::Inici >El SÓhara Occidental >El Mur de la Vergonya

El Mur de la Vergonya




         Els Murs del Marroc són unes construccions fortificades, minades i custodiades per un nombrós exèrcit de 160.000 soldats, centenars de tancs, milions de mines i milers de metres de filats i altres obstacles militars.
 
Aquestes parets van ser construides als anys 80 per l’exèrcit marroquí en els territoris sahrauís ocupats militarment des de l’any 1975. Tenen per objectiu evitar les incursions de l’exèrcit del Frente Polisario i materialitzar el fet consumat de l’ocupació per la força. Una ocupació que cap instància internacional ha reconegut i encara menys legitimat tal i com es pot comprovar en totes les resolucions de la ONU (Assamblea General, Consell de Seguretat) així com en el dictamen del Tribunal Internacional de Justicia de La Haya.
  
El mur es començà a construir el 1981 per mantenir fora de l’abast dels sahrauís els dos terços del Sàhara Occidental on s’hi troben les principals ciutats, les mines de fosfats de Bucraa així com la zona de costa, d’una gran riquesa pesquera. El territori de la banda oest del mur està sota control del Frente Polisario, són els anomenats ‘territoris alliberats’, una zona part del desert del Sàhara que gairebé no té cap importància econòmica.
 
 El territori controlat pel Marroc es troba a la vegada dividit per varis trams de mur. Són les parts no operatives del mur, que no estan vigilades actualment per soldats, però sí estan minades, sobretot les properes als nuclis de població (Smara, Bojador, Bucraa, Dajla-Villa Cisneros) fet que ha convertit les ciutats sahrauís ocupades en una gran presó, els vigilants de les quals són les mines antipersones.
 
 Econòmicament, el pressupost de defensa el 1980 era el 17,4% del pressupost global del Marroc, i entre els anys 1985-1991 el cost de manutenció de las forces armades reials (FAR) al mur arribà a l’astronòmica xifra de 3 mil·lions de dòlars diaris. Actualment s’estima que el manteniment del mur costa al Marroc 4 mil·lions de dòlars cada dia. Qualsevol que conegui la situació del Marroc, no dubtarà en dir que l’economia marroquí, molt dèbil estructuralment, és incapaç de suportar aquestes despeses.
 
 D’altra banda, aquest insolent mur comporta nefastes repercussions en tots els àmbits de la vida dels sahrauís, i no només per ells, ja que també repercuteix negativamente en el desenvolupament i la prosperitat de tota la regió del Magreb Àrab.  Parlar d’una integració econòmica en el Magreb Àrab mentre aquesta muralla continui seccionant el Sàhara Occidental es pura ficció política.
  
Cada 4 o 5 km hi ha ‘punts de recolzament’ amb cossos militars d’infanteria i de paracaigudistes de fins a 100 soldats. Cada cos disposa d’una unitat subordinada de 30-40 homes. Cada 15 km hi ha un radar per detectar bateries d’artillera properes, cap a l’interior el territori és minat, amb filats i amb més murs d’arena i pedres.

Els murs estan formats per:
-         Els murs de formigó coberts amb sorra: murs construïts ininterrumpudament al llarg del dispositiu ‘defensiu’ marroquí. Aquests arriben a ser en algunes zones fins a 7 murs, un darrera l’altre. Tenen una alçada de fins a 3 metres.
-         Els murs de pedra: van aparèixer per primera vegada el dia 2 de maig de 1987 després que els d’arena no poguessin impedir el pas dels sahrauís. La seva funció consisteix en reforçar els murs de sorra.
-         Els filats: aquests es troben al davant de tot el mur marroquí, principalment davant dels ‘punts de recolzament’, així com davant dels ‘punts d’observació’.
-         Les rases antitancs: es caven amb l’objectiu d’obstaculitzar l’avanç dels tancs i altres mitjans de transport de l’adversari. Aquestes excavacions estan en els ‘punts de recolzament’ i en els ‘punts d’observació’, Aixa com també disimulades entre els murs de pedra. Solen tenir una profunditat d’entre 1,5 i 2 metres.
-         Camps de mines: s’instal·laren davant del mur arribant a distàncies d’1,5 km en algunes parts. Tota la part davantera del mur està coberta per camps de mines antitancs i antipersonals, causant al llarg de tots aquests anys centenars de víctimes, a més del pànic i la por que provoquen.
-         Sistema de detecció per radar: estan instal·lats al llard del mur amb la finalitat d’informar de qualsevol acostament de persones o vehicles. L’exèrcit marroquí utilitza una gama molt sofisticada de radars que són capaços de detectar dia o nit la presència d’una persona a una distància de 30 km i la de vehicles a 60 km.