Cal retrocedir a l'any 2006, en què vaig construir quatre caixes triangulars. A l'article on vaig veure la idea per primer cop, en cap lloc indicaven mides ni plànols, i no vaig trobar més informació, per tant, fent servir la meva experiència amb les arnes Dadant, les vaig fer amb la mateixa capacitat que les mitges alces Dadant també per comoditat a l'hora d'utilitzar-les. Són més còmodes en el sentit que els accessoris com són els recollidors de pròpolis, excluïdors de reina, tapes, en tenir la mateixa mida es poden utilitzar a unes caixes o a les altres.
En l'arna triangular, al interior, hi poso uns filferros creuats, per tal de que la cera quedi mes ben enganxada i no caiguin les bresques en alguna inspecció (en una ocasió es van despenjar).
A la primavera, en el moment de la floració, les vaig posar al damunt de les meves arnes. Vaig haver d'esperar unes setmanes per poder comprovar els resultats, que van ser prou satisfactoris: De les quatre caixes triangulars que vaig posar com a alces una la van omplir de mel, la segona més o menys per la meitat i a les altres dues no n'hi havia.
No vaig tenir prou temps d'experimentar més fins a la primavera de 2007. Vaig provar de extreure la mel amb ajut del sol. Amb un marc de fusta hi vaig posar un vidre , vaig improvisar un peu i vaig encarar tot el conjunt al sol. Passades tres hores, la mel de la caixa triangular s'havia escorregut cap el dipòsit, que en el meu cas era una ampolla de vuit litres d'aigua. Sense haver de desoperclar ni centrifugar les bresques
El resultat va ser de 12 kg de mel i 0,5 kg de cera d'una arna sola. Primer surt la mel, però la primera vegada que ho vaig fer es va fondre una mica de cera que va quedar flotant sobre la mel.
El pas següent, animat per la experiència, va ser construir més caixes triangulars. La idea principal era prescindir de les fulles de cera estampada, ja que, com que no es coneix la procedència de la cera, no es pot garantir, que estigui lliure de residus químics de tractaments per malalties que altres apicultors poden fer a les seves arnes.
Després, per a fer nous eixams vaig agafar un tros de cera d'una altra arna comprovant que hi haguessin ous i cria, posant-lo dins l'arna triangular amb la idea de que les abelles construïssin cel·les de reina, desplaçant una arna ben poblada de abelles a un altre lloc i posant l'arna triangular en el lloc d'origen de l'altra per tal de captar les abelles obreres pillardes . Aquest sistema tan simple ens permet fer eixams de manera ràpida sense haver de buscar la reina. Jo l'utilitzo sovint amb les arnes Dadant. En aquest cas no va funcionar: de cinc eixams que vaig provar no en va progressar cap. Després d'unes setmanes vaig arreplegar un eixam silvestre que es va posar en una branca i tampoc va progressar. A un altre eixam, també silvestre, vaig posar-li una caixa al davant i amb fum vaig fer entrar les abelles a dins la caixa però malauradament tampoc s'hi van quedar. Semblava que no els agradaven aquestes arnes.
No va ser fins després de dues setmanes més que llavors sí que s'hi van quedar cinc o sis eixams que vaig posar estan progressant amb més o menys força. Quan creixin les giraré, posant-hi alces al damunt per extreure la mel amb el sol.