KAYACLIMBS
ALT CAMP
Rutes en BTT per l'Alt Camp
LA RUTA DEL CISTER 1
La Ruta del Cister uneix els monestirs cistercencs de Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges, situats a les comarques de l'Alt Camp, la Conca de Barberà i l'Urgell, visitant, a més, l'interessantíssim conjunt monumental de la vila ducal de Montblanc. Ruta circular que, senyalitzada com a sender de gran recorregut GR 175, té una longitud de prop de 105 km i supera un desnivell acumulat en pujada de 2.450 m. Permet visitar alguns dels llocs de màxim interès cultural i històric de Catalunya relacionats amb les èpoques de l'esplendor medieval i afegeix una visió àmplia i rica de la zona circumdant. Cal evitar les hores de màxima calor a l'estiu.
L'orde monàstic cistercenc és una branca de l'orde benedictí. Va ser fundada el 1098 per sant Robert a Cistaux (cistell), a la Borgonya, i es va estendre per Europa durant el segle XII mercès, sobretot, a l'impuls de Bernat de Claravall. Els sobirans catalans confiaren als monjos la fundació de grans centres, dotats d'abundants terrenys agrícoles, que van permetre estabilitzar l'economia i la demografia de la Catalunya Nova. Els monestirs s'alçaven en indrets estratègics, amb aigua abundant i seguint regles estrictes. Rodejaven el nucli central dependències diverses, estances, hospitals, capelles per a nobles o servidors i obradors d'artesans; al voltant s'estenien les explotacions agrícoles i s'hi fundaven masies i granges.
Els tres monestirs i la vila closa de Montblanc constitueixen una de les joies de l'arquitectura i de l'art medieval català i la seva importància és de magnitud europea. Després de diverses temptatives, el 1168 una comunitat monàstica procedent del centre d'Europa es va establir a Santes Creus, una altra procedent de Fontfreda del Llenguadoc a Poblet, el 1153, i el 1176 es va transformar en comunitat del Cister l'abadia femenina de Vallbona de les Monges. El monestir de Santa Maria de Poblet és panteó reial del casal català. L'enumeració dels principals elements i valors d'aquests monestirs i de la vila ducal sobrepassa les possibilitats d'aquest text, destinat, sobretot, a l'explicació de la ruta que els uneix. Però la seva visita, en un moment o altre del recorregut o en una altra ocasió, és inexcusable.
Plantejament pràctic de la ruta:
Les tres etapes en què s'ha distribuït l'itinerari han estat plantejades de manera que s'equilibrin les distàncies i els desnivells. En qualsevol cas, l'envergadura del recorregut pot fer aconsellable disposar de suport motoritzat (taxis o cotxes particulars) per tal d'escurçar les etapes, estalviant els trams de menys interès. Si, a més, es pensa visitar el llegat arquitectònic i històric dels tres monestirs i el de la vila de Montblanc, caldrà pensar en una estada d'entre quatre i cinc dies. Si no es disposa de vehicle propi, es pot utilitzar com a punt de partida i d'arribada l'estació de ferrocarril de la RENFE a Montblanc (línia Barcelona-la Plana Picamoixons-Lleida).
En aquesta etapa la ruta transcorre des de Belltall, a la comarca de la Conca de Barberà, fins a Santes Creus, a l'Alt Camp, travessant la serra de Comaverd.
DESCRIPCIÓ:
Cal fixar-se sempre en els senyals blancs i vermells corresponents al GR 175, que guien la totalitat del recorregut, recolzats en els punts importants per senyalització vertical. És per això que, en l'explicació, sovint s'obvien trencalls i desviacions secundàries. Per tant, mentre no es digui el contrari, caldrà seguir sempre la pista o camí principal.
0,00 km ( 770 m). Belltall, plaça de l'Església de Sant Pere. Pel carrer de Dalt, que surt del costat de l'església, cal dirigir-se al S. S'han de pujar unes escales i prendre el camí que discorre durant 100 m paral·lelament a la carretera C-14. Al cap de 270 m de la sortida, cal prendre la pista que se separa de la carretera en direcció SE. S'arriba a una pista asfaltada que ve de la dreta (0,75 km de la sortida). Es continua cap al SE, sempre recte i en suau pujada, deixant trencalls secundaris a banda i banda. En un d'ells, al km 1,98, l'itinerari s'uneix al traçat del GR 171.
