Segons ens explica Joan Amades a "Històries i Llegendes de Barcelona", l'us de l'expressió "ser de l'any de la picor" per referir-se a un temps molt llunyà, tindria el seu origen al segle XV:
Això que portem explicat podem creure que va esdevenir l’any 1471 que, segons les cròniques i la tradició la nostra terra va sofrir una invasió de puces veritablement esgarrifosa, les quals donaven unes fiblades que llatzeraven en gran manera la gent, que se’n sentia encara molt més del que se n’hauria sentit perquè fou un dels anys terribles de fam i de misèria, a causa d’haver-se perdut la majoria de les collites. La memòria del poble encara en té ben viu el record en el refrany:
De l’any de la picor,
que tothom gratava.
El qual és ponderatiu d’un temps reculat, llunyà í confús.