Història d´una Marató

MCD



















Em dic David,
Ja fa molt de temps que sóc aficionat al running.
Ja fa temps volia dedicar  internament una cosa especial a una persona molt especial  i vaig decidir que aquest any volia fer la MCD , la Marató Costa Daurada.
Al Juliol vaig començar a entrenar com sovint ho realitzo , però aquesta vegada costava més , no estava motivat per realitzar aquesta tasca tot sol i trobo que en falta gent. Navegant per internet vaig trobar un grup TEAM 42 , amb un missatge clar “ senyors dia 4 de Setembre a dos quarts de nou del matí a la rotonda de los Callaos tirada de 19km per començar ”  , vaig pensar .. collons  això si és anar per feina.
No m´ho vaig pensar ;  tal dia , tal hora jo clavat com un clau al lloc, sense conèixer a ningú.
Vaig trobar un grupet de gent vestit de running , i vaig pensar “ aquest deuen ser “ en vaig presentar i som-hi tots a córrer ( cal recordar que ja coneixia a un d´ells , el wladi però feia molt de temps que no ens veiem ).
Vam passant les setmanes i el grupet de gent es genial , el Lluis , Wladi, Joan , Miguel, Ramon , Jose, Aleix , Jose, si en deixo algú ho sento.... però gent genial i com no el gos i el Thor......
Jo al·lucino  cada vegada estic mes fort física i mentalment... per el repte.
Fins que el dia 12 de Novembre a la tarda, L´Ares i el David cap el Port aventura a buscar el dorsal, estic nerviós , se el que m´espera demà al matí, també enfadat, la meva filla s´ha ,menjat quatre piruletes.... com tingui mal de panxa... i a sobre a realitzat no sé quantes creus a la pissarra de les cançons!!!! Anem a buscar a la meva dona i anem a prendre alguna cosa amb amics ,sopar i a dormir aviadet.
13 de Novembre ,dos quarts de set del mati i en peu , un bon esmorzar per agafar energia , i un hora desprès marxo, una mirada a la família i cap al meu repte. Aparco el cotxe i cap al hotel , en creuo amb el Juanan i ens piquem les mans ,no ens diem res però el “clack” vol dir vinga ! ( collons el també està nerviós , és la seva cursa que organitza)  en trobo amb tots el companys del diumenge i com no “el Carles Peiret “ i diu “ som-hi campió “. Començo a ficar- me cremes , tiretes etc... i cap al guarda-robes.
Línia de sortida i estic al el Jordi Bigorra ( companys al cole i també s´ha embarcat a l´aventura de la marató ) , estem nerviosos ( posen la cançó de Rocky ,normal la meva filla va fer no se quantes creus a la pissarra ) i Pam!!!! Sortida tots a córrer.... busco al Lluis però impossible massa gent , tinc que esperar a canviar el ritme , km 3 el localitzo  i ja en poso amb ell ( és com portar a la mare d´un però en una cursa).
Arribem a Cambrils ( jo al costat del Lluis) però he vist al Wladi i el Joan despenjat i el Miguel per darrera dels temps que volen fer, ( penso la cosa va malament per tothom ) però tranquil David.
Anem a fer la primera volta o millor dit els 21kms, i la cosa canvia , un canvi de ritme perquè pensem que anem malament de temps i tot el grup es trenca, però jo al costat del Lluis. Arribem a l passeig de Salou ( Km 26 ) ufff tinc que baixar una mica per recuperar ( el Lluis en marxa uns metres). ( Km28 ) Penso la cosa no va be i en quedo sol  , però de lluny vec al Txomin “ Vinga David  som-hi“ , necessito força i es quan en recordo que vull fer això per una per una persona especial , ( Km32) corro per inèrcia, ( Km 36 ) igual que el 32.
Visualitzo el Bingo de Salou i el Km 38 , se que allí està el Ramon ( company de feina ) amb una beguda isotònica i penso això ja està  aquí no ens para ningú , tinc que parar de pensar el perquè ho estic fent ,perquè si no ploro i en concentro en el 39, 40 i 41 , Un dels últims revolts i el 42 , això ja està , començo a veure gent que m´està aplaudint i en diuen el nom ( es clar, el porto al dorsal ), queda res , busco amb la mirada a la Laura que està amb l´Ares i els meus sogres casi al final, l´Ares  vol entrar a la meta amb el seu Papa , però abans de creuar la meta en paro, miro al cel i senyalo amb el dit “ Carla això t´ho dedico a tu ja que no et puc felicitar, sempre t´estimarem”.
Tinc que dir que aquesta cursa  no l´haguera  pogut fer sense la compressió de la meva família que m´ha deixat entrenar molt i sobretot amb els grans companys del TEAM 42 que son collonuts.
                Gràcies ,Gràcies i mil Gràcies.