Ja fa temps que cuinem, ja fa temps que ens alimentem, ja fa temps que creixem... que fem salut i que recuperem les forces..
Però sembla que tenim tendència a perdre una mica la memoria o bé a deixar-nos ennlluernar per quelcom que hem sentit per la tele...
Si be, hem descobert el que vol dir menjar sa, també hem de dir que ja fa temps que ho sabiem.... I la demostració es que al llarg dels segles no hem enmalaltit, ni hem patit mancançes de salut.
Fins ara que sembla ser que algu esta entusodit en que aixo dedixi de ser així.
Cuina Km zero: l'ultima adquisicio del mercat alimentari. Tant bell com l'home. i es clar tots hem fet km 0, no ho som rucs, es alló mes simple, i perdò els rucs també ho fan cuina de km 0. No cerquen el seu menjar a cent klm. Per ecología, economía, salut, higiene i sostenibilitat totthom (ruc incloso) vol menjar d'alla la vora.
Slow food: l'altre concepte que hem fa força gràcia. Estem definint formes de nous paradigmes per contraposició amb allò que fa uns anys que fem tant a l'inreves.
Menjar depresa, es com respirar rapid, mareja! I engreixa !
Qui va pensar-ho aixó: menjar productes d'altres llocs i a sobre corrents.....
Això i alló, i no se quantes coses mes fa que estem fent de la simplicitat de menjar un problema i fins i tot un mal hàbit.
Podem fer un llistat, però crec que no acabariem:
Cada dia un plàtan....
A mi m'hen donaven dos...
Un got de llet a cada rajola...
Igual que un tall de carn segons el CIC ....
Un al dia ajuda a ser regular
Llet, ous, mel
Amb un 3 % de suc natural................
Et dona ales....
Totes aquestes frases estretes d'anuncis i premsa escrita estant formant una subcultura alimentària tant potent que despres hem d'estar fen campanyes intitucionals per que la gent no segueixi consells tant aberrants. Com menjar mes fruita i fer esmorçars saludables...
Perquè hem oblidat com cuinaven a casa fa no pas tant de temps.
Aqui vull obrir un altre interrogant.... del to de les preguntes que hem fet fins ara.
Que es una empresa de catering?
La podem definir com aquella empresa que destrueix llocs de treball? perquè concentrem tants apats en una sola cuina, posant en perill:
Llocs de treball, qualitat del mateix, qualitat del producte final, acabar amb els km zero, posibles problemes de manteniment de les condicions de menjar saludable, afegir conservants i altres productes poc aconsellables, desbaratar els productors locals, acabar amb els productes autoctons, especular amb e transport, fer del preparador del menú un desconegut que no coneix ni comensals, ni productor, ni necesitats dels comensals, ni saber si alló que produeix no es llença amb bloc, ni si aquest o aquell client fa bona o mala cara.
Qui ens fa fer les coses tant extranyes?
Que més sencill que comprar un producte, cuinar-ho, i servir-ho al moment, fresc, calent amb aquest ordre i no escalfar embassar-ho, refredar, conservar i reescalfar......semblem alquimistes mes que cuiners.
Tal com fa la majoria del món, que menja del costat de casa, a la nostra societat i sols por dur la contraria exportem prunes de sudafrica i peix de vietnam, els enciams son holandesos i la carn argentina i d'aquest excés ningu en surt ben parat, sols algu que compra barat i ven car i aixó es diu especular....
Podem seguir xerrant, però fora mes fàcil fer memoria i deixar al cos que ens demani alló que vol per sopar avui....
Seguirem ....