Si visiteu un poble o ciutat amb mar, no deixeu d’anar al mercat del peix. Tant és si és gran o petit; els mercats del peix són fascinants. Son maquinàries econòmiques (la justificació de la seva existència, d’altra banda), però també son un espectacle canviant i complexa; els reclams dels paradistes, les olors, a cops fragants, a cops violentes, les discussions de clients i venedors, els furtius, que esperen a un racó amb un cub de popets per a negociar el preu amb el peixater o la peixatera, les pissarres amb eslògans originals que busquen el somriure del comprador (“compri seitó de confiança; fa temps que és amb nosaltres”), I el peix. Ai, el peix! Els seus colors, blaus, vermells, taronges, negres, blancs, verdosos, grocs… L’olor de les arengades i l’aroma a mar pura de les ostres i dels musclos ben frescos.
El mercat de peix és el lloc ideal per a prendre el pols de l’economia, de la societat, dels seus vicis i les seves virtuts, per a xafardejar i per a escoltar sense que ningú no se n’adoni. Per a fer petar la xerrada mentre fem cua, per a comentar les coses del mercat. Amb respecte, això sí, que els peixaters no tenen paciència amb els busca-raons.
Fes clic aquí per visitar el blog.