L'Iraq. Apunts per ajudar a comprendre
Coneguda antany com a Mesopotamia, l'Iraq és el lloc on civilitzacions antigues van prosperar, sumèria, babilònica i parteixi. Els musulmans van conquistar L'Iraq en el segle VII d. de C. En el segle VIII el califat abasida va establir capital a Bagdad, ciutat que després es convertiria en un lloc fronterer de l'Imperi Otomà.
Des que l'Iraq es l'Iraq -aquest país només te 70 anys d'història- la seva evolució ha estat plagada de conflictes. La seva població és d'aproximadament 24.680.000 habitants segons dades de juliol 2003.
| RELIGIÓ Musulmans Chiítes 60% Musulmans Sunnites 32-37%
Cristians (caldeos, siriacs) 3% Jueus i yazidíes 1% |
GRUPS ÈTNICS Àrabs 75 - 80% Kurds 15 - 20%
Turcomans, caldeus, assiris o altres 5% |
1932 a 1957.
L'Iraq sorgeix com país independent quan per iniciativa de Gran Bretanya es forma el Regne de L'Iraq sobre la base de les províncies de Bàssora, Bagdad i Mosul, que formaven part de l'Imperi Otomà des del segle XVII.
Els britànics, col·loquen en el tron al rei Faisal II, que ja governava a la veïna Jordània. Faisal i el seu primer ministre, Nuri Said, segueixen una política pro-occidental, En 1945, L'Iraq s'uneix a l'Organització de les Nacions Unides.
1958-1963.
El general Abdul Karim Kasem dirigeix un moviment popular que enderroca a la monarquia i proclama la República. La classe dirigent es divideix en dues tendències: d'una banda, les forces menys panarabistas, com els comunistes, els kurds i les elits conservadores; per un altre, els panarabistas del Baas i els naseristas. Poc a poc el general Kasem dins en un clima polític dictatorial, va assumint postures que suposen un allunyament de comunistes i kurds.
1963-1968
El general Aref amb el suport del baasismo iraquià, derroca a Kasem que és detingut, torturat i assassinat el 8 de febrer de 1963. S'inicia un període de gran influència del Partit Àrab Socialista del Renaixement (Baas), amb una vocació d'unir a tots els àrabs en una sola nació un programa de govern socialista, i per tant explícitament laic. El Baas, amb ramificacions en diversos països, ja havia arribat al poder a Síria, i tenia una força significatiu en el Líban..
1968-1974. Arriben al poder dirigents del Baas relacionats entre si per llaços familiars i tribales " Els Tikrit", comença a destacar Sadam Husein. I aconsegueixen copar la màxima instància política del país, el Congrés Nacional del Comandament Revolucionari, així com els més importants càrrecs de responsabilitat, tant en l'Exèrcit com en la indústria petroliera que és nacionalizada.
1974-1979
El Baas acaba convertint-se en la pràctica en un partit únic mitjançant el control dels aparells de seguretat i amb el suport dels comitès barriales i milícies cíviques, que li permeten dominar la pràctica totalitat de les organitzacions sindicals, cíviques o rurals. Els kurds i el Partit Comunista s'acaben revoltant amb tal força que posen en seriosos compromisos a un exèrcit poc professional i mal armat.
1979-1990
Sadam Husein desplaça al president el 16 de juliol de 1979 i comença una sagnant purga pren les regnes del país i exerceix el control total de l'Exèrcit. Organitza un poderós exèrcit professionalitzat, amb el suport d'Europa i EEUU, amb el qual s'enfronta a la Revolució Islàmica de l'Iran de Jomeini. La guerra amb Iran va llegar a l'Iraq les instal·lacions militars més importants de la regió del golf, però també va deixar un deute extern importanti i una contínua rebel·lió dels kurds en les muntanyes del nord. El suport de les potències occidentals al govern de Sadam, arriba al punt de defensar lo quan bombardeja amb armes químiques als kurds en el seu propi territori.