3,24 km (852 m). Bifurcació de pistes sota el puig de les Forques. Fi de l'asfalt. Es continua pel camí de la dreta, cap a l'E, vorejant el turó, primer planerament i baixant fortament després per un camí en mal estat. S'arriba a la carretera T-222, que es pren cap a l'esquerra, en direcció E, i es deixa tot seguit, al cap de 100 m, quan aquesta gira al N bruscament (juntament amb el GR 171).
4,40 km (796 m). Es deixa la carretera T-222 a mà esquerra i es continua recte, cap a l'E, passant pel costat d'una bassa que queda a l'esquerra. S'és als afores de Forès. Al punt km 4,75 es deixa a l'esquerra l'accés a la vila antiga i es continua cap a la dreta, al SE i després a l'E, deixant, successivament, dos trencalls més que pugen al poble (km 5,16 i km 5,38). La pista, asfaltada, gira al SE.
5,43 km (815 m). Bifurcació a la creu de Terme. El GR 171-1 se'n va a l'esquerra, la Ruta del Cister i el GR 175 continuen per la pista de la dreta. A 520 m d'aquí es troba una altra bifurcació. Es continua per l'esquerra.
6,54 km (763 m). Bifurcació. S'acaba l'asfalt. Cal prendre el brancal de la dreta del tot, el camí de Rocafort. La pista baixa amb força. Cal seguir en direcció SE deixant trencalls secundaris a banda i banda.
7,93 km (625 m). Bifurcació. S'ha de continuar per l'esquerra, dirigint-se al NE i, després, al SE.
9,25 km (539 m). Rasa (torrent) del Cabestany, sota Rocafort de Queralt. A l'esquerra, a 30 m, hi ha una font i un racó amb bancs. Es continua per la pista que puja a la carretera T-230, que es creua, i ja s'és a Rocafort. S'entra a la població pel carrer de Sant Antoni, es passa l'Ajuntament i s'arriba a la plaça de l'Església.
9,60 km (562 m). Plaça de l'Església de Rocafort de Queralt. Es visita el nucli vell, on cal veure els portals i els carrers estrets, el castell, cal Claret, d'estil colonial, i el celler de la Cooperativa, modernista. En acabat, per la banda E de l'església es prenen els carrers del Doctor J. Barrera i de Montbrió i se surt de la població travessant la carretera C-241 que ve de Santa Coloma de Queralt. Es continua per la pista que se'n va en direcció S/SE baixant fortament cap a la rasa de Coma d'Heures. Es passa el torrent i es puja fins a una pista.
10,12 km (550 m). Es desemboca perpendicularment a una pista. El camí a peu se'n va pel sender del davant, en bicicleta es va pel camí de la bifurcació de la dreta que es troba més a prop del sender, es continua en pujada cap al S. Els dos camins s'ajunten al cap de 340 m. Per terreny pla es continua la pista en direcció SO. La pista gira al SE, puja i, en el punt km 10,90, s'és en una cruïlla: es continua pel trencall del sud, seguint els senyals i baixant fins que s'arriba a una altra pista que se segueix a l'E (km 11,20). La pista va girant al S, es deixa una desviació a l'esquerra i es fa cap a la carretera de Montbrió.
11,66 km (560 m). S'arriba a la carretera TV-2333. Es gira a l'esquerra, al NE, en direcció a Montbrió, seguint la carretera, que es deixa al cap de 150 m per pujar al poble per un camí que surt a l'esquerra.
12,27 km (608 m). Plaça de Montbrió de la Marca. Es visita el petit i bonic vilatge i es continua la ruta baixant cap al S pel costat de les instal·lacions d'esbarjo. Per la dreta o per l'esquerra de l'ampli espai (el camí de la dreta està en millors condicions) es baixa cap al S. El camí fa una ziga-zaga, es dirigeix a l'E, passa per sota de la masia de les Pallisses (km 12,80) i gira al S per creuar el pla del Pallissó. Comença la pujada cap a la serra de Comaverd. La pista, molt ampla, es dirigeix cap al SE.
