::Inici >El SÓhara Occidental

El SÓhara Occidental




      El 1884 comença la colonització espanyola sobre el Sàhara. El 1970, l’ONU insta Espanya perquè celebri un referèndum d’autodeterminació al Sàhara Occidental, d’acord amb el dret internacional.
El maig de 1975, una comissió de l’ONU arriba al territori sahrauí i comprova sobre el terreny que el Frente Polisario és l’única força política dominant al territori i que la immensa majoria del poble desitja la independència.
El 30 d’octubre del mateix any el rei Hassan II organitza la Marxa Verda; les tropes marroquines emparades en 350.000 civils marroquins creuen la frontera, envaeixen i ocupen el Sàhara. Mauritània, des del sud, llança també el seu exèrcit per tal de repartir-se el territori del Sàhara Occidental.
El govern espanyol, sense capacitat de reacció i més preocupat pels afers interns, signa l’Acord Tripartit, mitjançant el qual cedeix l’administració i el territoris del Sàhara Occidental al Marroc i a Mauritània.
El 27 de febrer de 1976 -un dia abans que acabés la presència colonial d’Espanya al Sàhara- el Frente Polisario proclama a Bir-Lehlu el naixement de la RASD (República Àrab Sahrauí Democràtica). El poble sahrauí, a qui se li havia promès un referèndum d’autodeterminació inicia una guerra contra les potències invasores. Bona part de la població civil s’ha d’exiliar al desert algerià per tal de fugir dels bombardeigs amb fòsofor i napalm i la repressió dels invasors.
El 1979 es signa la Pau amb Mauritània però continua la guerra amb el Marroc, que entre 1980 i 1987 construeix un mur de 2.700 km que divideix de nord a sud el Sàhara Occidental. La zona oest del mur és el Sàhara ocupat pel Marroc, mentre que la zona est són els anomenats “territoris alliberats” sota control del Frente Polisario.
El 1991 el Marroc i el Frente Polisario signen un alto el foc sota l’auspici de la ONU que estableix la Missió de la Nacions Unides per el Referèndum al Sàhara Occidental (MINURSO), que s’havia de celebrar el 1992 i que encara resta pendent de dur-se a terme.
       Actualment i des de l’any 1976, prop de 200.000 sahrauís viuen organitzats en campaments de refugiats allà on res no creix, la «hammada», un desert inhòspit situat a la regió algeriana de Tindouf.
Les condicions de vida són extremes: temperatures superiors als 50 graus a l’estiu i baixíssimes durant les nits d'hivern; amb manca d’aigua i llum elèctrica. A tot això s’ha de sumar la manca d’alimentació creixent, vestit i, en definitiva, dels productes més bàsics. Un dels sectors més afectats per aquestes difícils condicions de vida són els infants, que en moltes ocasions no tenen cobertes les necessitats més bàsiques per al seu bon creixement i desenvolupament personal.
A tot això cal afegir el retall important de l’ajuda alimentaria per part dels organismes internacionals (PAM, ACNUR) que agreuja la situació precària de la població dels campaments.
La situació política al Sàhara Occidental ocupat pel Marroc, amb la constant violació dels Drets Humans, l’explotació il·legal dels recursos econòmics sumat a la posició espanyola respecte del contenciós demana la implicació de la societat civil per tal d’exigir al nostre Govern i als Organismes Internacionals la via del REFERÈNDUM d’autodeterminació com a única solució al conflicte.