EL JOC HEURÍSTIC
El Joc heurístic és una activitat d’exploració destinada a infants entre 12 i 24 mesos tot i què aquest fet depèn bàsicament del nivell maduratiu, que es porta a terme en petits grups i ve a ser una “continuació” de la Panera dels tresors.
Hi ha tres classe de materials: Els objectes, els contenidors i les bosses. S’utilitzen objectes inespecífics que són fàcilment combinables entre sí. És important que hi hagi un nombre considerable d’objectes diferents (aproximadament uns vint) i de cada un, unes 50 unitats amb la corresponent bossa per desar-los. Els contenidors com el seu propi nom indica han de permetre posar objectes a dins. Poden ser cilindres, pots, bots, capses i caixes. Es necessiten uns cinc contenidors per infant. Les bosses són de tela, aproximadament de 50x50 cm amb una característica fonamental: l’obertura s’ha de poder tancar amb una veta. Es necessita una bossa per cada tipus d’objectes.
Abans de començar la sessió, l’educadora he de motivar i preparar l’activitat de manera adequada. La sala no ha de tenir objectes que puguin distreure els infants, i deixa espai lliure pels elements del joc heurístic.
Selecciona 3 o 4 tipus d’objectes, segons el nombre d’infants, treu de la bossa les 50 unitats de la classe d’objectes triada i prepara els contenidors. Al terra de la sala, en quatre punts equidistants, col·loca grapats de material. Cada grapat està constituït per uns quants objectes dels 3 o 4 tipus seleccionats i per alguns contenidors.
El joc heurístic té dues parts: la primera, l’exploració i combinació d’objectes i la segona, la recollida.
La primera part: exploració i combinació d’objectes. Els infants es troben el material escampat per terra, i poden actuar lliurement. Posen dins i treuen, encaixen, comparen, giren, tapen i destapen, omplen i buiden, etc. Així fan tota una sèrie de descobertes: Els objectes que caben o no, els que s’aguanten o no, els més grans, els més petits, alguns son agradables, alguns roden, etc. Aquesta primera part no hauria de durar més de 30 minuts, normalment en el moment que s’observa que l’atenció i interès dels infants disminueix ... és el moment d’acabar.
La segona part: recollida dels objectes. Els nens i les nenes agafen del terra els objectes i els van posant dins de les bosses, amb la supervisió de l’educadora què és la primera que recull, retirant els contenidors i convidant a algun infant a començar la recollida. A poc a poc, tot el grup acabarà recollint.
En aquest moment l’educadora deixa de recollir i utilitza el llenguatge per orientar amb precisió l’activitat dels infants. Al mateix temps que els estimula, els ajuda a interioritzar conceptes: el nom dels objectes, el lloc on es troba en relació a d’altres objectes, la quantitat d’objectes, i el tipus d’actuació que ha de fer: agafar, portar, introduir, apartar, buscar, etc. La durada d’aquesta segona part es semblant a la primera. Quan ja han acabat, l’educadora convida als nens i nenes que l’acompanyin al lloc on es desen les bosses, perquè siguin del tot conscients que el joc s’ha acabat.
Segons el meu criteri, la dificultat i a l’hora “la gràcia” de l’èxit d’aquesta activitat és la gestió del temps: La durada de la primera part de l’activitat, la durada de la segona part, la transició de la primera a la segona ... i tot això depèn molt de la capacitat d’observació de l’educadora.
El Joc heurístic ajuda a que els infants augmentin la capacitat verbal, a que concentrin l’atenció, a estructurar el pensament, a que coneguin les propietats d’alguns objectes i les relacions que poden establir amb altres objectes, a treballar amb una certa autonomia, a valorar, conservar i respectar els materials, a acceptar i respectar la presència d’altres infants i finalment a adquirir hàbits de treball dins un ambient de calma i silenci.
Josep Maria Cornadó
20 de maig de 2011