14,95 km (783 m). La Collada. Bifurcació. Es continua cap a l'esquerra, al SE. La pista gira a l'E i, després, al S (km 15,65), en pujada.
16,08 km (866 m). Carena de Comaverd. Bifurcació. La variant en BTT de la Ruta se'n va per l'esquerra, cap al proper coll de Maldà. L'itinerari a peu, cap a la dreta, al S i SO. La pista passa el coll, gira de nou cap al sud, passa pel costat d'unes antenes de telecomunicacions i baixa fins al coll de Valls.
18,65 km (745 m). Coll de Valls. Bifurcació. Es troba el sender GR 7. Cal anar cap a la dreta, al S, en franca baixada, seguint els senyals dels dos GR i sempre pel marge esquerre del torrent.
21,90 km (583 m). Es deixa un trencall a l'esquerra. Es continua recte, cap a l'O i en pujada.
22,72 km (640 m). Bifurcació. Per la dreta es retroba la variant a peu de la Ruta del Cister que ve del Cogulló i del proper coll del Sàrria. Se segueix recte, cap al S. La pista voreja la muntanya de Cabarrà, primer cap a l'E, després al S, i s'encara a la plana de l'Alt Camp passant pel bonic indret de les roques del Migdia (km 23). Més avall es travessa la urbanització del Mas del Plata per can Rui, es deixa a mà dreta, al SO, el gruix de la urbanització i, per un entorn de fruiters i conreus, on es pot tornar a observar l'obra de pedra seca, fa cap a la carretera C-37, poc abans de la qual (km 28,58) es deixa a mà esquerra un corriol estret i en mal estat per on va el camí a peu.
29,05 km (379 m). Carretera C-37, a tocar del Pont d'Armentera. Es creua la carretera, es gira a l'esquerra i s'entra al poble pel primer carrer a mà dreta, el de Sant Antoni, que gira al NE fins al centre urbà. Es continua cap a l'E fins al passeig de Sant Isidre, es gira al S, es passa el riu Gaià (km 29,80) i, per la barriada de la Planeta, es pren la pista que, sempre cap al S, duu al final de la Ruta de Cister.
35,40 km (309 m). Santes Creus, portal d'entrada al recinte murallat del monestir, passat l'arc de cases. Fi del recorregut de l'etapa.
LA RUTA DEL CISTER 2
La Ruta del Cister uneix els monestirs cistercencs de Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges, situats a les comarques de l'Alt Camp, la Conca de Barberà i l'Urgell, visitant, a més, l'interessantíssim conjunt monumental de la vila ducal de Montblanc. Ruta circular que, senyalitzada com a sender de gran recorregut GR 175, té una longitud de prop de 105 km i supera un desnivell acumulat en pujada de 2.450 m. Permet visitar alguns dels llocs de màxim interès cultural i històric de Catalunya relacionats amb les èpoques de l'esplendor medieval i afegeix una visió àmplia i rica de la zona circumdant. Cal evitar les hores de màxima calor a l'estiu.
Punts d'interès
L'orde monàstic cistercenc és una branca de l'orde benedictí. Va ser fundada el 1098 per sant Robert a Cistaux (cistell), a la Borgonya, i es va estendre per Europa durant el segle XII mercès, sobretot, a l'impuls de Bernat de Claravall. Els sobirans catalans confiaren als monjos la fundació de grans centres, dotats d'abundants terrenys agrícoles, que van permetre estabilitzar l'economia i la demografia de la Catalunya Nova. Els monestirs s'alçaven en indrets estratègics, amb aigua abundant i seguint regles estrictes. Rodejaven el nucli central dependències diverses, estances, hospitals, capelles per a nobles o servidors i obradors d'artesans; al voltant s'estenien les explotacions agrícoles i s'hi fundaven masies i granges.
