA pacten una resolució de declaració sobiranista conjunta sense el PSC.
El 23 de gener del 2013 el Parlament aprova la declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya per 85 vots a favor, 41 en contra i 2 abstencions.
Dins del procés sobiranista, s´aprova em data 26 de juny del 2013 la constitució del Pacte Nacional pel Dret a Decidir on s´exhibeix unitat nacional tant de la classe política com de la civil. Mentrestant a Girona el príncep Felip d’Espanya, sense credibilitat, feia una crida per la unió i la integració.
Amb una nova força de la clase social, l’Assemblea Nacional de Catalunya realitzà el dia 29 de juny del 2013 el Concert per la Llibertat al Camp Nou. Es van posar a la venda 80.000 entrades que es van exhaurir en 24 hores.
El 27 de juliol del 2013, tot seguint el procés independentista de Catalunya, el President de la Generalitat va enviar una carta realitzada pel Consell Assessor per la Transició Nacional al President del Govern Espanyol on s’anunciava que seguía endavant el procés legal pel Referèndum pel dret a decidir.
es realitzà l’anomenada Via Catalana tot encadenant el País de nord a sud. Es calcula que es manifestaren en la Via 2 milions de persones.
El 12 de desembre del 2013 CiU, ERC, ICV-EUIA i la CUP acorden el contingut de la pregunta i la data de celebració de la consulta sobre el dret a decidir:
1. Vol que Catalunya sigui un estat?
2. Vol que aquest estat sigui independent?
La data escollida fou el 9 de noviembre del 2014.
A partir d’aquí començaren totes les mesures legals per poder-la realizar.
Dins les mesures legals, el 16 de gener del 2014, el Parlament de Catalunya aprova la petició de demanar al govern espanyol el traspàs de competències en qüestió de referéndums per tal de poder fer la consulta. El resultat del Parlament de Catalunya fou 87 vots a favor, 43 vots en contra i 3 abstencions.
Automàticament, la Presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va enviar al President del Congrés de Diputats Espanyol, senyor Jesús Posada, la proposició de llei que el Parlament Català havia aprovat.
A partir d’aquí començà tot un via crucis per obtener la fórmula per poder realizar la consulta del noviembre i rebent des d’Espanya sempre un “no” com a resposta.
El dia 2 de juny del 2014 el Rei d’Espanya, Joan Carles I, abdica a favor del seu fill Felip. Seguidament el President de la Generalitat fa un comunicat de premsa dient que el procés sobiranista continua exactament igual i amb paraules del President “no es bellugarà ni una coma”.
El 19 de setembre del 2014, la Generalitat de Catalunya aprovà la Llei de Consultes Catalanes amb els vots a favor de CiU, ERC, PSC, Iniciativa-EUiA i CUP i amb els vots en contra del PP i Ciutadans. El resultat fou 106 vots a favor i 28 en contra (faltà 1 vot d’un assistent).
El 27 de setembre del 2014, el President va signar la convocatoria de la consulta del 9N on la papereta del vot estava composta de dues preguntes:
a) Vol que Catalunya sigui un estat?
b) En cas afirmatiu, vol que sigui un estat independent?
El 29 de setembre del 2014, el Tribunal Constitucional Espanyol suspèn el Decret de Consulta i la Llei de Consultes Catalana.
El 3 d’octubre del 2014, es produeix una reunió dels diferents partits polítics a favor de la consulta i, després de 7 hores, es decideix reformar el procés sobiranista sobre la consulta del 9 de novembre tot i la prohibició del Tribunal Constitucional.
El 9 d’octubre del 2014, es produeix la votació pel dret a decidir amb la participació de 2.344.828 votants on el 80,91 % van votar Si-Si; un 10,02 % van votar Si-No; un 4,49 % van votar No; un 0,97 % van votar Si i en blanc; un 0,56 % van votar en blanc i un 3,05 % van votar altres aportacions.
El febrer del 2015, inhabiliten durant tres anys el jutge Santiago Vidal “pare” de la Constitució Catalana.
El 30 de març del 2015 CDC, ERC, Rcat, ANC, Òmnium i l’AMI acorden el full de ruta per la independència tot esperant que s’hi sumin més entitats i partits. Si a les properes eleccions (27S-2015) hi ha majoria absoluta sobiranista es proclamarà la independència de Catalunya amb una declaració unilateral d’independència en un màxim de 18 mesos.
El 20 de juliol de 2015 es presenta la llista unitària independentista: JUNTS PEL SÍ amb personalitats com Artur Mas, Oriol Junqueras, Muriel Casals, Carme Forcadell, Raul Romeva, … Si s'obté majoria absoluta es pretén, conjuntament amb l’altra llista independentista (CUP), proclamar la independència de Catalunya a través del Full de ruta per la Independència.
