La calaixera
Comentaris
a l'oncle Magí
joan abellaneda diu:
2 setembre 2012 a les 12:17 PM
i sí jaume, estimem la llengua i estimem-nos entre nosaltres
som el que som i com va dir Martí i Pol.. som on som..
gràcies per les visites i amables comentaris
abraçades
joan
a L’estrella dels sentiments
anna m. figuerola i domènech diu:
22 juny 2012 a les 10:26 AM
Encara tinc la galta mullada per unes gotes d’aigua salada que m’han brollat des dels meus petits ulls. Sembla aquella gota d’aigua que es fon a la sorra, transparent i nítida que deix un solc a la sorra plena de…
Josep Mª Jané diu:
25 juny 2012 a les 10:33 AM
Un conte precios, tendre, d’una inocencia que mai hauriem de perdre…. tots tenim aquesta estrella amb els records bonics, els que valen la pena , aixó si….sovint ,una mica oblidada
a ” Llibertat “
Núria Niubó i Cabau diu:
12 novembre 2012 a les 2:46 PM
Per a mi ha estat un privilegi i un orgull forma part del grup de poetes d’aquest meravellós poemari.
Gràcies!
Div diu:
12 juny 2012 a les 3:36 PM
Per no perdre l’alegria proposo una visita a …
http://moltesgracies.blog.cat
Salut!
diablo 3 diu:
6 setembre 2011 a les 9:47 PM
Way neat, some legitimate details! I recognize you creating this informative article offered, the remainder of the internet site can also be substantial high quality. Possess a exciting.
I raelly appreciate free, succinct, reliable data like this.
a vestits blancs immaculats
Grocdefoc diu:
21 març 2011 a les 7:02 PM
Tu si que escrius bé, panxampla, i els teus dibuixos són ben particulars!
Ja m’agradaria tenir, com tu, tantes històries per explicar… però jo, de tant en tant, faig mutis, com si en el silenci pogués trobar nous sons per on tirar…
Aquest relat de “Vestits blancs immaculats” l’he trobat molt, molt humà.
Moltes gràcies per continuar passant pel meu racó a Relatsencatalà.
M. Pilar Martínez H.
a El paraigua màgic
Shaudin Melgar-Foraster diu:
5 desembre 2010 a les 2:37 AM
Ei, ningú no t’ha deixat cap comentari per aquest conte tan bonic? Jo el vaig llegir fa setmanes i em pensava que t’havia deixat un comentari; que estrany, estic segura que en vaig deixar un; potser alguna cosa va anar malament, la informàtica de vegades fa de les seves.
El conte el recordo bé perquè em va agradar molt. És bonic i adreça problemes socials sense perdre ni una mica de màgia. L’element de l’home amb el paraigua és súper encertat; m’encanta.
No m’estranya que l’afegissin a Garbuix de contes. Em vas dir que aniries a la presentació, oi? Ja saps que jo tinc un oceà per travessar i no hi podré anar. Espero que us ho passeu molt bé el dissabte!
a estralls en la memòria
Shaudin Melgar-Foraster diu:
25 octubre 2011 a les 5:49 AM
Quina història! I quantes n’hi deuen haver de semblants i ben reals. Encara bo que hi han hagut persones disposades a ajudar. M’ha cridat l’atenció el teu relat també perquè fa dies que estic pensant en escriure alguna cosa sobre Irena Sendler.
a acte de contrició
Grocdefoc diu:
27 març 2010 a les 8:29 PM
És la primera vegada que et llegeixo i aquest relat del pèsol m’ha semblat genial. Fins i to jo m’he l’he sentit a la gola, patint perquè no podia respirar. Et seguiré llegint. M.Pilar Martínez H.
a xocolata
Shaudin Melgar-Foraster diu:
29 octubre 2010 a les 3:16 AM
Mmm! Aquesta fotografia em fa venir gana!És un conte molt divertit i original. M’ho he passat d’allò més bé llegint-lo i, ves, ara tinc ganes de menjar un pastís.
a Feliç Bitllet
Shaudin Melgar-Foraster diu:31 març 2011 a les 6:43 PM
M’ha agradat molt aquest article sobre bandidatge i bandolers –d’abans i d’ara, hahaha! Molt bo. És concís, però prou aclaridor i fet amb gràcia. Vull llegir els altres articles que tens sobre el tema, però ara he de córrer. Tornaré a aquest bloc i a aquest tema d’aquí uns dies.
a haikús – tankes
joandemataro diu:11 gener 2012 a les 6:46 PM
hola jaume,
gràcies per visitar el meu blog i comentar-lo, avui et visito el teu i el trobo ben original
bons haikus i tankas, no és fàcil fer-los i omplir-los de sentit i sensibilitat
abraçades
joan
a Crit
10 febrer 2011 a les 3:36 AM
M’ha agradat molt aquest poema, molt. Té un bon ritme i és molt suggeridor. Gràcies per compartir-lo!