Els tres monestirs i la vila closa de Montblanc constitueixen una de les joies de l'arquitectura i de l'art medieval català i la seva importància és de magnitud europea. Després de diverses temptatives el 1168 una comunitat monàstica procedent del centre d'Europa es va establir a Santes Creus, una altra procedent de Fontfreda del Llenguadoc a Poblet, el 1153, i el 1176 es va transformar en comunitat del Cister l'abadia femenina de Vallbona de les Monges. El monestir de Santa Maria de Poblet és panteó reial del casal català. L'enumeració dels principals elements i valors d'aquests monestirs i de la vila ducal sobrepassa les possibilitats d'aquest text, destinat, sobretot, a l'explicació de la ruta que els uneix. Però la seva visita, en un moment o altre del recorregut o en una altra ocasió, és inexcusable.
Plantejament pràctic de la ruta:
Les tres etapes en què s'ha distribuït l'itinerari han estat plantejades de manera que s'equilibrin les distàncies i els desnivells. En qualsevol cas, l'envergadura del recorregut pot fer aconsellable disposar de suport motoritzat (taxis o cotxes particulars). Si, a més, es pensa visitar el llegat arquitectònic i històric dels tres monestirs i el de la vila de Montblanc, caldrà pensar en una estada d'entre quatre i cinc dies. Si no es disposa de vehicle propi, es pot utilitzar com a punt de partida i d'arribada l'estació de ferrocarril de la RENFE a Montblanc (línia Barcelona-la Plana Picamoixons-Lleida).
En aquesta etapa la ruta transcorre per les planes de l'Alt Camp, travessa la serra prelitoral de Miramar, la plana de la Conca de Barberà i, per les estribacions septentrionals de les muntanyes de Prades, fa cap a Poblet.
DESCRIPCIÓ:
0,00 km (309 m). Santes Creus. La primera etapa comença davant del portal d'entrada al recinte murallat del monestir. Es passa sota l'arc de cases que hi ha a la banda N de la plaça i es continua en la mateixa direcció, seguint l'únic carrer de Santes Creus, per tal de sortir a la carretera TP-2002, que es troba a l'altra banda del pont sobre el riu Gaià. Cal fixar-se sempre en els senyals blancs i vermells corresponents al GR 175, que guien la totalitat del recorregut, recolzats, en els punts importants, per senyalització vertical. És per això que, en l'explicació, sovint s'obvien trencalls i desviacions secundàries. Per tant, mentre no es digui el contrari, caldrà seguir sempre la pista o camí principal.
0,45 km (295 m). Carretera TP-2002 de Vila-rodona al Pont d'Armentera. Es pren a l'esquerra en direcció SO (atenció al trànsit).
0,77 km (310 m). Cal deixar la carretera i prendre la pista que puja a mà dreta en direcció N.
1,56 km (375 m). La pista gira 180 graus al S tot deixant un trencall a la dreta que continua al N. Uns 200 m més enllà es torça a la dreta, a l'O, es passa pel costat de ca n'Arnedo i, una mica més endavant, se surt a una pista que cal seguir a l'esquerra, cap al SO. L'itinerari gira a l'O tot descrivint ziga-zagues per tal d'aprofitar les pistes que solquen el pla de Santes Creus. Cal seguir els senyals del GR i fixar-se en l'obra de pedra seca, en conjunt una magnífica obra d'artesania popular que adorna aquí i allà els marges i el terra dels camins i que té llur màxim exponent en algunes barraques espectaculars.
3,06 km (369 m). La Capona. Es passa entre la masia i el corral de la casa, es gira a la dreta, al N, i immediatament es torna a trencar pel camí de l'O.
3,36 km (372 m). Barraca de ca l'Auger. Magnífic habitacle destinat a les feines del camp realitzat en pedra seca. Són, també, notables els murs de contenció dels entorns. El camí, que ara es dirigeix al N, gira després a l'O i desemboca a una pista ampla que se seguirà cap a l'esquerra, al SO, fins a arribar al Cossiol (3,77 km), una altra barraca notable, aquesta destinada a l'emmagatzemament d'aigua de pluja. 50 m més enllà es gira a la dreta, se surt a la pista del mas d'en Roig (km 3,90) i es continua cap a l'esquerra, sempre a l'O, deixant alguns trencalls secundaris a banda i banda.
