::Inici >Fonaments...del PONT

Fonaments...del PONT

Pont de Solidaritat és una ONG, que té la seva seu a Reus encara que hi participen persones d’arreu de Catalunya i d’Espanya.

Té les seves arrels a Nova Mamoré, a l’estat de Rondônia-Brasil, vora les aigües del riu Madeira, i el seu brancatge arriba fins a casa nostra.

Nova Mamoré-Brasil

Per conèixer la primera part de la història hem de traslladar-nos al Brasil. L’any 1987 dos claretians catalans, en Pere Jordà Sureda, l’Ignasi Olivé Costas i la MªIsabel Miró Montoliu com a col·laboradora mobilitzen els agricultors de Nova Mamoré perquè s’organitzin en una associació. La finalitat és molt clara: ajudar-se mútuament per fer produir la terra i per poder vendre els productes del camp prescindint dels intermediaris. Dit en quatre paraules: perquè les famílies puguin viure dignament amb el fruit del seu treball, sense ser explotades.


camio

 
 
Nova Mamoré és un de tants municipis de Rondônia, un estat del nord-oest del Brasil, situat a la regió de l’Amazònia i fronterer amb Bolívia. Allí on, amb la maternitat i paternitat dels rius Beni i Mamoré, neix el gran riu Madeira, afluent de l'Amazones.

 
Format per un nucli urbà, una gran àrea rural, tres àrees indígenes de l’ètnia Warí, Karipuna i Cassupás, i una part molt important del Parc Estatal de Guajarà-Mirim, amb un total de 10.113 Km quadrats i a una altitud de 134 m.

 
A l’àrea rural i trobem algunes grans “fazendas”, latifundis, i gran quantitat de terrenys que l’estat ha donat a les famílies, vingudes la major part d’elles del Nord-est del Brasil.

 
Aquesta àrea rural inclou dos grans projectes: l’anomenat “Projeto Sidney Girão” i el del “Ribeirão”, amb aproximadament 10.000 habitants. Són famílies pobres i sense recursos i moltes d’elles sense cap experiència agrícola. En arribar a Nova Mamoré se’ls dóna un terreny, selva verge, que han de desbrossar i cremar si volen plantar per sobreviure. Moltes d’elles, carregades de fills, tenen la seva primera experiència de la selva amb la visita de la malària, que debilita les forces i dificulta el treball, ja prou dur en sí mateix.

 
El nucli urbà, uns 11. 000 habitants, està format bàsicament per personal de serveis i de petits comerços, hi viuen també alguns dels petits i mitjans pequaristes del municipi que tenen la terra més o menys lluny del nucli urbà.

 
La principal indústria són les serradores i fusteries, les peladores de cafè, i arròs, una central lletera i una despolpadora de fruits tropicals de l’Associació GRAMA.

L’explotació agrícola serà, en un principi, per la pròpia subsistència, d’arròs, blat de moro, fesols, mandioca, i posteriorment de cafè, que intentaran vendre. I aquí comença l’explotació dels intermediaris. Com no tenen transport i els centres de comerç són a molts quilòmetres, solament poden vendre als intermediaris, que compren als preus que ells volen. Si no ho venen se’ls podrirà al camp.

D’aquí la necessitat de crear una associació que pogués aglutinar als agricultors i poguessin disposar de mitjans propis per millorar el treball de la terra i portar els productes als llocs de compra.

Així va néixer l’Associació GRAMA (GRup Ajuda MutuA) Pare Claret. Gràcies a ajuts arribats de Catalunya es compraren algunes màquines per batre l’arròs i el blat de moro i per netejar-los, i un camió pel transport.

botiga









Per la consolidació de l’Associació fou d’una gran ajuda la col·laboració de voluntaris laics i laiques, MªIsabel Miró, Josep Jaume Giménez, el matrimoni Jordi Molera i Eulàlia Janer, Xavier Aragonés i en Josep Zarzuela. Després tota la direcció i gestió de l’Associació ja passà a mans exclusivament dels agricultors autòctons.

L’any 1993, en Pere Jordà Sureda fou destinat a una altra comunitat del Brasil i l’Ignasi Olivé Costas tornà a Catalunya, on se li encomanà la Parròquia de Sant Bernat Calbó de Reus.





Parròquia de Sant Bernat Calbó de Reus


Aquí comença la segona part de la història.

Gràcies a l’entusiasme d’algunes persones per l'experiència viscuda per Ignasi Olivé, es comença a organitzar un grup d’agermanament de la comunitat parroquial de Sant Bernat Calbó amb el municipi de Nova Mamoré.

st.bernatcalbo


En el mateix espai de l’església es fa una exposició per donar a conèixer a la comunitat, les diverses realitats i grups humans que conviuen a Nova Mamoré: els indis, els camperols, els garimpeiros (buscadors d’or), els seringueiros (recol·lectors del cautxú), la població urbana.

I neix el grup Pont de Solidaritat.

En un principi serà simplement el grup parroquial que canalitzarà totes les accions solidàries de la comunitat. Posteriorment es consolidarà com una ONG.