Una abraçada.
a ” Llibertat “
NÚRIA NIUBÓ I CABAU diu:
12 novembre 2012 a les 2:46 PM
Per a mi ha estat un privilegi i un orgull forma part del grup de poetes d’aquest meravellós poemari.
Gràcies!
a aPARAULA’m
10 maig 2012 a les 4:46 AM
M’encanta la paraula “rampell”! Què seria de nosaltres sense els rampells, com ara el que tu has tingut i que t’ha fet participar!
Mariona diu:
10 maig 2012 a les 1:04 PM
A mi també m’agrada rampell! És una paraula que sempre m’ha transmès vibracions positives!
M’alegra trobar-te per aquí!
mariona (gypsy a RC, Helena Arumi al blog)
:-))
Quadern de mots diu:
13 maig 2012 a les 7:01 PM
Hola, vaig una mica tard, però encara estic repassant els aParaula’m que no havia visitat. Com a dona de rampells, aquest és un mot molt meu, el duc sempre a sobre ja que, malauradament acostumo a funcionar a rampells (no sempre amb èxit).
Bona tria, bona paraula.a aPARAULA’m
a “Tensant el vers”
Empar diu:
28 novembre 2011 a les 8:29 PM
Ha estat un plaer, Jaume, compartir la presentació amb tu, la Sílvia, i naturalment amb l’Anna, que hi era de moltes maneres amb nosaltres. Un dia inoblidable, i unes fotos molt boniques, i el llibre…, el millor!
Petons,
Empar
a Hermenegildo Casellas
agriginfics diu:
27 agost 2011 a les 1:38 AM
lo que yo queria, gracias
a Garbuix
Shaudin Melgar-Foraster diu:
2 gener 2011 a les 12:35 AM
Hola,
Molt encertat que hagis posat aquesta llista. Com que encara no m’ha arribat el llibre, no sabia quins relataires hi tenen contes. Ara ja ho sé. Gràcies i
BON ANY NOU!
a Escultures al bosc
Shaudin Melgar-Foraster diu:
9 juny 2012 a les 8:20 AM
Aquest comentari és per a “Pedra sobre pedra”, però el post té algun problema i no accepta comentaris. He provat diverses vegades i res. Així que el deixo aquí:
Ei, m’ha agradat molt “Pedra sobre pedra”! M’han agradat el text i les fotografies i, a més, a mi
m’agraden molt les construccions fetes de pedra!
Una abraçada.
a blanc i blaus
Shaudin Melgar-Foraster diu:
25 setembre 2010 a les 11:56 PM
Hola,
Sóc la Shaudin de “L’amanida” de RC.
Acabo de descobrir el teu bloc. És molt entretingut i m’agrada. I m’agrada la idea de la calaixera. He passat una bona estona llegint i mirant tot el que tens als calaixos –en comptes d’enllestir la feinada que tinc, tot s’ha de dir– i m’ho he passat d’allò més bé.
Enhorabona pel bloc!
a Barcelona, t’estimo
glòria diu:
5 abril 2011 a les 8:51 AM
Em va agradar tot l’esdeveniment.
Glòria
Anna Maria Villalonga diu:
5 abril 2011 a les 6:20 PM
Ostres, que no havia vist això. Que xulo. I gràcies per enllaçar-me. Un petó ben fort.
Shaudin Melgar-Foraster diu:
24 setembre 2011 a les 10:49 PM
Hola,
Ara vinc del web dels bandolers i em trobo amb un bloc de “La calaixera” tot renovat. No me n’havies dit res de totes aquestes renovacions. Et queda maquíssim! Jo també vaig renovar el meu aquest estiu. Arriba un moment que no queda més remei que trobar el temps i posar-li un vestit nou al bloc. Dóna feina, però són moltes les avantatges i queda més bé estèticament (el contingut és el més important, però l’estètica també n’és).
I, ves, aquest article sobre “Barcelona t’estimo” no l’havia vist abans. Aprofito per felicitar-te com a un dels autors del llibre, tot i que ja ho vaig fer, oi? No em diguis que me’n vaig descuidar. Oi que no?
Una forta abraçada.
I N I C I
:#aparalaum – Llista de paraules | Diari d’un llibre vell