6,07 km (355 m). La pista desemboca a una pista asfaltada després de passar la rasa (riera) de la Fonollosa. Es gira a la dreta, al NO, es passa l'autopista AP-2 per un pont (km 6,70) i, creuant la carretera C-37 (km 7,85), s'arriba al Pla de Santa Maria. S'entra a la població, seguint els senyals del GR, dirigint-se al NO pel carrer de Larrena fins a la plaça de la Vila.
8,85 km (386 m). Pla de Santa Maria. Plaça de la Vila. Es gira a l'esquerra, al SO, deixant l'Ajuntament a la dreta. Immediatament després cal girar a la dreta pel carrer de Sant Ramon per tal d'anar a veure la magnífica església romànica de Sant Ramon, situada al cap del carrer (km 9,15). Es baixa a l'altra punta del carrer i es continua cap al SO pel carrer per on s'havia vingut des de la plaça de la Vila. Se surt als afores del poble i es gira a la dreta (NO) seguint el curs d'una riera. Al cap de 100 m el camí gira a l'esquerra, al SO, i es dirigeix, fent alguna ziga-zaga, a Figuerola.
11,60 km (452 m). Carretera TV-2001 del Pla de Santa Maria a Figuerola. Cal seguir-la cap a l'esquerra, en direcció NO, i entrar a Figuerola.
12,04 km (476 m). Figuerola del Camp. Cal continuar pel carrer del Solar, en direcció SO, sortir del poble anant cap a l'E, deixar un trencall a la dreta, ja als afores (km 12,37), i agafar l'antic camí ral de Montblanc. El camí es dirigeix a l'O i, més endavant, fa una volta de 180 graus per passar una riera.
12,86 km (520 m). Bifurcació de variants de la Ruta del Cister en un revolt: cal continuar girant a mà dreta dirigint-se al N (la variant a peu del GR 175 se'n va recte al S). La pista, franca i en bon estat, emprèn una pujada regular i constant cap al coll del Tossal Gros.
15,54 km (767 m). Coll del Tossal Gros. Es passa al vessant obac de la serra, poblat per un espès bosc de pins i alzines. Una mica més enllà es deixa a la dreta un camí per on ve el sender GR 7, que discorre conjuntament amb la Ruta del Cister durant el tram fins a Prenafeta. La pista baixa descrivint ziga-zagues. Al km 16,74 es passa pel costat de la font del Bou (situada a la dreta, a 50 m). Es continua baixant. La pista va girant al SO, flanqueja el vessant septentrional del Tossal Gros, un espai natural protegit, i se situa sobre Prenafeta fent una darrera i forta baixada.
18,90 km (502 m). Cruïlla abans de Prenafeta. Es deixa un primer trencall a la dreta, es gira i s'entra al poble. Es retroba, per l'esquerra, la variant a peu del GR 175 i acaba el tram comú amb el GR 7.
19,38 km (466 m). Prenafeta. Plaça de l'Església de Sant Salvador. Es continua a l'O i es pren el primer carrer a la dreta, es passa el torrent i se surt del poble en direcció NO passant arran d'una casa que queda a mà dreta. El camí es dirigeix al NO fent alguna ziga-zaga. Cal seguir els senyals. Es passa pel costat de l'ermita de Santa Anna, del mas Gassol i s'arriba a tocar de l'autopista AP-2.
21,52 km (371 m). Bifurcació davant d'un pont sobre l'AP-2. Es continua a mà esquerra, cap a l'O, sense creuar l'autopista i mantenint-la a la dreta. Es voreja l'Àrea de Servei de l'autopista de la Conca de Barberà, es passa sota la línia del TGV, de la N-240, de la línia de tren Picamoixons-Lleida i s'entra a Montblanc.
26,47 km (338 m). Montblanc, torre dels Cinc Cantons, al baluard de Santa Anna, fora muralla. L'itinerari continua cap al SO seguint el baluard, baixa pel carrer Elionor d'Urgell i, a l'alçada del portal de Sant Marçal, gira a mà dreta, cap a l'O, deixant una escola i un institut a l'esquerra per sortir de la vila. Ja als afores, el camí passa sota l'aqüeducte de les Arcades seguint l'anomenat camí de la Tossa.
