En espeleologia un avenc és una cavitat natural on predomina la component vertical, quan la cavitat està formada per pous o galeries s'anomena cova-avenc. En el cas dels avencs i coves de la Febró ens trobem amb unes esquerdes que es desenvolupen paral·lelament al cingle que las ha generat. El conjunt esta format per un total de tres esquerdes, la primera l'esquerda Gran, és la més ampla i curta i resta aïllada de les altres. La que es pot visitar és la tercera i més allunyada del cingle, amb una galeria principal de gairebé 300 metres de llargada, uns 30 de fondària, i de 6 a 8 d'amplada, aquesta esquerda és la més coneguda, se la coneix com l`Avenc de la Febró i comunica amb la segona per trams laberíntics formant un conjunt que supera els 1.800 metres, dins hi han varies coves, una la Cova Gran, estava plena d’estalactites que foren arrancades, enviades a diversos punts, especialment cap a Reus al mas d`en Macià Vilà, a fi d`adornar jardins i cascades. En Joan Ferraté esmenta que a principis de segle XIX serví de refugi al contrabandista i conspirador Josep Ferrer i Grau, àlies l`Agnès de Vilaplana, que s`hi amagava tot fugint de la força armada. Tanmateix sembla que cap el 1843, fins i tot l`avenc va servir de refugi al general Prim en el decurs de les guerres carlines. Hom suposa que al seu interior varen coordinar-se moltes sublevacions, essent sempre amagatall de perseguits polítics.
Avenc de la Febró
Mapa topogràfic dels Avencs i Coves de la Febró
.
Entrada a la Cova Gran vist des de l'interior