BIOGRAFIA D'EN JOAN PLANA
Joan Plana i LLobet
Aproximació a la biografia d'en Joan Plana i Llobet. Escriptor i poeta que formà part de la "Societat Coral Aroma Vallenca" els anys finals del segle 18, axí com també de la junta directiva de "L'Associació Cors d'en Clavé" on es farà càrrec de la consergeria, funció que desenvoluparà tota la seva vida.
__________________________________________________________________________________________________________
Joan Plana i Llobet, neix el dia 27 de Gener del 1861 a Puigpelat al número 18 del carrer de l`Hospitalet, segons consta en l'arxiu parroquial.
Fill de N'Anton Plana i Mestre i de Na Bonaventura Llobet i Farrés, tingué dues germanes Na Maria, que neix el dia 19 de Desembre del 1853, i Na Roser, el 10 de Desembre de 1866, a més d'un germà N'Antón que neix l'any 1851 i que mora als pocs dias
En Joan Plana, viurà fins als 15 anys al poble. Quan tenia onze anys morí el seu pare, després d'una llarga i penosa malaltia, ell es quedà en la seua mare treballant la terra, fins que en l'edat d'aprenentatge, marxà a casa d'un oncle matern a Barcelona, el qual tenia una ebenisteria. Les dues germanes i la mare anaren a viure a Valls. La casa fou venuda (Actualment es coneix com "Cala Teresa"
L'ebenisteria era al carrer San Pau en una antiga presó de dones, (Actualment plaça d'en Frencesc Lairet, allà començà l'aprenentatge de fuster. Persona inquieta aviat s'aclimatarà a la ciutat.
En aquell carrer hi havia una societat coral de caire humorístic anomenada "La Trompeta" , i la llibreria Millas molt concorreguda per poetes, gent de teatre i escriptors, era prop de la fusteria, fins i tot la mateixa fusteria era lloc de animada tertúlia durant les llargues hores en que eren oberts aquets establiments i en un tems en que la gent parlava més i es relacionava contínuament. Allí es recitava, s'improvisava, es llegien poemes, diàlegs, cançons. Animat per tot aquets ambient, aprèn a escriure amb un mestre que contracta ell mateix. Als divuit anys, llexeis el seu primer poema a la coral "La Trompeta", de la qual ja en formava part, el referit poema portava per títol "Un retrato" del qual no consta que existeixi cap exemplar.
Poc després publica al setmanari "La Tramontana", en el qual fa referencia als lamentables aldarulls de la primera república. Comença a escriure molt i a seguir totes les activitats de la coral, destecant-se com a repsoda.
Per raons familiars i en una data no determinada, residirà a Valls, de fet hi vivien les seues germanes i possiblement la seua mare. Es farà càrrec d'una fàbrica de gasoses que hi havia al carrer del Pouet i es casà amb Na Rosa Trenchs i Marti. El matrimoni tingué deu fils dels que només en sobrevisqueren tres, Na Rosa, Na Teresa i N'Anric.
A Valls entrà en la "Societat Coral Aroma Vallenca" on destacarà per la seua participació.
Escrigué intensament i se li premià el seu treball "Entre Amigues" en els jocs Florals de 1893. És anomenat en moltes notícies de l'època dels setmanaris locals, participant en vetllades culturals. Conegut per escriptors com Plàcid Vidal al que anomena sovint en els seus llibres d'una manera familiar. Fins i tot escrigué amb el germà d'aquest, Cosme Vidal. Va éser força popular en els ambients de les societats corals.
Als pocs anys, el matrimoni, tornà a Barcelona, establint-se al carrer San Pere Més Baix, treballará de moment en una fustería del carrer Robadors i junt amb altres companys fundà la coral "La Minerva". Els anys 1898 i 1899 formà part de la junta directiva de "L'associació Cors d'en Clavé". Més tard es farà càrrec de la consergeria, funció que desenvoluparà tota la seua vida; dedicant-s'hi intensament i acompanyant a l'Associació en totes las seues sortidas. Mantenidor de totes les activitats, escriu també d'encàrrec, per molts personatges públics de l'època.