27,76 km (392 m). Bifurcació de variants de la Ruta del Cister a tocar de les estribacions de la serra de Prades. Cal seguir recte, per la pista ampla, en direcció NO. La variant a peu del GR 175 se'n va cap a l'esquerra per pujar a Sant Joan de la Muntanya i creuar el massís de la Tossa més al N. Es deixen alguns trencalls secundaris a banda i banda i la pista va girant a l'O.
28,92 km (416 m). Cruïlla de camins. Cal deixar la pista ampla i desviar-se a l'esquerra per agafar un camí més estret que primer puja cap al S i després gira cap al NO, baixa cap al SO i torna a pujar.
30,97 km (440 m). Es desemboca a la pista asfaltada de l'ermita de la Trinitat (que queda a un quilòmetre i mig a l'esquerra). Es gira en rodó a la dreta, cap al N, seguint la pista que passa pel costat de la petita capella rodona de Sant Miquel. Al punt km 32,21 es desemboca a una pista de terra que ve de la dreta. Es gira a l'esquerra, cap a l'O, en direcció a l'Espluga de Francolí, que ja és a tocar.
32,75 km (418 m). A tocar de la barriada de Carreres de l'Espluga de Francolí, es torça a l'esquerra seguint els senyals del GR i es gira cap al S per una pista que puja suaument. 250 m després es torça a l'esquerra de nou, es creua el torrent del Simon (km 33,25) i es pren el trencall de la dreta de la bifurcació que hi ha a l'altra banda del pont. La pista continua cap al S, pujant.
34,80 km (517 m). Masia del Simon i mas de la Font de l'Oca. Es retroba la variant a peu de la Ruta. Es torça a la dreta, cap a l'O. A l'alçada del nucli de les Masies se surt a la carretera TV-7007 de l'Espluga de Francolí a Poblet (km 35,50; 100 m a mà dreta, al N, hi ha l'alberg Jaume I). Es continua per l'esquerra, seguint la carretera. Una mica més enllà hi ha el punt d'informació del Paratge Natural de Poblet.
36,85 km (492 m). Poblet. Plaça d'entrada al recinte. Fi de l'etapa.
L'ILLA - PRENAFETA
Aquesta ruta ciclista, pensada per a practicants mitjans, permet tenir una panoràmica àmplia de les comarques de l'Alt Camp i de la Conca de Barberà. A partir del poblet de Lilla s'enfila per la serra Carbonària seguint un tram del sender de gran recorregut GR 7, passa pel bonic nucli de Miramar i es dirigeix a Figuerola del Camp. Abans d'arribar-hi, gira al nord-oest per trascollar la serra seguint, aleshores, el GR 175 o Ruta del Cister. L'altitud que es guanya permet tenir una bona perspectiva de l'entorn. Aprofitant la senyalització dels GR, es fa una volta pels camins rals, velles vies de comunicació usades ara per al treball del bosc que creix, esponerós i ric, en l'obaga del Rector sobre Prenafeta. Es torna pel vessant de ponent de la serra, travessant conreus i nuclis deshabitats i amb vistes panoràmiques de la Conca de Barberà.
Punts d'interès
El poble de Lilla, pedania de Montblanc, està situat al costat oest de la N-240 (Lleida-Tarragona), entre Valls i Montblanc, al nord del coll del mateix nom. S'aparca el cotxe a l'entrada de Lilla i, pel carrer Major, es fa cap a la plaça de l'Església.
0,00 km (479 m). Plaça de l'Església. Pel cantó sud de la plaça s'agafa el carrer de les Cases Noves, que gira a l'est i es continua pel carrer del Guix, on es pugen unes escales per arribar a la N-240.
0,30 km (510 m). Carretera N-240. Es gira a la dreta per la carretera, pujant cap al coll de Lilla en direcció sud i utilitzant l'ampli voral (atenció a la circulació!).
1,65 km (580 m). Coll de Lilla. Es continua per la carretera, ara en baixada.
