M'agrada molt la música. Quan era molt petit, 7 o 8 anys vaig començar a estudiar música, m'agradaba molt veure com el meu padrí tocaba l"Harmonium" de l'esglesia i prèmer alguna tecla per veure si lligaba alguna cançó. També tenía una Harmónica cromática i la tocaba molt bé, es clar: d'orella. Encara la tinc i la toco alguna vegada.
AL meu poble hi havia monjes i una d'elles que recordo li deien "La Madre Aurora" tocaba el piano i va començar a ensenyar música i piano. Molt aviat em vaig cansar (els 2 primers llibres de "SOLFEO DE LOS SOLFEOS" i 24 lliçons de piano del llibre "BEYER". Jo era molt jove i també m'agradaba anar a jugar pels carrers, per aixó ho vaig deixar.
El cuc de la música sempre l'he sentit dins de mi. Als 15 anys em vaig comprar una guitarra, volia tocar a la Tuna de l'institut i vaig començar a coneixer els acords. La meva afecció per la música i la meva bona oida musical sempre ha fet i no sé com, que pugués fer una bona administració dels acords i així poder tocar sense la partitura. M'agradaba tocar simultaneament l'Harmónica i la guitarra; amb l'armónica la melodia i amb la guitarra l'acompanyament.
Ja de gran, em vaig comprar un teclat electronic. M'havia tornat a rosegar el cuc de la música. Mes endavant en vaig comprar un altre més complert amb conexions MIDI i moltes vegades el conecto a l'ordinador i faig música ( un 90% "d'orella"). He vist com treballen les rodes d'acords i això em facilite molt la música juntament amb el poder trasportar de manera fàcil les partitures de les cançons.
Com que llegeixo la música molt poc a poc acostumo a treballar amb armadures sencilles i desprès, quan tinc la cançó escrita i la vull imprimir, la transporto i hi poso la corresponent armadura.
Aprofitant l'informació que hi ha en aquest CD i que aconseguí fa molts anys, he anat tocant es pot dir "d'orella", aprofitant aquesta facilitat que tinc per l'armonització quan escolto una cançó. He convertit la música amb un joc de números, acords i transposicions. He aprés a fer funcionar els editors de música amb l'ordinador i he arribat fins i tot a compondre una misa a quatre veus corals.
Si t'agrade la música en pots fer moltes de coses que fins ara em semblava que eren reservades als grans mestres i professionals. Amb tot això no vull valorar-me, al contrari vull animar a qui, musicalment, es trobi en la mateixa situació que jo: M'AGRADA LA MÚSICA I NO EN SÉ, M'AGRADA TOCAR I NO SOC MÚSIC.
Perquè explico tot això?. Pot ser que sigui una necessitat però també es una manera d'animar a qui li agradi la música i quasi be no en sàpigui. El meu misatge és:
A qui li agradi, que no s'aturi i intenti fer-ne amb algún instrument musical, o que es faci d'algun grup coral, etc..