El 3 d’agost, el President de la Generalitat, Artur Mas, convoca eleccions al Parlament de Catalunya. Aquestes eleccions són convocades en clau plebiscitària, tot i que oficialment són convocades en clau normal davant la negativa de l’Estat Espanyol enfront d’unes plebiscitàries.
L’11 de setembre del 2015, a la Meridiana de Barcelona es convoca una manifestació a favor de la independència de Catalunya. Els convocants són l’Assemblea Nacional de Catalunya i l’Òmnium Cultural. S’hi reuneixen entre 1.500.000 i 2.000.000 de persones.
El 27 de setembre del 2015 hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Els resultats són de majoria absoluta independentista de la unió de Junts pel sí i la CUP.
Junts pel Sí obté 62 parlamentaris, Ciutadans 25, PSC 16, PP 11, Catalunya sí que es pot 11 i la CUP 10.
El 26 d’octubre del 2015 es constitueix la Mesa del Parlament de Catalunya, sent-ne la Presidenta la senyora Carme Forcadell. Cal destacar que la Mesa té majoria absoluta independentista.
El 27 d’octubre del 2015, Junts pel Sí i la CUP entre al registre del Parlament de Catalunya una proposta de Declaració que ha de servir per marcar l’inici de la legislatura de transició cap a la proclamació de la República Catalana.
El 9 de novembre del 2015, el Parlament de Catalunya aprova la Declaració de l’inici de transició cap a la proclamació de la República Catalana amb els vots a favor de Junts pel Sí i la CUP. La proclamació destaca la desconnexió amb Espanya i l’inici de la República Catalana.
L’11 de novembre del 2015, el Tribunal Constitucional de España suspèn la resolución per la creació de la República Catalana. La portaveu del Govern Català, Neus Munté, contesta que només obeiran la democracia de la Nació Catalana.
Carles Puigdemont, en ser escollit President, es compromet a culminar el procés de ruptura amb l’estat espanyol i aconseguir la independència de Catalunya.
El que va passar des del 10 de gener del 2016 fins el 9 de juny del 2017 és de tal magnitud i tan ampli (amenaces, acusacions, judicis,…) que és imposible explicar-lo de forma resumida i que és la intenció d’aquestes pàgines. Per conèixer-ho bé, caldrà consultar altres fonts.
El 9 de juny del 2017 el President de la Generalitat comunica que el referéndum per la independència serà l’1 d’octubre del 2017 i la pregunta serà: “Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?”.
El 4 de juliol del 2017 el Govern presenta la Llei del Referèndum de l’1 d’octubre.
El 6 de setembre del 2017 el Parlament de Catalunya aprova amb majoria absoluta la Llei del Referèndum que donarà pas a la firma del Decret que convoca la consulta vinculant per la independència.
El 7 de setembre del 2017, el Parlament de Catalunya aprova amb majoria absoluta la Llei de Transitorietat Jurídica i el Congrés d’Espanya utilitza tota la maquinària jurídica per anul·lar les dues lleis.
El 20 de setembre del 2017 el govern espanyol suspèn de facte el Govern català i es fa càrrec de les seves institucions. Mentrestant, mils de catalans surten al carrer iniciant la Revolució dels somriures. Tot seguit, el President de la Generalitat convoca tothom a votar l’1 d’octubre.
L’1 d’octubre del 2017 a Catalunya hi ha un referéndum sota un setge, violència i agressivitat de la policía española enfront la resistència pacífica de la ciutadania i que acaba amb més de 1000 ferits.
El resultat fou 2.286.217 vots (43’03%) : 2.044.038 SI (90’18 %), 177.547 NO (7’83%), 44.913 BLANCS (1’98%) i 19.719 NULS.
El 3 d’octube del 2017 a Catalunya hi ha vaga general per denunciar la violencia policial del dia 1 d’octubre.
El 10 d’octubre del 2017 el President Carles Puigdemont declara la Independència en forma de República Catalana i signen el document els 72 diputats independentistas. Tot seguit, el President suspèn la República oferint diàleg a Madrid i buscant aliats a Europa.
Com a resposta, Espanya posa a la presó per sedició al President de l’ANC i al President de l’Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart.
El 28 d’octubre del 2017 el President de la Generalitat de Catalunya fa un comunicat on diu que no es considera destituït i segueix sent el President de Catalunya.
El 31 d’octubre del 2017 el Tribunal Constitucional suspèn la Declaració d’Independència de Catalunya. Mentrestant el President de la Generalitat i part del seu govern s’exilien a Bèlgica per internacionalitzar la situació i per tal de tenir un judici just i comprometent-se a seguir treballant per Catalunya.