3 km (510 m). Atenció! En una corba a la dreta de la N-240 es creua completament la carretera per agafar una pista asfaltada cap a Miramar, a mà esquerra. Cal parar atenció al trànsit. La pista puja en direcció nord. Després de 700 m de forta pujada amb vistes a l'Alt Camp, s'és al nucli de Miramar. Es continua sempre per la pista principal, asfaltada.
5,05 km (636 m). Cruïlla. Es deixa a l'esquerra l'entrada a Miramar i a Sant Mateu per a vilatans i es continua recte. Apareixen les marques blanques i vermelles del sender GR 7.
5,23 km (638 m). Es deixa l'asfalt i es baixa per la pista de mà dreta seguint els senyals del GR 7. Al cap de 60 m es deixa un trencall a la dreta i es continua per l'esquerra. La pista gira i es dirigeix al nord.
6,05 km (583 m). L'alzina Grossa. Cruïlla múltiple. Es continua recte, cap al nord.
6,50 km (568 m). A la dreta queda un trencall cap a Valls; es continua recte seguint els senyals del GR. 200 m més endavant es deixa a la dreta el mas del Prat.
7,48 km (596 m). Es desemboca al camí ral de Figuerola a Montblanc. Cal continuar per la dreta, en baixada. El GR 7 s'uneix, aquí, amb la variant a peu del GR 175 o Ruta del Cister, que, per l'esquerra, puja fortament al coll de Prenafeta.
7,86 km (572 m). Es deixa una desviació a l'esquerra.
8,12 km (547 m). Cruïlla. Es continua cap a l'esquerra, en direcció nord i després a l'est, cap a Figuerola, tot seguint les marques del GR.
8,60 km (547 m). Es deixa una desviació a la dreta. Se segueix sempre la pista principal cap al nord-est.
9,30 km (553 m). Es deixa una desviació a l'esquerra; es fa una ziga-zaga i, 150 m després, el camí s'orienta a l'est. Se segueixen sempre les marques del GR.
9,95 km (522 m). Bifurcació. Es gira a l'esquerra, cap al nord, seguint la variant per a bicicletes del GR 175 i abandonant el GR 7. A la dreta, a tocar, hi ha Figuerola del Camp. La pista, en bones condicions, puja al coll descrivint nombroses corbes. Cal seguir sempre la pista principal i els senyals del GR deixant diverses desviacions secundàries a mà dreta i esquerra.
12,65 km (766 m). Coll del Tossal Gros. Es passa el coll i es comença a baixar per l'altre vessant. La pista s'endinsa en un bosc espès d'alzines i pins d'acusat interès naturalístic.
13,90 km (642 m). A mà dreta, a 50 m seguint el trencall, hi ha la font del Bou. Es continua baixant seguint la pista principal i els senyals del GR.
15,20 km (612 m). Desviació. A l'esquerra la pista du al coll de Prenafeta (GR 7). Es continua a mà dreta seguint els senyals del GR 175.
15,97 km (503 m). Desviació a l'entrada de Prenafeta (pedania agregada a Montblanc). Es continua cap a la dreta per tal d'entrar al poble, però, si se seguís recte 20 m, s'enllaçaria amb l'itinerari de tornada.
16,55 km (469 m). Església de Sant Salvador de Prenafeta. Es pot aprofitar per fer una curta visita al poble que creix al voltant de dos carrers principals, el Camí del Castell, pel qual s'ha baixat, i el Camí dels Horts, pel qual es torna de pujada (en direcció est).
16,95 km (501 m). Al capdamunt del camí dels Horts -i a tocar del punt d'arribada- es gira 90 graus a la dreta, cap al sud-oest, per una pista sense asfaltar: el camí de Lilla. Més endavant, el camí puja fent dues ziga-zagues, passa prop de cal Giró i s'enllaça amb una altra pista marcada amb els senyals dels GR 7-8. Es continua cap al sud, a la dreta.
17,90 km (568 m). Es creua la Barceloneta, nucli antic de Prenafeta, actualment deshabitat. Es continua planerament cap al sud seguint sempre la pista principal i els senyals del GR.
20,60 km (543 m). Es deixa un trencall a la dreta, continuant pel GR cap a Lilla.
21,00 km (514 m). Es torna a la N-240. Aquest cop és millor baixar una mica fins a l'estació d'autobusos abans de creuar la carretera, perquè hi ha poca visibilitat.
