::Inici >La bici

La bici

La nouvinguda

Tot hi que, com diria en Mas de Polònia, no he deixat mai de fer-la servir, mai com ara, ho havia fet de manera tant intensiva. Des de l'abril de l'any passat, la bicicleta primer la de carretera i després la de muntanya, s'ha convertit en un estri inseparable, tant, què de vegades penso que potser ha esdevingut una activitat additiva.
El mes d'abril del 2010, el Josep Maria, la Maria Rosa, el Joan, l'Elvira la Pilar i jo, vam fer una sortida a Granada. alhambra_1
La mala sort, em va fer víctima d'una gastroenteritis aguda, què em va fer visitar, primer l'hospital de Granada i després el Pius de Valls, aquest últim, em va agradar tant, que hi passar tres dies.
El resultat una anècdota més per explicar, amb profilaxi desagradable que no explicaré, i quatre quilos de menys.
No agrairé mai prou a la Carme, el comentari que em va fer quan l'hi vaig dir què havia perdut dos parells de quilets. Em va dir -Tranquil carinyo, aquest quatre els tornes a posar amb menys de 15 dies.
Em vaig proposar no donar-li la raó, i ara prop d'un any després, en porto no quatre, sinó vint-i-quatre, de menys i tot gràcies al règim del plat de postres i els quilòmetres en bicicleta.
Primer vaig començar amb la vella Derby de carretera, tres cops per setmana, més tard els teatreros em van convèncer de que deixés la carretera i els acompanyes a la muntanya.
Ho vaig provar i des d'aleshores tot i no haver deixat del tot la carretera, rodo molt més per la muntanya. Tant l'entorn, com el més important, la companyia ho fan molt més agradable.