1990.
L'Iraq envaïx Kuwait. El “control” per les explotacions petrolíferes de l'emirat motiven la presència immediata dels EEUU, que recolzat en les resolucions de l'ONU a favor de la sobirania Kuwaití, inicien la Guerra del Golf fent retrocedir a l'exèrcit de Sadam. El règim sofreix una derrota que té importants conseqüències internes. Com resposta a les crides que George Bush, llavors president nord-americà, fa a la revolta, s'alimenten les esperances de grups de població reprimits pel règim iraquià: kurds del nord i chiíes del sud es revolten. Durant 1991 té lloc una de les operacions repressives més terribles que han tingut lloc: es calculen entre 30.000 i 40.000 els assassinats per l'exèrcit iraquià entre els chiíes del sud, en les regions de Najaf i Kerbala..
1993 1995
El poder es concentra en els cercles familiars més propers de Sadam, en els quals comencen a prendre especial protagonisme els seus fills Udai (unitats militars d'elit i mitjans de comunicació) i Kusai (serveis de seguretat).
1995-2002
Per a recompondre la seva pèrdua de base social i probablement en la recerca de trencar l'aïllament internacional a través d'aliats àrabs, el govern inicia la construcció de mesquites i escoles coránicas, s'islamitza el codi penal, es demana a la dona que “retorni” a la llar i fins als quadres del Baas es veuen onbligados a impartir cursos religiosos. Sadam va col·locar a l'ensenya nacional l'expressió coránica “Al·là Akbar”.
NN.UU, aproben la resolució 1441, per la que s'insta al govern de l'Iraq a autoritzar que inspectors de NN.UU., revisin la existència d'armament químic o bacteriològic. I d'una forma mès ambigua, la mateixa resolució autortza l'us de la força en cas d'incompliment. Sadam autorutza el retorn dels inspectors.
2003-2006
El 20 de Març de 2003 les tropes aliades als Estats Units llencen 40 misiles 'Tomahawk' i destrossen objectius a Bagdad. Son les 05.35 de la mañana (las 03.35 de la matinada a Andorra). Acaba de començar una guerra que encara dura...
El dia a dia a l'hospital de Saint Raphael
Entrevista de Sebastià Mayol a Therèse Nouna. Diari d'Andorra.
"Abans de la guerra a l'Iraq no hi havia pobres "
Tinc 59 anys. Vaig néixer al nord de l'Iraq. A un poblet de Kurdistan, Araden. Als 21 anys, Maig del 68, vaig fer a França el noviciat amb les Germanes de la Caritat Dominiques de la Presentació. Em van destinar en missió escolar a Basora, al sud de l'Iraq, on hi vaig romandre 9 anys, fins el 1980. Tot seguit al Líban, allà vaig fer la llicenciatura en pedagogia i psicologia. La meva estada al Líban va durar 24 anys i cinc mesos. A Beiruth dirigia una escola de nens pobres, musulmans i catòlics. Fa dos anys i mig, em vaig traslladar novament a l'Iraq. Visc i treballo a l'Hospital de St. Rafael, al barri de Karrada, al nord de Bagdad. Amb les meves germanes dominiques he posat en marxa un orfenat.
- Una monja catòlica a l'Iraq...? Sí, potser sorprèn una miqueta. La meva família es catòlica. Pensi que a l'Iraq, el 3 % de la població son cristians. caldeus, maronites...i els catòlics, som la minoria de la minoria.
- I les Dominiques de la Presentació...?
- Fa uns 130 anys que les dominiques tenim presència a l'Iraq. Les fundadores eren franceses. Avui en dia totes les meves germanes son iraquianes. Ens les hem vist de tots colors.
- Com les tracta la població?