21,40 km (479 m). Un cop baixades les escales del carrer del Guix es torna a ser al punt d'inici de la ruta.
JUNCOSA DEL MONTMELL - SELMA
L'itinerari recorre les serres del Montmell i del puig de les Forques, limítrofes de l'Alt Camp i el Baix Penedès i separades per la bonica vall de Sant Marc. Hi ha trams de sender tècnics i molt tècnics que són, però, evitables.
L'inici de l'itinerari és la Juncosa del Montmell. Per accedir-hi des del Vendrell cal prendre la carretera C-51 en direcció a Rodonyà, trencar a la dreta per la TP-2402 fins a la Bisbal del Penedès i continuar cap al nord-oest per la TV-2401. Hi ha un accés a la C-51 des de l'A-2, sortida 11, i des de la N-340 pel Vendrell.
El km 0 és la placeta del poble, des d'on es baixa a la carretera en direcció a Masllorenç. 250 m més enllà es deixa la carretera i s'agafa la pista de la dreta que puja cap a l'església Nova i la vall de Sant Marc; es deixa un trencall a la dreta i se segueix cap a l'àrea de pícnic.
Es passa l'església Nova i el trencall (km 3,34) que du a Sant Miquel, una ermita romànica enfilada a mà dreta i al cim de la serra. Més amunt, es creua el collet de Sant Pere o del Montmell (km 3,68, 649 m) i es baixa seguint els revolts de la pista.
Al km 4,64 es deixa una desviació a mà dreta (586 m) que va a can Magí Vidal i que s'utilitzarà després per tornar. Més avall, al km 5,75, es gira a la dreta. Se surt a la carretera TV-2443 (km 7,33) i se segueix cap a l'esquerra fins al torrent de Manlleva (km 7,66, 498 m), on es pren la pista de la dreta que passa pel costat de la Manlleva i du al coll de Selma.
Al km 9,35 es deixen dos trencalls a mà dreta i, més endavant, alguns de secundaris a l'esquerra. Seguint la pista principal s'arriba al trencall de la Manlleva (km 10,08) i es continua per la dreta.
S'arriba al coll al km 11,25 (625 m), es gira a l'esquerra per una pujada, es deixen tots els trencalls a la dreta (km 11,65), es passen les runes de la masia Portella, en un trencall es gira a la dreta (km 12,46) i s'arriba a Selma al km 12,80. El poble, abandonat, està situat a la falda del puig de les Forques (800 m), al cim del qual hi ha les ruïnes d'un castell.
Es fa la circumval·lació del puig en direcció contrària a les agulles del rellotge i es retorna a la bifurcació del coll de Selma (km 14,34).
Es retorna al coll (km 15,56, 625 m), es travessa i s'agafa una pista que, baixant suaument cap al nord-est, separa el conreu del bosc.
Al km 17,12 es gira bruscament per la pista de la dreta i es retorna al sud sud-oest. Es passa can Vinyals i, més endavant, can Solà, que es deixa a la dreta.
Al km 19,70 es passa per la bassa del costat de la font del Bosc (endins, a la dreta). 600 m més avall se surt a la carretera TV-2443 (km 20,34, 572 m) i es gira a la dreta pujant. Una mica més enllà es deixen els masos i s'arriba al coll (km 21,29, 627 m) amb un camí a l'esquerra que puja a l'ermita romànica de Sant Marc.
Se segueix davallant per la carretera i, 1800 m després, al km 21,48, es pren la pista de can Magí Vidal a l'esquerra. Es passa el mas i es puja tot deixant trencalls a l'esquerra i a la dreta fins a enllaçar amb la pista d'anada (km 23,39, 586 m) sota el coll de Sant Pere.
Es puja desfent el camí de l'anada fins que, passada l'església Nova, al primer revolt, es pot agafar una baixada alternativa pels pendents tallafocs que porten directament a sobre de la Juncosa. Tram molt tècnic.
Al km 26,26 se surt a la carretera TV-2401 de la Juncosa a la Bisbal del Penedès i es gira a la dreta cap a la Juncosa, on es torna al km 26,92.