Cal destacar en la seva abundant obra, la peça de teatre "Fugint del vici", estrenada al teatre Romea amb gran èxit. O el poema L'Avar, guanyador dels Jocs Florals de San Gervasi.
L'any 1920 per instancia dels seus amics, s'editarà un recull breu dels seus poemes, en el llibre "Tal com raja". L'any següent obté el Diploma d'honor en el Certamen Literari "Mare de Deu de la Candela" a Valls. El 1924 guanyà els "Jocs Florals" de Valls amb el poema "El riu Francolí".
La seua producció és molt nombrosa i variada, sobretot en las cançons de Caramelles i Sardanes, moltes d'elles musicades per músics de l'època.
De l'any 1932 cal destacar l'homenatge que li feu "L'Associació" nomenant-lo "Soci d'honor" el 17 de juliol, contava amb la presència de l'alcalde de Puigpelat i d'una representació del poble, a més d'autoritats de Barcelona i de totes les Entitats Corals, nombrosos musics i intel.lectuals del moment. L'acte fou molt reeixit, i també citat en diaris i setmanaris com la revista de l'Entitat "La Aurora", que dona idea de l'estimació i l'efecte que en Plana despertava en la gent que l'envoltava.
En l'any 1933, el 9 d'abril veié morí el seu únic fill de 30 anys que s'havia casat a Valls amb Maria Figuerola. Més tard moria la seua muller Na Rosa Trench, el 16 d'abril. En aquest mateix any, el 6 de Setembre trobà ell mateix el repòs etern. Tenia setanta dos anys.
Els anys que visqué al poble, els recorda amb una gran tendresa. El Pi que ell veia contúdesde casa seua, presidirà tota la seua existència, tots els seus recorts. Quant el 1920 es fa un recull de la seua obra, vol que el primer poema sigui el del Pi. És un poema creat amb un profund respecte i veneració, que ofereix a tot el poble, el cual ha esdevingut un símbol fet actualment cançò, mercès al compositor senyor Albert Sanahuja i Puig.
. Plana no va perdre mai el contacte amb els de la seua generació, vindrá cada any per la festa major, ja gran participa sempre amb tot l'entusiasme en aquelles activitats on calia donar suport.
Mercès a la memòria de les senyores Francesca Ferrán Salesas i Rosa Rosell Milà, es conserva un poema que fou escrit a corre-cuita en motiu d'un festival celebrat a l'antiga "Societat" l'any 1904, per recollir diners per apaivagar les necessitats que hi havia en aquell moment en el poble. En aquets poema ple d'emoció i quasi autobiogràfic hi brolla el viu sentiment d'agraïment i estimació que tenia envers el poble.
Companys bons i sempre atents
no us podeu fer ni il.lusió,
de la gran satisfacció
que sento en aquets moments.
El meu goig és tan immens,
sento tanta simpatia,
i es tan grosga m'alegria,
que en res del món es compara.
Perquè avui recordo encara
el que féreu per mi un dia.
Aquí al Camp de Tarragona
on veié la llum primera,
una hermosa cadernera
cantant, el bon temps pregona.
I en aquesta terra bona
on tot és humanitat,
que no es coneix la vanitat
ni el orgull tan repugnant,
altre temps em va fer gran
el pa de la caritat,
Quan era jo més petit
recordo com si fos ara,
que vaig tenir al meu pare
molts anys sepultat al llit.
Si que en puc estar agraït
de vosaltres al pesar
que mai em va faltar
persona molt compassiva
ni una mà caritativa,
per donar-me un tros de pa.
Doncs amics de Puigpelat,
content del vostre caràcter
prenc part en aquets gran acte,
que per mi és acte sagrat.
Amant de la caritat,
aquí em teniu mos companys
per calmar vostres afanys
sempre en mi podeu comptar,
sols així us podré pagar
lo que us dec, ja fa molts anys