::Portada >Cicle cinema negre >El Halcón Maltés

El Halcón Maltés

EL HALCÓN MALTÉS, del material con que se forjan los sueños.


Cartells

halconmaltesposter1.jpghalconmaltesposter2.jpgcartel halcon maltes frances



Fitxa tècnica

humphrey gabardina.jpgThe maltese falcon (1941), El Falcó Maltés és una de les fites del cinema negre. Marca el prototipus de detectiu que es belluga misteriosament entre les altes esferes i l'hampa, amb gavardina, barret i la inefable cigarreta ambientat les frases cíniques, d'aquelles que potser el temps juga contra seu perque poden considerar-se masclistes o fora de to –“només espero que no et pengin, amb un coll tan bonic...” li diu Spade a Brigid–, però que (al menys a mi i a una quants com jo) ens fan exclamar "síiiii, aquest és el Halcon maltes.jpgmeu Humphrey!!!"
Es considera el film que inicia el gènere del cinema negre. Personatges ambivalents i complexos, i els diàlegs -quins diàlegs!- àrids, irònics, eficaços en cada detall.

Només començar la pel·lícula s'explica la història del que era el falcó maltés així que no us atabalaré mes. Si ho voleu conèixer clickeu sobre la foto.

El Falcó Maltès és l'òpera prima de l'immens John Huston (1906-1987), autor d’una impressionant filmografia com a director, amb una vasta carrera de més de 40 anys, amb una vocació i un compromís intel·lectuals John Hustoninqüestionables i influents. Director de títols emblemàtics en la història del cinema com The treasure of Sierra Madre (1948), Key Largo (1948), The african queen (1951), The misfits (1961), The night of the iguana (1964), Prizzi’s Honor (1985, entre moltes d'altres). El rodatge de The maltese falcon va significar un punt de partida per a Huston i per a l’actor principal, Humphrey Bogart. Per al realitzador, començar en el món de la direcció amb una obra mestra incontestable –nominada a l’Oscar a la millor pel·lícula de 1942- i poder rodar a partir de llavors amb un prestigi demostrat i reconegut.

 

Bogart, si bé ja era un actor conegut i especialitzat en cinema de gàngsters, estava estigmatitzat com a etern secundari i amb rols poc agraïts. Era percebut pel públic com el dolent que inevitablement moria. The maltese falcon li va proporcionar un estrellat treballat i merescut, li va obrir les portes a papers protagonistes en pel·lícules molt importants, amb Bogart_Humphrey_con el halcon maltesdirectors destacats, guions sòlids i pressupostos més generosos. Tan sols un any més tard, rodaria el mite entre els mites: Casablanca (Michael Curtiz, 1942), la pel·lícula que el convertiria en una de les icones del cinema. Bogey va posar un rostre definitiu al personatge del detectiu privat i va començar a dibuixar la figura de dur irresistible que ha arribat fins avui. La col·laboració entre actor i director s’allargaria i, junts, rodarien fins a sis pel·lícules.The maltese falcon defineix els codis més comuns del film negre, començant pel propi protagonista de la pel·lícula, el detectiu Sam Spade. Personatge cínic i poc sociable, dotat d’un codi propi molt particular, que combina ètica professional amb una promiscuïtat evident, enganyat pels seus clients, i amb una recompensa final més aviat escassa. La forma en la qual Foto humphrey sombra halconBogart sosté els seus cigarrets i beu del seu got de whisky, el barret i la gavardina que el vesteixen, i com la seva sola presència omple tota l'escena, acaben de configurar l’arquetip del detectiu privat. COm a dada curiosa dir que Bogart surt en totes les escenes de la pel·licula excepte en una! 
El personatge que interpreta Mary Astor és tot un model de femme fatale. Dona ambiciosa, que no dubta a enganyar, manipular, i fins i tot assassinar per aconseguir els seus objectius fent ús de les seves poderosíssimes armes de criatura irresistible: la bellesa, la seducció i una capacitat il·limitada per elaborar fantasies contínuament. Tots els personatges masculins, des de Spade a Cairo, cauen rendits pels seus múltiples encants.
Per últim no vull deixar d'esmentar que tot això no seria libro el halcon maltes de hammet.jpgposible sense el sensacional Dashiell Hammet, autor de la novel·la al 1931 en la qual es basa aquesta pel·lícula  (s'han fet dos versions més d'altres directors).
Hammet és una icona de la novel·la negra i policíaca, d'un estil denominat hard boiled, a més d'activista polític de l'època, anti-feixista i afiliat al Partit Comunista dels Estats Units d'Amèrica. Va lluitar en la Primera i Segona Guerra Mundial, i encara que perseguit per les llistes negres, va ser enterrat amb honors al cementiri Nacional d'Arlington el 1957.



Trailer