Sant Bartomeu

Sant Bartomeu

L’ermita de Sant Bartomeu es troba en un racó d’extraordinària bellesa. La fundació de l’ermita és vinculada a la figura llegendària de fra Guerau. Històricament, però, fra Guerau és un personatge del qual existeixen dades confoses. Lladonosa el situa, cap a 1160, com un eremita de Montsant. Documentalment però, apareix més tard. Se li atribueix la fundació de dues ermites: una, dedicada a Santa Maria, que no va reeixir, i una altra, dedicada a Sant Bartomeu. Aquesta darrera, més tardana a fra Guerau, es va bastir entre el 1215 i el 1225 i es va construir, potser, sobre un eremitori anterior.
Com altres parts de Montsant, la Quadra de Fraguerau formava part del territori de Bonrepòs. Amb la desaparició d’aquest monestir cistercenc, a la segona meitat del segle XV, Sant Bartomeu i el seu entorn van passar a ser propietat de la cartoixa d’Escaladei. Una propietat no exempta, però, de conflictes. Hi ha notícia de diversos plets que al segle XVI mantingueren els cartoixans amb Ulldemolins sobre la propietat i la senyoria de la Quadra de Fraguerau. L’ermita, en aquell temps, era indret de devoció de la gent d’Ulldemolins, que hi anava en diverses diades, i també servia de lloc per allotjar la gent, fora vila, en cas d’epidèmia. L’ermita fou propietat de la cartoixa fins a la desamortització dels béns del monestir, el 1835, moment en què va passar a la parròquia d’Ulldemolins.
L’edifici, d’estil romànic, és format per una nau rectangular d’uns nou metres de llargària per cinc d’ample, amb un absis semicircular. Orientada d’est a oest, té la porta lateral que dóna al nord i tres petites espitlleres que deixen entrar una mica de llum en cada direcció. La coberta és de teules. Compta amb un campanar de paret amb una única campana, feta de les restes d’una bomba, record dels fets bèl·lics que succeïren en aquestes contrades durant la guerra civil.
La portalada de pedra té gravat l’escut d’Escaladei. Al damunt, amb la darrera restauració, s’hi va posar també el d’Ulldemolins.
Al costat mateix de l’ermita, dins d’una coveta, hi ha una font i, a una altra balma, hi ha restes de la construcció del que fou la casa de l’ermità.
Al segle XVII existia el costum d’anar cada any a Sant Bartomeu la diada de Sant Jordi. Avui la festa principal de l’ermita és per la diada del sant, el 24 d’agost. S’hi celebra missa i es canten els goigs a Sant Bartomeu. Després es dina al costat de l’ermita i s’acaba la festa amb un llarg llevant de taula, amb recitació de poesies i cançons a càrrec dels assistents.”