Cicle de Cinema Clàssic

Sed de Mal

Amb Sed de Mal potser s'acaba el període clàssic dins el gènere de cinema negre.
Podeu veure tot seguit un reportatge a Dias de Cine sobre la pel·lícula.
(Els dos últims minuts del reportatge descobreixen fets claus de la pel·lícula. Per si voleu veure-la verges...)

Cartells

Fitxa tècnica

Sed de Mal (Touch of Evil, 1958) marca, potser, el final de l’època daurada del cinema negre, iniciada amb El sueño eterno (1941). És complexa, amb molts nivells per gaudir-ne. Controvertida des de l’inici, i amb inici em refereixo des que es va començar a produir, amb contínues baralles entre producció i director, fins fa deu anys, quan es va masteritzar la versió definitiva. La història de la pel·lícula es força curiosa i impactant: Welles era per aquella època un director importantíssim, després d’haver triomfat, per crítica i públic, amb Ciutadà Kane, però era també considerat un director difícil i maniàtic, fins el punt que la Universal, després de diversos enfrontaments en la pre-producció, ja l’haguessin engegat si no arriba a ser perquè Charlton Heston el va “imposar”. En acabar, en plena fase de muntatge Welles va ser acomiadat, i va ser la pròpia companyia qui va fer el muntatge. La pel·lícula va ser un fracàs comercial, i de crítica als Estats Units, no així a Europa, on va rebre diversos premis. Va ser l’última pel·lícula de Orson Welles a Hollywood, que es va desplaçar a fer cinema a Europa, començant un cert declivi personal (que no creatiu). Welles va fer una carta on demanava la reconsideració del muntatge (fa poc hem pogut veure al teatre a Josep Ma. Pou reconstruint aquesta part de la vida de Welles). Ara es té una visió més exacta de l’obra, però no diametralment diferent al muntatge de la Universal (potser es van perdre alguns dels interessants personatges secundaris, de la que està plena la pel·lícula).

En una breu sinopsi sense dir res de la trama (sóc dels qui no els hi agrada explicar la peli), tracta de la investigació d’assassinat en la frontera entre Mèxic i Estats Units. El concepte de frontera està marcat en la trama, en els personatges, en la realitat/paròdia del que explica. Tot navega en l’interrogant del que és i no és. Estrany i tràgic, i a la vegada “costumisme de frontera” i ironia imprevisible. I sobretot moltes cigarretes.

On sí el film és una delícia és a la direcció, en el posicionament de la càmera, en la fotografia. Des del primer plànol seqüència, un dels més famosos i influents de la història dels cinema, seguit per un allau de contrapicats i travellings interminables i sorprenents angulars, una lliçó que hom qui estigui temptat a agafar una càmera no s’ha de perdre. Estaria hores parlant d’aquell plànol seqüència, em fascina (com els d’altres directors!). Per mi, tot un símbol de la valentia d’un director. Valentia que ens demostra que el com és tan important com el què si en ambdues parts s’hi posa sensibilitat i saviesa. Valentia en moltes altres parts d’una pel·lícula arriscada, plena d’art, de la que surts amb tantes respostes com amb les preguntes que et faran seguir buscant en el cinema com un dels pocs llocs on retrobar-se amb la vida.
Als 50 anys de la seva estrena, i amb l'edició definitiva de l'autor, més magistral que mai. Que n'aprengim!

"Sed de mal"

---

Touch of evil
EE.UU., 1958/2000, 111'
Direcció
Orson Welles
Guión:
Harron y Guinevere Turner (basado en la novela de Bret Easton Ellis)
Música:
Henry Mancini
Protagonistes:
Orson Welles, Charlton Heston, Marlene Dietrich, Janet Leight, Joseph Cotten, Akim Tamiroff, Zsa Zsa Gabor, Keenan Wynn

Trailer

© Tinet Webfàcil és un producte desenvolupat per Tinet