TARRAGONA CMF

 Fa tres setmanes que es van iniciar les obres de neteja i restauració de la façana de l’Església de Sant Agustí, l’únic temple renaixentista de la ciutat, (ubicat a la Rambla Vella). El projecte està finançat íntegrament per la Diputació de Tarragona i representa a aquesta institució una inversió total de 40.000 euros.

Els treballs de restauració han consistit bàsicament en la neteja a pressió, i en profunditat, de la part escultural de la façana mitjançant la tècnica de pols d’alumini, atès que està molt afectada pels agents atmosfèrics, els coloms i la pol•lució que ha registrat durant molts anys aquesta via urbana, que formava part de la N-340.

L’arquitecte, Joaquim Villar, ha assenyalat que l’església necessitaria una segona fase de restauració, amb la qual cosa la façana quedaria en perfecte estat i el temple podria lluir en tota la seva esplendor.

De la seva banda, el pare Pere Codinachs ha manifestat que “estem davant d’un “monument molt important, únic a la ciutat” tant pel seu estil renaixentista, com per les característiques del seu interior, que és d’estil barroc.

Finalment, Albert Vallvé ha subratllat que aquesta es tracta d’una actuació imprescindible, donada la importància artística, arquitectònica, cultural i històrica  de l’edifici. Es tracta d’una obra renaixentista de “marcadíssim interès”, ha assegurat Vallvé, qui ha manifestat la voluntat de la Diputació de seguir col•laborant en les obres de restauració del temple sempre i quant pugui comptar, en una propera fase, amb el suport d’altres institucions.

La història

L’Església de Sant Agustí de Tarragona és l’únic temple renaixentista de la ciutat, amb 35, 5 metres de llargària, 9 metres d’amplada a la nau central i 5 metres a les capelles, compta amb més de 400 anys d’història.

Algunes dades rellevants:

- El 27 d’octubre del 1575 s’obren els fonaments de la casa de provació i novetat de la Companyia de Jesús de la Corona d’Aragó.

- El 18 d’abril de 1576, dimecres sant: El bisbe auxiliar Joan Terés i Borrull (1539-1603) beneeix i col•loca la primera pedra de l’església.

- 1780, es fan càrrec de l’església dels “Sants Reis”, els Religiosos Agustins. D’aquí ve el nom de l’església de Sant Agustí.

- 5 d’octubre de 1876, els jesuïtes tornaren a Tarragona

- El 25 d’agost de 1951, el Cardenal Benjamín de Arriba y Castro confia el culte de l’església als Missioner Claretians.

- 8 de setembre de 1951, els Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria (Missioners Claretians), es fan càrrec del culte de l’església dels Sants Reus, (Sant Agustí, i del Sagrat Cor) i l’han mantingut fidelment fins el dia d’avui.

Obra acabada

- La construcció completa de l’església  va durar prop de 2 anys
- A la dècada del 1726 al 1736 es completarà la decoració tant de la façana com de l’interior del temple. Al moment de l’expulsió dels jesuïtes (1767), l’obra estava pràcticament acabada. 



DE LA CIUTAT DE TARRAGONA NUMERO 20

Actualment s’està recuperant

la part escultural

de la façana del temple,

una actuació que suposa

a la institució intercomarcal

una inversió de

40.000 euros

L’Església de Sant Agustí

de Tarragona tornarà

a lluir a finals del mes de

novembre. Així ho afirmava

l’arquitecte tècnic

de l’Arquebisbat de Tarragona,

Joaquim Villar,

en el transcurs de la roda

de premsa celebrada a

l’interior d’aquest temple

tarragoní, que va comptar

amb la participació d’Albert

Vallvé, vicepresident de la

Diputació de Tarragona i

del mossèn Pere Codinachs,

pare claretià i responsable

delegat de l’església

de Sant Agustí.

Fa quatre setmanes que

es van iniciar les obres

de neteja i restauració de

la façana de l’Església de

Sant Agustí, l’únic temple

renaixentista de la ciutat.

El projecte està finançat íntegrament

per la Diputació

de Tarragona i representa

a aquesta institució una

inversió total de 40.000

euros.

Els treballs de restauració

han consistit bàsicament

en la neteja a pressió, i

en profunditat, de la part

escultural de la façana mitjançant

la tècnica de pols

d’alumini, atès que està

molt afectada pels agents

atmosfèrics, els coloms i

la pol·lució que ha registrat

durant molts anys aquesta

via urbana, que formava

part de la N-340.

L’arquitecte, Joaquim Villar,

ha assenyalat que

l’església necessitaria una

segona fase de restauració,

amb la qual cosa la façana

quedaria en perfecte estat

i el temple podria lluir en

tota la seva esplendor.

De la seva banda, el pare

Pere Codinachs ha manifestat

que “estem davant

d’un “monument molt important,

únic a la ciutat”

tant pel seu estil renaixentista,

com per les característiques

del seu interior,

que és d’estil barroc. Finalment,

Albert Vallvé ha

subratllat que aquesta es

tracta d’una actuació imprescindible,

donada la

importància artística, arquitectònica,

cultural i històrica

de l’edifici. Es tracta

d’una obra renaixentista

de “marcadíssim interès”,

ha assegurat Vallvé, qui

ha manifestat la voluntat

de la Diputació de seguir

col·laborant en les obres

de restauració del temple

sempre i quant pugui

comptar, en una propera

fase, amb el suport