- Ens respecten moltissim! Jo diria que a Karrada, el barri on estem, som molt estimades per la majoria de veïns musulmans. Penso que tots els musulmans, tenen un gran respecte a les dones religioses. Potser pel fet que no fem política, que ens dediquem a servir als altres...
-I amb els religiosos musulmans..?
També molt be, els propis imams de les mesquites ens tenen un gran respecte. Pensi que al principi de la guerra van haver hi saquejos de productes humanitaris per part de incontrolats, varen robar fàrmacs que ens havien enviat de Barcelona i altres llocs. Els propis imams es varen encarregar d'obligar als saquejadors a lliurar nos aquests fàrmacs
- Què fan vostès a l'Iraq, com viuen el dia a dia?
Abans de la guerra a l'Iraq no hi havia pobres. A part de l'hospital de St. Raphael, estàvem a Mosul i Besora, ens dedicàvem a la educació, teníem escoles, una residència per a noies joves...
- I ara a Bagdad..?
Pobresa i patiment. El dolor es pot fer present en qualsevol moment. No hi ha ONG's..., nosaltres bonament, fem el que podem per alleugerir el patiment.
- I la minoria catòlica..?
No només la minoria catòlica, tothom viu en la incertesa i la por.
- Vostè ja va passar moments ben difícils al Líban...
Sí, moments complicats, fins el 87, 88, els bombardejos no varen parar. Varen deixar un rastre de patiment i desolació.
- Te por?
No! Em manté la confiança plena en el Senyor. I quan veig les necessitats dels altres, la por queda en segon terme...Fins hi tot a Karrada hi ha alegria.
- Alegria?
Si, li poso un exemple: quan sentim l'esclat d'un cotxe bomba, el primer pensament es que baixin els infants que tenim acollits, les germanes s'activen en l'alegria de que no els hi hagi passat res. L'alegria dels nens de l'orfenat ens dóna vida
- Com viuen els infants que vostès tenen acollits?
Van a l'escola a cada dia. Procurem la normalitat, riuen, criden, es mouen, juguen... els veus saltar i córrer pel pati. Ens omplim de la seva vitalitat.
-I el perill?
Una germana els acompanya i els va recollir al cole. Van en autobús. Quan tornen de l'escola...totes respirem! Fa pocs dies, just d'abans de que jo sortís en aquest viatge, va esclatar un comboi militar prop del bus escolar. Després de la general alarma, gràcies a Deu no va haver hi víctimes.. i respirem. Un dia més respirem, un dia més en la confiança en el Senyor.
- D'on provenen aquest nanos?
Son nens i nenes entre 3 a 5 anys, ara d'orfes, en tenim 10. Provenen de pobles de l'interior. Uns han perdut les famílies, altres han anat a parar a Bagdad amb familiars que ja no hi son o son tan pobres que no els poden sustentar.
- I de més grans?
També donem ampar a nenes, entre 5 i 13 anys.
- Només noies?
Pensi que la educació, les costums a l'Iraq son separar els nois de les noies en aquestes edats escolars. No ja les escoles, també a locals públics o fins hi tot en els enterraments, els homes i dones estan separats. Potser es fa difícil d'entendre des de Occident.., però son costums.
- I el final del conflicte?
No se veure una sortida al caos i el desconcert. Cada dia es pitjor que l'altre. Tothom pateix. No se veure el final.
- Què ens demana, que podem fer per vostés...?
Que practiquin la pregaria. Que tinguin presents als nens i nenes iraquians. Si volen, per mail els nens i nenes andorrans es poden posar en contacte amb els nostres, uns descubriran que la pau es una valor inapreciable, els altres descubriran que el mon te altres sons ben diferents al d'un cotxe quan esclata....Que el mon es ampli i plural. Que practicant la solidaritat hi ha futur, per uns i altres!
| Donacions, Soeurs de Charités Dominicaine, Banque National de Paris Intercontinantale, Branche Dora, número de cuenta: 09360 422105 950 55. Swift: BNPILBBX |