El 2 de novembre del 2017 els jutges Pablo Llarena i Carmen Lamela posen a la presó el Govern de la Generalitat i donem ordre de recerca i captura internacional al President i a la resta del govern.
El govern d’Espanya, recolzat per l’article 155 que permet destituir la Generalitat de Catalunya, convoca eleccions el 21 de desembre del 2017 amb una participació històrica de quasi un 80 %. L’independentisme aconseguí un altre cop majoria absoluta amb 70 escons de 135 possibles.
El 17 de gener del 2018 el Parlament de Catalunya constitueix la Mesa del Parlament amb majoria absoluta independentista i sent President el senyor Roger Torrent.
El 23 de març del 2018 el jutge del Suprem, Pablo Llarena, empresona Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Dolors Bassa i Raül Romeva al mateix temps que la Marta Rovira s’exilia a Suïssa.
El 14 de maig del 2018 el Parlament de Catalunya proclama com a 131è. President de la Generalitat el senyor Joaquim Torra i Pla amb els vots a favor de Junts x Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya. El President es marca per aquesta legislatura dos grans objectius: fer la República Catalana amb l’aval del referéndum de l’1 d’octubre del 2017 i la investidura del President Carles Puigdemon i Casamajó, actualmente a l’exili. El discurs d’investidura del nou President acaba amb una “Visca Catalunya lliure!”.
El 2 de juny del 2018 el President de la Generalitat forma govern, s’aixeca l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola i s’inicia la recuperació de les competències de la Generalitat.
El 12 de febrero del 2019 comença el judici en contra dels presos catalans pel procés de creació de la República Catalana.
L’11 de setembre del 2019 a Barcelona es tornen a manifestar més d’un milió de persones per donar suport als presos polítics, exiliats polítics i per demanar la Independència de Catalunya.
El 14 d’octubre del 2019 el Suprem dicta sentencia en el judici contra els presos polítics catalans:
Oriol Junqueras: sedició i malversació de fons: 13 anys de presó i inhabilitació.
Joaquim Forn: sedició: 10 anys i 6 mesos de presó i inhabilitació.
Raül Romeva: sedició i malversació de fons: 12 anys de presó i inhabilitació.
Jordi Sánchez: sedició: 9 anys de presó i inhabilitació.
Jordi Cuixart: sedició: 9 anys de presó i inhabilitació.
Jordi Turull: sedició i malversació de fons: 12 anys de presó i inhabilitació.
Josep Rull: sedició: 10 anys i 6 mesos de presó i inhabilitació.
Carme Forcadell: sedició: 11 anys i 6 mesos de presó i inhabilitació.
Dolors Bassa: sedició i malversació de fons: 12 anys de presó i inhabilitació.
Meritxell Borràs: desobediència: 60.000 € i 1 any i 8 mesos d’inhabilitació.
Carles Mundó: desobediència: 60.000 € i 1 any i 8 mesos d’inhabilitació.
Santi Vila: desobediencia: 60.000 € i 1 any i 8 mesos d’inhabilitació.
El 14 d’octubre del 2019 el jutge Llarena reactiva l’euroordre de detenció per a Carles Puigdemont i milers de persones surten a tot Catalunya en protesta per la sentència del Suprem. El jutge Llarena també reactiva les euroordres de detenció i extradició pels consellers Comín, Ponsatí i Puig.
El novembre del 2019 el President Joaquim Torra és jutjat per desobediència.
El 19 de desembre del 2019 el Tribunal de Justícia Europea sentencia que el senyor Junqueras té immunitat i no ha d’estar a la presó. Al mateix temps el govern de la Generalitat exigeix la seva immediata posada en llibertat. Mentrestant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dicta 1 any i mig d’inhabilitació per al President Joaquim Torra per desobediència.
El 20 de desembre del 2019 Carles Puigdemont i el conseller Comín recullen les credencials per poder ser parlamentaris europeus després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
El 3 de gener del 2020 la Junta Electoral Central acorda desposseir el President Torra de l’acta de diputat i del títol de President de la Generalitat de Catalunya i impedeix al senyor Junqueras accedir al seu escó d’eurodiputat. El mateix President referma que només el pot destituir el Parlament de Catalunya.
El 4 de gener del 2020 el Parlament de Catalunya ratifica el President Torra i per majoria absoluta decideix que l’únic que pot destituir el president és el propi Parlament que és on recau la força del poble.
El gener del 2020 la Cambra de la Unió Europea treu la immunitat al senyor Junqueras.