Associació Alletar i Criar
SMLM -2009
 |
Els objectius són:
- Estar atents a l'important paper que juga l'alletament matern en les emergències d'arreu del món, protegir aquesta manera d'alimentació tan natural abans i després de les catàstrofes
- Informar a les mares, a les comunitats, als professionals de la salut, governs, agències d'ajuda humanitària, mitjans de comunicació i a tothom que vulgui col.laborar a promoure i a donar suport a la lactància materna allà on sigui necessari
- Desenvolupar accions de col.laboració i crear xarxes d'informació entre aquells que tenen experiència en
el maneig de la lactància materna i les persones i organitzacions involucrades en la resposta a les emergències
Els nens i nenes són els més dèbils i més fràgils quan es produeix una catàstrofe. La mortalitat infantil en aquests casos, ve donada per diarrees, malaties respiratòries i desnutrició. La lactància materna pot salvar vides, principalment en nens lactants i nens petits i les mares necessiten molt de suport per continuar o reestablir l'alletament matern.
Hem d'estar preparats per actuar si ens trobem en una emergència, una situació inesperada es pot produir a qualsevol part del nostre planeta, en qualsevol moment, ja sigui per afectes de les guerres, pels desastres naturals, accidents de tràfics, malaltia del bebè o de la mare (com la nova grip A), prematuritat del nadó, situacions de desfavoriment social, pobresa.....en aquests casos la lactància materna, no només no s'ha d'interrompre, sinó que pot ajudar les famílies a superar aquestes situacions.
Donar suport a la lactància materna en períodes normals, fora d'emergència, enforteix la capacitat de les mares per desenvolupar-se millor durant una emergència.
Enguany vam tenir la presència de Mª Teresa Baiges, infermera de pediatria de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona amb experiència en cooperació internacional. Ens va oferir la conferència “LACTÀNCIA MATERNA EN URGÈNCIES I EMERGÈNCIES”. La Teresa va viure a Ruanda durant la guerra de 1994. Allà va poder comprobar de primera mà els desastres de la guerra. Va tenir l'oportunitat d'ajudar a moltes persones, entre elles mares embarassades, amb nadons i fills petits. Mares que tot i la desnutrició i el cansament, els hi recomanava que continuessin alletant mentre ella alimentava a la mare. Les llets artificals i els biberons que arriben a través de l'ajuda humanitària, no són del tot necessaris, ja que un biberó mal preparat, sense aigua potable, sense les instruccions en l'idioma de la zona, sense poder-los comprar enlloc un cop acabada l'ajuda,........és un nadó o nen/a mort/a.
Va poder practicar el Mètode Mare Cangur, amb resultats excel.lents, bebès molt petits que s'agafaven el pit entre la tendresa i la il.lusió d'una mare espantada per la guerra, trista per la pèrdua de familiars, desorientada.......allà estava la Teresa per donar-los-hi tot el suport que necessitaven per tirar endavant la seva vida i la del seu fill/a.
Seguidament, es va dur a terme la IV cursa de nadons, on hi va haver una trentena de participants, tots ells en van sortir premiats. Després es van sortejar uns detalls entre tots. Per acabar, vam gaudir d’un deliciós pica pica casolà, truites, coques de verdures, boletes de coco, pastissos, galetes,... preparat per les mares i pares del grup.
 |
Teresa Baiges | ||||
 |
foto de grup | ||||
|
Fotos de Teresa Baiges. Ruanda |
