Dos penyistes varem anar el pasat dia 14 de juliol a veure la etapa del Tour de France al seu pas pel Tourmalet.
Va ser un día molt intens ja que de bon matí, a les 5:30 h varem agafar el cotxe per anar cap a França. Vam fer parada a Bielsa per poder esmorçar i així poder arribar al pais veï amb la panxa plena.
Vam fer camí fins al poble de Guchen, on començava el primer dels 3 ports que constava la etapa. Aquí vam decidir pasar per aquest port ja que com anavem amb bastant temps podriem veure com era. Ens desviem de la carretera principal cap a l'esquerra i fem cami cap a La Hourquette d'Ancizan pero, sorpresa, a un kilometre trobem un Sr. Gendarme que ens diu que no es pot pasar, que hem de donar la volta i aqui trobem el primer problema. Cotxes aparcats a la vorera del camí i la feina es nostra per poder donar el tomb ja que un cop estabem encarats, encara deixaben pujar cotxes i es clar, tres cotxes per una carretera més petita que la de Santa Marina, doncs no hi passen. Pasen el minuts i per sorpresa de nostra podem començar a passar molt lentament fins que tornem a arribar a Guchen.
Agafem la carretera fins la població de Arreau i aqui agafem el desviament que ens portará a pasar per el Coll d'Aspen, un altre coll mític del Tour pero que en aquesta ocasió la volta no hi pasaba. A la baixada d'aquest coll en direcció a Ste-Marie de Campan trobem una intersenció on s'ajunten la baixada de La Hourquette d'Ancizan i la baixada del Aspen i aqui es on deixem el cotxe.
Descarreguem les bicicletes, ens uniformem, agafem la motxilla carregada amb roba d'abric ja que hi ha previsió de fred, ia pedalar.
A pedalar bastant poc ja que fins la població de Ste-Marie de Campan tot es baixada i es aquí on, agafem el desviament cap a la esquerra i començem a pujar el mitic Tourmalet.
Gent, gent, i mes gent. Gent amb bicicleta,gent pujant a peu, gent sentada a les voreres, en duen paraules im.presionant, la pell de gallina.
Els que ja heu fet aquest coll, ja sabeu com es. Per a mi es molt bonic, les vistes impresionants, la vall verda, abets, salts d'aigua, pero..... dur, es fa molt dur ja que els 17 Km d'ascensió es fant llargs.
Arribem a La Mongie, una estació de ski, i trobem gent, molta gent i les rampes de la carretera que encara estant empinades, pero sorpresa, devant meu i amb molta gent que no se n'ha adonat, un bitllet de 20 eur. llançat al terra. Amb la sorpresa i la pressa de voler agafar-lo quasi caig a terra. La gent que era al voltant es sorpren de la meva mitja caiguda, pero quan veuen el que he agafat del terra doncs tot son rialles i paraules entorn de que si hi ha molta crisi, de les necessitats, etc.
Sortim de La Mongie i ara ja es veu el final del port, encara ens queden 4 kilometres fins que arribem a dalt. Despres de esperar força estona i de veure pasar tota la caravana i tots els ciclistes, doncs toca anar marxan. Pujem a les bicicletes i coll avall, oh que ve es va baixant, 17 km de baixada que bé. La baixada la fem amb molta precaució ja que había molts vehicles i molta gent. Un com a Ste-Marie de Campan toca anar en direcció al Coll de Aspen fer tot aquell tram que era de baixada, ara era pujada. Satisfets pel día que habiem tingut, varem posar direcció cap a casa on vam arriba a dos quarts de dotçe de la nit.
Un día molt llarg i el millor de tot, un dia de bicicleta que resultara inoblidable per nosaltres dos.
Salutacions
Si voleu veure fotografies, paseu per la seccio de fotografies